Electricitat en Àfrica
L'accés a la electricitat en Àfrica és una de les qüestions clau per al continent, apuntada per Nacions Unides com a objectiu ODS-7 dels Objectius de Desenroll Sostenible.[1]
El consum d'electricitat per habitant en Àfrica és un 18,5 % respecte del consum mig en el món en 2016.
La generació d'electricitat en Àfrica és majoritàriament a partir de combustibles fòssils: 80,5 % en 2016; les energies renovables solament contribuïxen en un 17,7 %, entre estes, l'energia hidroelèctrica és la dominant en un 14,9%. Els recursos són considerables, pero estan poc explotats, per la dificultat de conseguir finançació.
Història
[editar | editar còdic]Els primers desenrolls de sistemes elèctrics es varen construir en Suràfrica, quan en 1860 es va presentar un prototip de llàntia d'arc; el primer sistema telegràfic elèctric es va inaugurar eixe mateix any entre Ciutat de la Veta i la ciutat Simon. En 1881, l'estació de la Veta es va allumenar en electricitat, aixina com el Parlament colonial de la Veta en 1882, any en el que Kimberley va ser la primera ciutat africana a allumenar els seus carrers en electricitat, mentres que Londres encara estava allumenada per llànties de gas. La primera central elèctrica es va inaugurar en 1891, la primera central hidroelèctrica en 1892 i el primer trolebús en 1896.[2] En 1923 es va fundar la Comissió de Suministrament d'Electricitat (ESCOM), encarregada de electrificar les llínees férrees i tramvies; per a suministrar-los d'energia es varen construir centrals hidroelèctriques; orige de l'empresa nacional Eskom.
En Senegal, Saint-Louis va ser la primera ciutat allumenada en electricitat en 1887 per l'ingenier civil Hippolyte Vaubourg; la primera central elèctrica del país es va posar en servici en 1889 en Saint-Louis. En 1909, la Companyia d'electricitat de Senegal (ESTOS) es va crear en Dakar per l'administració colonial i el municipi de Dakar; despuix es va construir la central elèctrica de Bel Air que suministra electricitat al port de Dakar des de 2011.[3]
En Ghana, la primera idea de construir un embassament en el riu Volta es remonta a 1915, pero els primers proyectes no es varen iniciar fins a 1940 i la construcció del embassament de Akosombo es va inaugurar en 1961.[4]
En la República democràtica de Congo (RDC), en la zona dels embassaments de Inga, s'han desenrollat les centrals Inga I (360 MW) i Inga II (1.400 MW) a partir de proyectes belgues, realisats des de 1925. El proyecte es va rellançar en finalisar l'época colonial, en 1958.[5] El proyecte Inga III (11.000 MW) ha tingut varis retarts per la dificultat per a obtindre finançació i la firma de contractes de venda a llarc determini de la seua producció; en octubre de 2018, la RDC ha firmat un «acort d'exclusivitat» en dos empreses chinenques (Corporació de les Tres Goles) i una espanyola per a intentar finançar este proyecte de 12.000 millons d'euros.[6] A llarc determini, el proyecte del Gran Assut de Inga (39.000 MW) faria de Inga el complex hidroelèctric més gran del món, en doble potencia que la del embasse de les Tres-Goles.[7]
En Camerún, les primeres centrals hidroelèctriques privades, Luermann i Malale, varen ser inaugurades en 1929 per a proveir electricitat en la regió de Muyuka. Les primeres llars en electricitat de Nkongsamba, Duala i Yaundé es varen crear per l'Administració poc abans la guerra de 1939-45. En 1948, es va crear l'empresa mixta «Energia Elèctrica de Camerún» (ENELCAM) i es va encarregar d'acondicionar la fàbrica hidroelèctrica de Edéa I en la Sanaga per al suministrament elèctric de Duala i Edéa; esta central de 22 MW des de la seua inauguració en 1954 es va ser completant de forma progressiva fins a alcançar 276 MW en 1976; l'embassament hydroélectrique de Song Loulou (388 MW) es va inaugurar aigües dalt de Edéa en 1981.[8]
