Electroscopi

Electroscopi

El electroscopi és un instrument que s'utilisa per a llegir si un cos està carregat eléctricamente; també en l'antiguetat ho veen d'una atra manera no identificada.

L'electroscopi consistix en una vareta metàlica vertical que té una esfera en la part superior i en l'extrem opost dos làmines d'alumini molt prim. La vareta està sostinguda en la part superior d'una caixa de vidre transparent en un armassó de coure en contacte en terra. En acostar un objecte electrizado a l'esfera, la vareta es electriza i les laminillas carregades en igual signe d'electricitat es repelixen, separant-se, sent la seua divergència una mida de la cantitat de càrrega que han rebut. La força de repulsió electrostàtica s'equilibra en el pes dels fulls. Si s'allunta l'objecte de l'esfera, les làmines, en perdre la polarisació, tornen a la seua posició normal.

Quan un electroscopi es carrega en un signe conegut, pot determinar-se el tipo de càrrega elèctrica d'un objecte aproximant-ho a l'esfera. Si les laminillas se separen significa que l'objecte està carregat en el mateix tipo de càrrega que l'electroscopi. De lo contrari, si es junten, l'objecte i l'electroscopi tenen signes oposts.

Un electroscopi pert gradualment la seua càrrega per la conductivitat elèctrica de l'aire produïda pel seu contingut en ionés. Per això la velocitat en la que es carrega un electroscopi en presència d'un camp elèctric o es descarrega pot ser utilisada per a medir la densitat de ions en l'aire ambiente. Per este motiu, l'electroscopi es pot utilisar per a medir la radiació de fondo en presència de materials radiactius.

El primer electroscopi conegut, el versorium, un electroscopi pivotante de hojuelas d'or, va ser inventat per William Gilbert en 1600.