Anar al contingut

Elliptic-curve Diffie-Hellman

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gràfic

El protocol Elliptic-curve Diffie–Hellman (ECDH) és un protocol d'establiment de claus anònim que permet a dos parts, cada una de les quals té un parell de claus pública-privada de curves elíptiques, establir un secret compartit en un canal insegur.[1][2][3] Este secret compartit pot usar-se directament com a clau o per a derivar una atra clau. La clau, o la clau derivada, poden usar-se llavors per a sifrar successives comunicacions usant un sifrat de clau simètrica. És una variant del protocol Diffie-Hellman usant criptografia de curva elíptica.

Protocol d'establiment de clau

El següent eixemple ilustra cóm s'establix una clau. Suponga's que Alice vol establir una clau compartida en Bob, pero l'únic canal disponible per a ells pot ser espiat per una tercera part. Els paràmetros de domini (açò és, (p,a,b,G,n,h) (m,f(x),a,b,G,n,h)en el cas binari) es deuen acordar prèviament. Ademés, cada part deu tindre un parell de claus adequat per a criptografia de curva elíptica, consistent en una clau privada d (un sancer aleatoriamente elegit en l'interval [1,n−1]) i una clau pública representada per un punt Q (a on Q=dG, açò és, el resultat de sumar Gen si mateix dvoltes). Siga (dA,QA)el parell de claus d'Alice i (dB,QB). Cada part deu conéixer la clau pública de l'atra part abans d'eixecutar el protocol.

Alice computa el punt (xk,yk)=dAQB. Bob computa el punt (xk,yk)=dBQA. El secret compartit és xk (la coordenada x del punt). La majoria de protocols estandardisats basats en ECDH deriven una clau simètrica de xkusant alguna funció de derivació de clau basada en hash.

El secret compartit calculat per abdós parts coincidix, ya que dAQB=dAdBG=dBdAG=dBQA.

L'única informació sobre la seua clau privada que Alice expon inicialment és la seua clau pública. Aixina, cap atra part ademés d'Alice pot determinar la seua clau privada, a menos que eixa part puga resoldre el problema del logaritme discret sobre la curva elíptica. La clau privada de Bob és segura de la mateixa forma. Cap atra part ademés d'Alice o Bob pot computar el secret compartit, a menos que puga resoldre el problema de Diffie-Hellman sobre la curva elíptica.


Les claus públiques són o ben estàtiques (i confiables, per eixemple a través d'un certificat) o efímeres (també conegudes com ECDHE, a on la «I» final ve de l'anglés «ephemeral»). Les claus efímeres són temporals i no necessàriament autenticadas, de manera que si es desija autenticació, es deuen obtindre els segurs d'autenticitat per atres mijos. L'autenticació és necessària per a evitar atacs d'intermediari. Si la clau d'Alice o de Bob és estàtica s'impedix este tipo d'atacs. Les claus públiques estàtiques no proveïxen ni forward secrecy ni resistència a la suplantació de clau, entre atres propietats de seguritat alvançades. Els usuaris de claus privades estàtiques deuen validar l'atra clau pública, i deuen aplicar una funció de derivació de clau segura al secret compartit brut de Diffie-Hellman per a evitar filtrar informació sobre la clau privada estàtica. Un esquema que oferix atres propietats de seguritat és MQV.

Encara que el secret compartit es pot usar directament com a clau, en ocasions és desijable aplicar una funció hash al secret per a eliminar bits dèbils per l'intercanvi de Diffie-Hellman.[4]

Programes

Vore també

Referències

  1. ↑ NIST, Special Publication 800-56A, Recommendation for Pair-Wise Key Establishment Schemes Using Discrete Logarithm Cryptography
  2. ↑ Certicom Research, Standards for efficient cryptography, SEC 1: Elliptic Curve Cryptography, Version 2.0, May 21, 2009.
  3. ↑ NSA Suite B Cryptography, Suite B Implementers' Guide to NIST SP 800-56A [1] archivat en Wayback Machine., July 28, 2009.
  4. ↑ «An Efficient Protocol for Authenticated Key Agreement».Certicom.Consultat el 16 de decembre de 2014.
  5. ↑ «New generation of safe messaging: "Letter Sealing"». LINE Engineers' Blog. LINE Corporation. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2016. Consultat el 5 de febrer de 2018.


Referències