Electrocardia fetal

El electrocardiograma fetal és un registre mèdic sobre els potencials elèctrics produïts pel cor del feto. Les ones, complexos i segments que ho componen són els mateixos que componen el electrocardiograma d'un adult. Quan el cor del feto es troba treballant, les senyals elèctriques produïdes pels impulsos cardíacs es propaguen a través dels teixits més propencs fins a aplegar als teixits de la mare.

Durant l'embaràs

El electrocardiograma fetal és substancial durant el periodo d'embaràs ya que existix una relació estreta entre l'oxigenaació del feto i la seua senyal electrocardiográfica, açò es deu a que la freqüència i la forma de la senyal representen una idea de la forma en que l'oxigen es irriga cap a tot el sistema fisiològic del cos. Esta oxigenaació és molt important durant el periodo de gestació ya que té conseqüències determinants en el creiximent normal del feto i està relacionada en el benestar i la salut del mateix.

El feto obté l'oxigen a través de la placenta la qual a la seua volta rep este element de la sanc de la mare; quan es generen contracció en l'úter matern es talla l'oxigenaació cap a la placenta provocant una disminució significativa d'oxigen per al feto. Esta disminució usualment es veu balancejada per reserves pròpies del feto que en la majoria dels casos és suficient. No obstant, quan la reserva no és suficient es generen malalties com l'hipoxemia, hipoxia o asfíxia en el feto, que poden generar grans danys cerebrals o inclusivament la mort.

Métodos de electrocardiografia fetal

Estes senyals poden ser capturades a través de tres métodos diferents de electrocardiografía que es presenten a continuació:

Electrocardiografia fetal directa

Es desenrolla ubicant un electrodo en el cuiro cabellut del feto a través del coll uterí de la mare. Esta metodologia té com a ventaja la fiabilitat de resultats degut a que el electrocardiograma és obtingut directament del feto, sense la contaminació de senyals biopotenciales de la mare. Per un atre costat, la desventaja principal és que el seu us es llimita al treball de part i degut a que la tècnica és altament invasiva requerix de conte sanitari especial per a evitar infeccions o malalties sobre la mare .

Electrocardiografía fetal externa sense eliminar el ECG provinent de la mare

Es porta a terme colocant els electrodos sobre l'àrea abdominal de la mare, obtenint com resultat una mescla entre el electrocardiograma fetal, el electrocardiograma de la mare i les contracció uterines maternes. La senyal resultant d'esta tècnica requerix un complex anàlisis morfològic ya que està contaminada per senyals externes.

Electrocardiografía fetal externa eliminant el ECG de la mare

Esta consistix en obtindre el electrocardiograma anterior (senyals mesclades provinents de la mare i del feto) utilisant un electrodo en la zona abdominal materna i després adquirir el ECG de la mare per mig d'un electrodo ubicat en la zona del tórax. En estes dos senyals i per mig del processament corresponent es conseguix eliminar la senyal materna casi per complet, conseguint aixina la senyal electrocardiográfica del feto. La ventaja principal del sistema és l'obtenció del electrocardiograma fetal sense soroll i la desventaja és que no pot ser utilisat durant el part per les senyals electromiográficas generades pels músculs uterins materns en el moment de les contracció.

Beneficis

El electrocardiograma fetal és substancial durant el periodo d'embaràs ya que existix una relació estreta entre l'oxigenaació del feto i la seua senyal electrocardiográfica, açò es deu a que la freqüència i la forma de la senyal representen una idea de la forma en que l'oxigen es irriga cap a tot el sistema fisiològic del cos. Esta oxigenaació és molt important durant el periodo de gestació ya que té conseqüències determinants en el creiximent normal del feto i està relacionada en el benestar i la salut del mateix.

El feto obté l'oxigen a través de la placenta la qual a la seua volta rep este element de la sanc de la mare; quan es generen contracció en l'úter matern es talla l'oxigenaació cap a la placenta provocant una disminució significativa d'oxigen per al feto. Esta disminució usualment es veu balancejada per reserves pròpies del feto que en la majoria dels casos és suficient. No obstant, quan la reserva no és suficient es generen malalties com l'hipoxemia, hipoxia o asfíxia en el feto, que poden generar grans danys cerebrals o inclusivament la mort .

Característiques de les senyals

Electrocardiograma fetal: Té una importància rellevant dins del desenroll del feto ya que a partir d'este s'efectua el diagnòstic previ (alertes de possible presència de hipoxia, asfíxia o hipoxemia). L'obtenció del electrocardiograma fetal es realisa per mig del método de electrocardiografía maternofetal externa eliminant el ECG matern. L'amplitut d'esta senyal varia entre 100 µV i 150 µV. La freqüència fetal es troba entre 120 lpm (clapits per minut) i 160 lpm, esta freqüència és major a la presentada per la mare. El electrocardiograma fetal té els mateixos components que el electrocardiograma adult, i la seua morfologia és prou similar .

Electrocardiograma matern: És obtingut ubicant l'electrodo superficial en la zona toràcica materna; la seua amplitut és d'aproximadament 1mV i la seua freqüència de clapits és menor a la fetal, típicament entre 60 lpm i 80 lpm, per tractar-se d'un adult.

Electrocardiograma matern-fetal: Conté el electrocardiograma del feto combinat en el de la mare i és adquirit en electrodos superficials ubicats en la zona abdominal materna. La morfologia d'esta senyal és una mescla de les dos senyals anteriors.