Electroimant Bitter

Archiu:Frog diamagnetic levitation.jpg

Les forces diamagnéticas que actuen sobre l'aigua continguda en el seu cos fan levitar a esta granota viva dins de la vertical d'un solenoide Bitter de 3,2 cm de diàmetro. El camp magnètic era prop de 16 tesles en el Laboratori Nijmegen High Field Magnet.

Un electroimant Bitter és un tipo d'electroimant fet de plaques circulares de metal i espayadors d'aïllament apilats en una configuració helicoidal, en lloc d'utilisar espiras d'aram. Este disseny va ser inventat i construït en 1933 pel físic Francis Bitter. En el seu honor les plaques són conegudes com "plaques de Bitter". Els electroimanes Bitter són utilisats en investigacions per a produir poderosos camps electromagnètics (fins a 35 tesles a partir de 2008).

El disseny de les plaques apilades és mecánicamente molt resistent, la qual cosa permet soportar la pressió externa produïda per les forces de Lorentz, que aumenta en el quadrat de l'intensitat del camp magnètic. Ademés, l'aigua circula a través dels forats en les plaques com refrigerante, ya que la potència dissipada en forma de calor també aumenta en el quadrat de la força del camp magnètic. El major camp magnètic artificial produït per l'home és de 45 T, i va ser produït per un dispositiu format per un iman Bitter dins d'un iman superconductor.