L'embassament de Ruzizi, construït en l'eixida Ruzizi del llac Kivu en 1958 per a suministrar electricitat a Bubanza i Kigoma, aixina com la seua extensió Ruzizi II afegida en 1989, estan explotats per una societat tri-nacional (Burundi, Ruanda i República democràtica de Congo), pero la producció d'electricitat és insuficient per a respondre a les necessitats locals en estos tres països. El Banc Africà de Desenroll (BAD) va aprovar a finals de 2015 un presupost de 138 millons de dólars per a finançar el proyecte Ruzizi III (147 MW).[9]
En les colónies portugueses, l'embassament de Cahora Bassa, en el riu Zambeze, va nàixer d'un acort entre Portugal i Suràfrica el 19 de setembre de 1969, per a suministrar electricitat, per mig d'una llínea d'alta tensió d'1.400 km de llarc i desenrollar l'indústria en Moçambic.[10]
En Etiopia, empreses chinenques invertixen massivament en el sector, sobretot en la llínea de transport d'alta tensió que evacuarà la producció de l'Assut de la Renaixença (6.450 MW), en construcció en l'Nilo Blau, aixina com en els proyectes de granges eòliques Adama (51 MW) i Adama II (153 MW) i en el proyecte hidràulic de Tekeze (300 MW).[11]
Producció i accés a l'electricitat
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
L'accés a l'electricitat és un repte crucial per al continent[14] sobretot per a conseguir l'objectiu ODS-7 (Garantisar l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tots) dels Objectius de Desenroll Sostenible definits per Nacions Unides.[13][14]
El continent africà és actualment el continent a on es consumix menys electricitat: en 2016, la producció mija d'electricitat per habitant era de 576 kWh, lo que supon solament un 18,5 % de la mija mundial que és de 3.110 kWh (7.148 en França, 12.825 en Estats Units, 4.290 en China). L'energia total consumida en el continent, 706 TWh, és a penes superior a la consumida en Alemània: 572,8 TWh.[15] La producció en 2017, estimada en 830,7 TWh, està focalizada en Suràfrica (255,1 TWh, un 30,7 %) i en el Nort d'Àfrica (193,2 TWh en Egipte, un 23,3 %, 31,6 TWh en Marroc, 75,2 TWh en Argèlia).[16]
L'accés a l'energia en el continent africà és part de l'objectiu 7, dels ODS de Nacions Unides perque, sense accés a l'energia, el desenroll econòmic d'Àfrica es ralentisa. Es tracta de garantisar accés a servicis energètics assequibles, segurs, sostenibles i moderns per a tota la població. En 2016, 42 % de la població africana té accés a l'electricitat, en fortes disparitats entre països (alguns tenen una taxa inferior al 10 %) i entre zones rurals i urbanes (22% i 71% respectivament).[17] Per zones, Àfrica del Nort té un percentage d'electrificació de casi 100 % i del 85 % en Suràfrica, mentres que és del 38 % en països subsaharians. La carència d'accés a l'electricitat és altíssima en les zones rurals (63 % dels habitants del continent) lo que supon, en superfície, que menys del 10% del territori està cobert per rets de distribució d'electricitat. Per un atre costat, el preu elevat aixina com la falta de fiabilitat en el suministrament, fan més difícil l'accés a l'energia.[18]
La producció prové sobretot combustibles fòssils :
