Electrocromismo

El electrocromismo és la propietat que posseïxen algunes espècies químiques per al canvi de color de forma reversible quan se'ls aplica una càrrega elèctrica.

Un bon eixemple de material electrocrómico és la polianilina que poden ser sintetisats per oxidació química o electroquímica de l'anilina. Si un electrodo és sumergit en àcit clorhídric contenint una baixa concentració de anilina, pot créixer en l'electrodo una película de polianilina. D'acort en l'estat redox, la polianilina pot ser o groc pàlit o verdinegro sombreado. Atres materials electrocrómicos per als que s'han trobat aplicacions tecnològiques són els viológenos i els polyoxotungstatos. Podem citar com un atre eixemple de material electrocrómico l'òxit de tungsteno (WO₃), que és l'espècie química utilisada en la fabricació de finestres electrocrómicas (cridades finestres inteligents).

Com el canvi de color és persistent i es necessita energia per a realisar un canvi de color, els materials electrocrómicos s'utilisen per a controlar les cantitats de llum i de calor que poden passar a través d'una finestra inteligent, i també s'apliquen en l'indústria automotriz per a teñir els espills segons les diferents condicions d'allumenament. Els viológenos s'utilisen en combinació en el diòxit de titani (TiO₂) per a la fabricació de pantalles digitals més menudes. Esta combinació podria aplegar a substituir a les pantalles de cristal líquit ya que el viológeno, (normalment d'un color blau obscur) contrasta fortament en el blanc lluent del titani, donant aixina una gran legibilidad a la pantalla.