El triumfo del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora

El triumfo del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora () és un quadro realisat pel pintor Antonio Caba. Medix 158 cm d'alt i 220 cm d'ample, i està pintat al oli sobre tela. Data de 1882 i es troba en el Museu Nacional d'Art de Catalunya, en Barcelona (n.º inv. 200004-000).

Erro al crear miniatura:

El triumfo del Dia sobre la Nit precedit de l'Aurora

Història

Antonio Caba (Barcelona, 1838-ibídem, 1907) es va formar en l'Escola de Belles arts de Barcelona —coneguda com Escola de la Llonja—, a on va ser discípul de Claudio Lorenzale i Pablo Milá Fontanals. Per influència d'estos pintors els seus inicis artístics varen estar marcats pel romanticisme, en una especial influència del moviment nazareno alemà. En 1858 es va establir en Madrit, a on va estudiar en la Real Acadèmia de Sant Fernando en Federico de Madrazo. També va estudiar un temps en l'École dones Beaux-Arts, en París, baix les directrius de Charles Gleyre, qui li va introduir en la corrent academicista coneguda com art pompier. Posteriorment va ampliar estudis de nou en Madrit i en Roma. En 1870 va ingressar com a professor auxiliar en l'Escola de la Llonja, a on en 1874 va ser nomenat catedràtic de colorit i composició, i en 1887 director de l'escola, càrrec que va mantindre fins a 1901. En l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 va guanyar una medalla d'or. Caba va destacar principalment com a retratiste, generalment de personages de la burguesia i l'aristocràcia, encara que també va practicar la pintura històrica, mitològica i religiosa.

Este quadro va ser concebut com un plafó decoratiu per al sostre d'un saló de la torre d'Antonio María Brusi i Mataró, marqués de Brusi, en Sant Gervasio de Cassolas. Abans de la seua instalació va ser exhibit en la galeria de Francesc Vidal, en el passage del Crèdit de Barcelona. En 1990 va ser adquirit pel anticuario Artur Ramon a la germana del marqués de Brusi. Per a llavors feya temps que havia segut arrancat del sostre de la seua ubicació original i encolado a una plancha de fusta de 5 mm de gros. Se li havien aplicat alguns retocs i la superfície estava enfosquida pel temps. Va ser restaurat per Marçal Barrachina, qui ho va netejar llaugerament i va aplicar més coa per a reenganchar la tela a la fusta. En giner de 1992 l'obra va ser adquirida per el MNAC a la Sala d'Art Artur Ramon. Llavors se li va realisar una neteja, durant la qual es varen retirar alguns estucs que s'havien afegit al quadro, aixina com alguns retoques ilusionistes.

Descripció

Estudi preparatori de la figura de Céfiro

Es tracta d'un oli sobre tela de forma oval, destinat com a plafó decoratiu d'un sostre en estuc en relleu com a complement. Pese al seu destí, la perspectiva amprada li permet funcionar també com a quadro de paret. L'obra representa una escena mitològic-alegórica, el triumfo del Dia sobre la Nit, precedit de l'Aurora, la deesa de l'amanecer. L'escena està dividida en dos mitats de forma horisontal: dalt el dia, ple de lluminositat; avall la nit, immersa en l'obscuritat. En la part esquerra apareix l'Aurora, una jove rossa vestida en delicats vels i duent un ram de flors, en els cabells al vent i girant el cap cap a arrere; en la mà dreta va soltant pétals de rosa a l'aire. Sembla volar i l'acció la du a desplaçar-se cap a davant. Baixe esta figura es troba una coloma blanca.

L'Aurora sembla impulsada per un jove en ales de palometa que sorgix d'entre els núvols i expulsa aire en la boca; es tracta de Céfiro, el deu del vent de l'oest, fill de l'Aurora (Eos en la mitologia grega). En la part central del quadro un atre jove en ales de palometa, també entre núvols, llança gotes d'aigua en una closca que sosté en la mà dreta, mentres que en l'esquerra aguanta una botella en este líquit; és el Rocío, el fenomen meteorològic que sol acompanyar el alba.

