El mas (Miró)
El mas és un quadre realisat pel pintor català Joan Miró entre els anys 1921 i 1922 despuix del seu viage a París. Utilisa la tècnica de pintura a l'oli.[1]
Constituïx una espècie d'inventari de la mas que posseïa la seua família des de l'any 1910 en la població de Montroig. El mateix Miró considerava esta obra una peça clau de la seua carrera artística, descrivint-la com «un resum de tota la meua vida en el camp». Volia plasmar artísticament tot lo que amava del camp i metafòricament expressar d'alguna forma el transite de la seua vida. [2]
Està conservada en la National Gallery of Art, Washington D. C., a on va ser donada per Mary Hemingway en 1987. Una còpia de l'obra es troba en la Fundació Joan Miró de Barcelona.
«I altra vegada Mont-roig m'acolli en tota la seva claror i tota la seva vida. Aleshores vaig voler cloure tot aquell període meu que dones de Mont-roig veia tan clar i vaig fer "La Masia"»[3]
Autor
Joan Miró va nàixer el 20 d'abril de 1893 en Barcelona, Catalunya, Espanya. Va ser fill d'un orfebre i relojero que des de jove va mostrar molt interés per l'art. Va estudiar en l'Escola de Belles arts de la Llotja i més vesprada en l'Acadèmia Galí en Barcelona a on va escomençar a desenrollar el seu estil. Inicialment es guanyava la vida com a contable pero en 1911 tubo una crisis de salut i la seua vida va donar un gir dràstic que va fer que es dedicara completament a la pintura. Quan es va posar mal els seus pares varen comprar l'element protagoniste d'esta obra, el Mas. Miró, va escomençar a sentir-se ple, feliç d'estar tan prop de la plenitut del camp despuix de viure en una ciutat tant caòtica com era la Barcelona de l'época. Joan Miró, mor el 25 de decembre del 1983 en la Palma de Mallorca, a on va viure els últims anys de la seua vida.
Història
El Mas s'emmarca en un moment de transició en l'obra de Miró, en el que evolucionava des d'un estil més figuratiu cap a un llenguage simbòlic i surrealiste. Este periodo va coincidir en l'esplendor de les vanguardes artístiques en París. En este moment Miró va escomençar a relacionar-se en grans figures com Pablo Picasso i els surrealista liderats per André Breton.
Encara que el pintor va nàixer en Barcelona, la seua vida particular i pictòrica està relacionada en el món rural, especialment el de la població de Montroig. Des de les seues primeres obres ya mostra una influència en els paisages i personages del món que visiona durant els estiuejos en les terres de Tarragona.[4] Esta vinculació en la terra es pot apreciar en les pintures realisades entre els anys 1918 i 1924 com a Hort en asno (1918) o Montroig, l'iglésia i el poble (1919). L'obra de El mas la va escomençar en un estiu a la tornada del primer viage de París en Montroig, la continu en Barcelona i la va acabar en París.[5] Era una época en la qual Miró s'havia establit en París i anava alternant en alguns viages, sobretot en l'estiu, a Montroig.[6]
L'observació de tot lo que li rodeja i de les llums sobre les roques i arbres, que canviaven en determinats moments per la lluminositat del sol, feyen que l'artiste se sentira nugat a l'element de la terra, de la que va dir:
En un sentit metafòric de Miró la terra és un dels punts crucials de la seua obra. El seu univers personal es sublima en esta pintura. La composició esta organisada en franges horisontals, molt inspirada en la pintura romànica catalana. L'aparent simplicitat de la tècnica per a fer les formes utilisant colors bàsics per a representar objectes i animals és la clau en el seu estil pictòric, que caracterisa la seua obra. A lo llarc de la seua carrera ira refinant este aire naïf que presentes els objectes en quant entre en contacte en els surrealista.
Va finalisar esta pintura en París, ya que per eixos anys residia en la capital de França, a on ocupava l'estudi cedit per Pablo Gargallo i solament anava a passar els estius a la finca familiar en Montroig del Camp. Per necessitat econòmica, va iniciar un recorregut entre marchants per a poder vendre-la. Léonce Rosenberg, que s'ocupava de les pintures de Picasso, va accedir a tindre-l'en depòsit, i al cap d'algun temps i davant l'insistència de Miró, li va sugerir a l'artiste dividir la tela en trossos chicotets per a que fora més fàcil la seua venda. Miró, enfadat, va arreplegar la tela i li la va dur al seu taller. Es va fer càrrec de la pintura Jacques Viot, de la galeria Pierre, que despuix d'uns tractes li la va vendre a l'escritor Ernest Hemingway per cinc mil francs.[8] Hemingway va escriure en 1934 en la revista Cahiers d'art:«No canvie El mas per cap atre quadro del món»[9]
Miró va utilisar posteriorment la zona de Montroig en atres obres, com a Terra llaurada i Paisage català (el caçador), que, junt en El mas, es pot anar observant en elles la successió en la transformació de les formes figuratives en atres planes a on hi ha tota classe de simbologia i grafisme.[10]
El història per Miró
Miró va ser el primer relator de l'història de la seua obra El mas:
Fundació Mes Miró[3]
- Artícul principal → Mes Miró (Montroig).
