El peregrí rus

Archiu:Откровенный рассказ странника духовному своему отцу (1881).jpg

El peregrí rus

El peregrí rus o Relats d'un peregrí rus és un llibre escrit entre 1853 i 1861. Junt en la Filocalia és un de llibres més populars del cristianisme ortodox, molt usat en la pràctica contemplativa hesicasta.

Contingut

Narra de forma autobiogràfica el peregrinar físic al mateix temps que itinerari espiritual per a alcançar el coneiximent de l'oració interior contínua d'un peregrí anònim o stárets, a través de la Rússia del mediats del sigle XIX. Pren el camí a l'oració interior per mig de l'oració de Jesús com un método per a acostumar a l'esperit al recolliment, i donar lloc a que s'encenga en l'esperit la flama de la verdadera oració i del verdader amor com a camí cap a Deu.

Història

Este text es va publicar per primera volta en Kazán cap a l'any 1865, en una edició molt descuidada. Fins a 1884 no es va fer una edició correcta i accessible d'esta obra. El llibre va ser imprés de nou en 1930 baix la direcció del professor Borís Vysheslávtsev (en).

Els relats varen ser publicats sense nom d'autor. Segons el prefacio de l'edició de 1884, el hieromonje Paisius, abad del monasteri de Sant Miguel Arcàngel dels Cheremises en Kazán, havia copiat el seu text d'un monge rus del mont Athos, el nom del qual s'ignora.

Es poden trobar referències al llibre en les obres Els germans Karamázov (1880) de Fiódor Dostoyevski, en Franny i Zooey (1961) de J. D. Salinger i en El Regne (2014) d'Emmanuel Carrère.