| Font | 1990 | % | 2000 | % | 2010 | % | 2015 | 2016 | % 2016 | var.2016/1990 |
estimació 2017[16] |
| Carbó | 164,7 | 51,8 | 208,7 | 47,0 | 259,3 | 38,4 | 255,9 | 253,5 | 31,5 % | +54 % | 250,9 |
| Petròleu | 40,6 | 12,8 | 51,4 | 11,6 | 63,8 | 9,5 | 87,6 | 86,2 | 10,7 % | +112 % | 81,5 |
| Gas natural | 45,1 | 14,2 | 91,6 | 20,6 | 220,1 | 32,6 | 290,1 | 307,9 | 38,3 % | +583 % | 325,1 |
| Totals fòssils | 250,5 | 78,8 | 351,8 | 79,2 | 543,2 | 80,5 | 633,6 | 647,6 | 80,5 % | +158 % | 657,5 |
| Nuclear | 8,4 | 2,7 | 13,0 | 2,9 | 12,1 | 1,8 | 12,2 | 15,0 | 1,9 % | +79 % | 15,8 |
| Hidràulic | 58,2 | 18,3 | 77,7 | 17,5 | 113,0 | 16,7 | 124,6 | 119,9 | 14,9 % | +106 % | 128,5 |
| Biomassa | 0,5 | 0,1 | 1,1 | 0,2 | 1,7 | 0,3 | 1,9 | 1,9 | 0,2 % | +322 % | nd |
| Geotermia | 0,3 | 0,1 | 0,4 | 0,1 | 1,5 | 0,2 | 4,5 | 4,2 | 0,5 % | +1190 % | nd |
| Eòlica | 0,2 | 0,1 | 2,4 | 0,4 | 8,5 | 10,3 | 1,3 % | ns | nd | ||
| Solar PV | 0,003 | 0,001 | 0,3 | 0,05 | 2,8 | 3,3 | 0,4 % | ns | nd | ||
| Solar tèrmica | 0,2 | 0,9 | 0,1 % | ns | nd | ||||||
| Demés | 0,1 | 0,02 | 0,6 | 0,1 | 1,6 | 1,6 | 0,2 % | ns | 4,5 | ||
| Total EnR | 58,9 | 18,5 | 79,6 | 17,9 | 119,4 | 17,7 | 143,9 | 142,1 | 17,7 % | +141 % | 153,0 |
| Total | 317,9 | 100 | 444,4 | 100 | 674,7 | 100 | 789,8 | 804,8 | 100 % | +153 % | 830,7 |
| Font de les senyes : Agència internacional de l'energia | |||||||||||
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Objectiu 7: Garantisar l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tots». ONU. Archivat des d'el original, el 13 de maig de 2020. Consultat el 16 de maig de 2020.
- ↑ (anglés) Electricity in South Africa - Early Years, Eskom.
- ↑ Histoire : de 1886 à 1927 [1] archivat en Wayback Machine., Senelec (Société nationale d'électricité du Sénégal).
- ↑ en History of Akosombo dam, Ghanaweb.
- ↑ Estelle Maussio, "INGA, la gran utopie" [2] archivat en Wayback Machine., Afrique Méditerranée Business, 9 novembre 2015.
- ↑ La RDC signe un accord de développement pour li futur barrage Inga III, Le Monde, 17 octobre 2018.
- ↑ En République démocratique du Congo, li rêve fou dones mégabarrages Inga, Le Monde, 10 juillet 2015.
- ↑ Historique de l’électricité au Cameroun, Eneo.
- ↑ Afrique centrale : 138 millions de dollars de la BAD pour li barrage Ruzizi III, Jeune Afrique, 5 janvier 2016.
- ↑ Els nouveaux enjeux géopolitiques de l'eau en Afrique australe, Hérodote 2001/3 parell cairn.info, 2001.
- ↑ Éthiopie : els exportations d’électricité ont rapporté plus de 81 millions de dollars en unix année, afrique.latribune.fr, 21 juillet 2018.
- ↑ Plantilla:Article
- ↑ «Énergie durable pour tous : malgré els progrès, l’Afrique reste loin de l’objectif» (en fr). Banque mondiale.
- ↑ Philippe Rekacewicz. «L’Afrique en manque d’infrastructures» (en fr). Le Monde diplomatique.
- ↑ (19 septembre 2018) Key World Energy Statistics 2018 (pdfpdf) (en en), p. 29 à 34..
- ↑ 16,0 16,1 (anglés) Plantilla:Enllaç PDF BP Statistical Review of World Energy 2019 - 68th edition (page 48), BP, 11 juin 2019.
- ↑ «Améliorer l’accès à l’électricité en Afrique grâce à l’innovation et à unix meilleure réglementation» (en fr). Banque Mondiale.
- ↑ «Accès à l’énergie en Afrique [Partie 1 : état dones lieux dones ressources continentals]» (en fr). Innogence pulse. Archivat des d'el original, el 19 de giner de 2019. Consultat el 16 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Electricidad en África» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.