L'edifici del mas pertanyent a la família Miró, està declarat be d'interés cultural des del 2006.[12] Despuix d'uns anys de tramitació entre diversos estaments i els hereus de Joan Miró, s'ha aplegat a un acort per a realisar el proyecte d'un museu actiu, a on s'exhibiren objectes personals del pintor ademés de la recreació de les seues obres més importants, entre elles El mas, per mig d'uns gravats que presenten la calitat i textura de les pintures a l'oli de l'artiste. Segons declaracions efectuades pel net de l'artiste, Emili Fernández Miró: «Ademés, tant la Fundació de Barcelona com la família cedirem obres originals. El mas està replet de grafitis, que el meu yayo utilisava com a borradors per a les seues obres [...] volem que siga un museu viu. Anirem dotant-ho en obres en rotació.»[13]
La Fundació va ser creada en 2013, és una entitat privada sense anime de lucre en l'intenció d'expondre la vocació de l'artiste, aumentar el valor de l'aresta i donar-li l'importància que es mereix. El president de la Fundació és Sr. Fran Morancho López. L'objectiu és tornar a donar-li al mas un espai d'inspiració, coneiximent i reflexió entre la vida i l'obra de Joan Miró. L'artiste declara tanta importància a este mas que es considera que és el mínim homenage que es pot fer a l'artiste: «Tota la meua obra està concebuda en Mont-roig»[3]
Referències
- ↑ «National Gallery of Art».
- ↑ «La masia va ser el resum d'una part de la meua obra i al mateix temps la gestació de la part de la meua obra que ténia que fer despuix»
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «La fundació | Mes Miró» (en es-es). Consultat el 2024-11-21.
- ↑ Rebull 1994: p. 4
- ↑ Rebull 1994: p. 9
- ↑ Suárez / Vidal 1989: p. 297
- ↑ Penrose 1965: p. 3
- ↑ Malet 1992: pp. 29-32
- ↑ Paporov, IUriĭ (1993). Hemingway en Cuba, Sigle XXI, pp. p.92.
- ↑ Martínez Muñoz 2000: p. 99
- ↑ Declaracions: 158 i ss. recollit en Joan Miró: l'intencionalitat amagada de la seua vida i obra per Saturnino Peixquer Ed. Erasmus, 2009, ISBN 9788493697211 pp. 100-101
- ↑ Patrimoni.gencat (ed.): «Mes Miró». Archivat des de l'original, el 25 d'abril de 2012. Consultat el 20 d'agost de 2011.
- ↑ Massot, Josep (25 de febrer de 2011). La Vanguardia (ed.): «El mas de Mont-roig albergarà un museu Miró». Consultat el 20 d'agost de 2011.
Bibliografia
- Malet, Rosa Maria (1992). Joan Va mirar, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-3568-2.
- Penrose, Roland (1965). Pinacoteca dels Genis:Va mirar, Buenos Aires: Codex.
- Martínez Muñoz, Amalia (200). De la pinzellada de Monet al gest de Pollock, Ed. Universitat Politéc. Valéncia.
- Penrose, Roland (1991). Miró, Barcelona: Destine.
- Raillard, Georges (1992). Va mirar, Madrit: Debat. ISBN 84-7444-605-8.
- Rebull Trudell, Melania (1994). Joan Va mirar, Barcelona, Globus i Edicions Polígrafa. ISBN 84-88424-96-5.
- Suárez, Alícia; Vidal, Mercè (1989). «V:L'época d'entreguerres», Història Universal de l'Art:Volum IX, Barcelona: Planeta.
- Fernández de Castro, Alex, any 2015, "El Mas, Un Miró Per a Mrs Hemingway", editorial Publicacions de l'Universitat de Valéncia, ISBN 978-84-370-9668-1
- Dupin, Jaques (1961), "El pintor del món interior i exterior", editorial Polígrafa, 2004[1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «La masía (Miró)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ Dupin, Jacques (2004). El pintor del món interior i exterior, Editorial Polígreda.