Sifrat d'extrem a extrem
El sifrat d'extrem a extrem o de principi a fi (de l'anglés end-to-end encryption o E2EE), també sifrat de punta a punta,[1] és un sistema de comunicació en el que solament els usuaris que es comuniquen poden llegir els mensages. Garantisa que l'emissor original ho convertixca en un mensage sifrat i que ho dessifre el receptor final. En principi, evita que els espies potencials, inclosos els proveïdors de telecomunicacions, els proveïdors d'Internet i inclús el proveïdor del servici de comunicació, puguen accedir a les claus criptográficas necessàries per a dessifrar la conversació.[1] Els sistemes estan dissenyats per a véncer qualsevol intent de vigilància o alteració perque cap tercer pot dessifrar les senyes que s'estan comunicant o almagasenant. Per eixemple, les empreses que usen sifrat d'extrem a extrem no poden entregar els mensages de text dels seus clients a les autoritats.
Intercanvi de claus
[editar | editar còdic]En un sistema E2EE, les claus de sifrat solament deuen ser conegudes per les parts que es comuniquen. Per a conseguir este objectiu, els sistemes E2EE poden encriptar senyes usant una cadena de símbols preestablits, cridada secret precompartido (PGP), o un secret d'una sola volta derivat de dit secret precompartido (DUKPT). També poden negociar una clau secreta en el lloc usant l'intercanvi de clau Diffie-Hellman (OTR).[2]
Us modern
[editar | editar còdic]A partir de 2016, els sistemes de comunicacions típics basats en servidor no inclouen el sifrat de principi a fi. Estos sistemes solament poden garantisar la protecció de les comunicacions entre clients i servidors, lo que significa que els usuaris deuen confiar en els tercers que eixecuten els servidors en els texts originals. El sifrat d'extrem a extrem es considera més segur perque reduïx el número de parts que podrien interferir o trencar el sifrat.[3] En el cas de la mensageria instantànea, els usuaris poden usar un client de tercers per a implementar un esquema de sifrat d'extrem a extrem a través d'un protocol que no siga E2EE.[4]
Alguns sistemes que no són E2EE, com Lavabit i Hushmail, es varen descriure a sí mateixos com que oferixen sifrat "d'extrem a extrem" quan no ho feyen.[5] Atres sistemes, com Telegram i Google Allo, han segut criticats per no tindre encriptación de principi a fi, que oferixen, habilitada per defecte.[6][7]
Alguns servicis sifrats de còpia de seguritat i us compartit d'archius proporcionen encriptación del costat del client. La encriptación que oferixen ací no es coneix com a encriptación de principi a fi perque els servicis no estan destinats a compartir mensages entre usuaris. No obstant, el terme "sifrat d'extrem a extrem" s'usa a sovint com a sinònim d'encriptación del costat del client.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Hacker Lexicon: What Is End-to-End Encryption?» (en en-us). Consultat el 26 de febrer de 2018.
- ↑ Chris Alexander, Ian Avrum GoldbergProceedings of the 2007 ACM workshop on Privacy in electronic society.Association for Computing Machinery.New York:
- 41–47.
- ↑ «End-to-End Encryption». Electronic Frontier Foundation. Consultat el 26 de febrer de 2018.
- ↑ «How to: Use OTR for Windows». Electronic Frontier Foundation. Archivat des d'el original, el 20 de giner de 2016. Consultat el 26 de febrer de 2018.
- ↑ «[1]» (en en-US).
- ↑ «Why Telegram's security flaws may put Iran's journalists at risk». Committee to Protect Journalists. Consultat el 26 de febrer de 2018.
- ↑ «Here's Why Privacy Savants Llaure Blasting Google Allo». Clave Inc.. Consultat el 26 de febrer de 2018.
- ↑ «¿Qué és el sifrat d'extrem a extrem? | IBM» (en és-és). www.ibm.com. Consultat el 2025-05-04.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cifrado de extremo a extremo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.