En la part dreta apareix el Dia, en forma de home nuet envolt per un vel roig que li tapa l'engonal. En la mà dreta du una antorcha de la que s'escampa la llum del dia. És un jove bell i despreocupado, d'apariència magnificente i moviment àgil i elegant, la llum del qual s'impon a l'obscuritat de forma natural, sense violència, simplement per la superioritat de la seua condició d'element benefactor de l'humanitat. Al seu costat, un rat penat es contrapon a la coloma del costat esquerre. Als peus del Dia es troba un putto tapant-se la cara en les mans, com enlluernat per la llum de l'alba.

En la part inferior es troba la Nit envolta entre tenebres, una figura femenina abillada en un vel blau obscur. Sembla caure del cel i està adormilada, en els ulls tancats i el cap recolzat en una mà. Pese a la seua connotació un tant negativa és una jove bella, que sembla caure en un sopor natural acceptant de bona gana la transició horària.

Apolo en el seu carro precedit per Aurora (1612-1614), de Guido Reni, Palau Pallavicini-Rospigliosi, Roma. Caba es va inspirar en esta obra per a la figura d'Aurora

En esta obra l'autor demostra un gran coneiximent en composició i cromatisme, no en va eren les seues assignatures com a professor. La gama de colors i els tons lumínicos són molt variats, tal com requerix l'acció representada, en una sotil transició de tons càlits a fredor: en la part esquerra superior el fondo és color vert ocre, que va passant al pastiç fins a aplegar a una franja rosa en el núvol superior; este rosa es convertix en violeta fins a desembocar en el blau cel de la zona central, a on explota el groc de la llum diürna; per últim, en el costat dret el blau del cel és de to turquesa, més obscur i fret. La figura del Dia destaca pels seus carnacions lluminoses en contrast en el roig del vel, d'un to més rosat en la part més propenca a la llum. El vel roig i el cel blau turquesa són els colors més purs de la tela, el restant són gradacions. La part intermija està dominada per tons més neutres: ocres, crus, grocs i rosats, que es van degradant cap a la part inferior més obscura, dominada pel blau obscur, ocre, marró i negre.

El tema de l'obra s'engloba en les imàgens sobre el cicle de les hores que tant varen abundar en l'art migeval i renaixentista. El triumfo de la llum sobre les tenebres sempre ha tingut un fort simbolisme tant en mitologia com en religió, és el triumfo del ben sobre el mal, del coneiximent sobre l'ignorança, de la vida sobre la mort. Antonio Caba, bon coneixedor de la fonts clàssiques, es va inspirar en obres del mateix tema realisades preferentment per artistes barrocs: de Giambattista Tiepolo va emular l'Apolo de la sala imperial del palau episcopal de Würzburg; i de Guido Reni va copiar la figura de l'Aurora que este artiste havia representat en el Palau Pallavicini-Rospigliosi de Roma. Per un atre costat, Caba també va tindre en conte algunes realisacions de la seua época, com les figures de la Aurora, Migdia, Crepúscul i Nit que José de Madrazo va elaborar en el Cassino de la Reina entre 1817 i 1819 (actualment en el Prat).

L'estil de Caba en esta obra, encara que bàsicament academicista, té algun deixe barroquizante, segurament pels models amprats: els drapeados recorden l'obra de Tiepolo en Würzburg, mentres que les figures de jóvens en ales de palometa semblen inspirades en uns gravats elaborats per Tiepolo i els seus fills Giandomenico i Lorenzo, que l'artiste posseïa i varen ser venuts per la seua viuda a la Junta de Museus de Barcelona.

El quadro està firmat A. Caba/1882 en la part esquerra.

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBarral i Altet1992">Barral i Altet, Xavier et al. (1992). Un any d'adquisicions, donacions i recuperacions, Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya. ISBN 84-8043-005-2.