Anar al contingut

El Temps i les velles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Temps i les velles

El tiempo y las viejas o ¿Fui yo?[1] és un quadro del pintor espanyol Francisco de Goya. Pertany a la colecció del Palais des Beaux-Arts de Lille.

Creació

Durant la Guerra d'Independència espanyola (1808-1814), Goya va rebre pocs encàrrecs oficials.[2] En els anys finals del conflicte, va abandonar breument el tema de la guerra en les seues obres i va retornar a la sàtira sobre la societat i els seus vicis, que ya havia aparegut en la seua série de gravats titulada Los caprichos.[3] No obstant, la paleta de colors i l'interpretació canvien, lo que dona a les obres una nova expressió.[4] Les escenes de gènero creades durant este periodo inclouen representacions de velles bruixes i prostitutes, com la més coneguda Majas al balcón, Maja y celestina, El Tiempo y las viejas, aixina com gent del poble en el treball: El afilador, La fragua i La aguadora.[3][5] Este periodo va supondre també la ruptura definitiva de Goya en la pintura del XVIII i l'idílic estil rococó dels seus cartons per a tapissos[5]

Com en el cas de moltes de les pintures d'espanyols comuns i corrents de Goya, la pintura El Temps i les velles no va ser encarregada, exhibida o venuda durant la vida del pintor. Va ser creada per gust de l'artiste o per a decorar la seua pròpia casa en el carrer Valverde de Madrit.[1] La yuxtaposició de Majas al balcó i Maja i celestina en el quadro El Temps i les velles emfatisa el tema de la fugacitat de la bellea.[6]


En l'inventari dels bens de Goya, elaborat en 1812 despuix de la mort de la seua esposa, el quadro El tiempo y las viejas ocupa el lloc 23, i baix el número 24 s'anoten "dos quadros de dònes jóvens en el balcó" (¿Fui yo? i Palais des Beaux-Arts). Estes tres pintures són de tamany similar i estan eixecutades sobre atres tres obres d'un atre pintor de principis del XVII, provablement de l'escola espanyola: Els exàmens radiogràfics varen revelar que les obres més antigues representaven alegoria dels elements basades en gravats d'Adriaen Collaert. Los caprichos es va pintar sobre l'alegoria de l'aire, Majas al balcón de la terra, i Maja y celestina sobre el fòc.[7] Durant la guerra, el pintor caria dels materials bàsics de treball, per lo que en ocasions també pintava sobre els seus propis quadros i llenços reutilisats.[8][9] Elements similars en l'inventari, dimensions similars i el fet de que estes tres pintures varen ser creades sobre atres obres que constituïen una série, sugerixen que estes obres també constituïxen un grup en el que els significats individuals de les obres es complementen entre sí.[7]

Descripció

Composició original sense les vores afegides, 161 x 105 cm.

En el cas de El Temps i les velles, la sàtira sembla ser extremadament contundent. La protagonista és una vella decrépita i escuálida, assentada en companyia d'una fidel amiga, abdós ricament abillades i enjoyadas, fent gala de impenitente coquetería, i d'una vida acomodada vinguda a menys, com sugerix la pobra cadira sobre la que se senta. Lluïx un vestit de gasa a la moda francesa, estil imperi, blanc en brodats florals celests, sense dubte més apropiat per a una jovencita. La seua amiga, una miqueta més discreta, vares vore de negre, un vestit a l'estil espanyol en mantilla, encara que porta una pesada capa de maquillage sobre el rostre cadavérico. És morena i l'assentada rossa, esta sosté en les seues mans una miniatura, provablement en un retrat de sí mateixa en la flor de la seua joventut i bellea, o, menys provable, d'un ya lluntà pretenent. La morena, provablement una lleal dama de companyia, li sosté en abdós mans un espill rectangular, darrere del que irònicament apareix escrit "Qué tal?". Davant el reflex del rostre marchito i melancòlic, la vella frunzix la boca desdentada, frustrada davant la comparació.

Darrere de les dònes, un nuet i vigoroso vell alado, la personificació del Temps, també mira el seu reflex en l'espill. En lloc de la típica dalla, blande una granera preste a agranar la pols en el que en breu es van a convertir les velles caduques i la seua inútil vanitat.[3]

S'ha especulat que la vella del quadro podria representar a la reina María Luisa, ya que té un passador de diamants en forma de flecha de Cupido en el pèl, similar al que lluïx María Luisa en el quadro La família de Carlos IV. De fet, va anar un adorn popular impost per la moda francesa.[3] La segona dòna s'interpreta llavors com la duquesa d'Alba, propenca al pintor, considerada una autèntica rival de la reina en la cort sobre coquetería i moda.[1]


Les dimensions originals del quadro, 161 × 105 cm, es coneixen del catàlec de la colecció del rei Luis Felipe i d'una fotografia presa durant este periodo. A la pintura se li varen afegir posteriorment uns 20 cm en totes les vores. Aixina es varen incloure a l'esquerra el final de l'ala dreta del Temps, el pal de la granera a la dreta i els peus de la vella avall. La pintura provablement va ser ampliada cap a 1873, quan va terminar en la colecció del Palais dones Beaux-Arts de Lille junt en La carta. Les noves dimensions ho acosten aixina a les dimensions de la carta, 181 × 122 cm,[7] en la que li la va emparellar al punt de ser esta última nomenada en moltes ocasions Les jóvens.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (2006) Francisco Goya, Oxford Educational. ISBN 83-7425-497-1.
  2. ↑ «Artehistoria: Majas al balcó».
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Robert Hughes (2006). Goya. Artysta i jego czas, W.A.B, Varsòvia, p. 333-334. ISBN 83-7414-248-0..
  4. ↑ Luciano vaig donar Pietro, Alfredo Pallavisini, Claudia Gianferrari (1987). Goya, Krajowa Agencja Wydawnicza, p. 68–69. ISBN 83-03-01424-2.
  5. ↑ 5,0 5,1 Alonso E. Pérez Sánchez (2009). Goya, Ofycina Imbir, Varsòvia, p. 112. ISBN 978-83-60334-71-3.
  6. ↑ Francisco Javier Sánchez Cantón (1951). Vida i obres de Goya, Editorial Peninsular, p. 101–103.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Manuela Mena (ed.) (2008). Goya en temps de guerra, Museu del Prat, p. 248–251, cat. 63. ISBN 9788495241559.
  8. ↑ Obra colectiva (2021). Expérience Goya, Réunion dones Musées Nationaux/ Palais dones Beaux-Arts de Lille, p. 151–152. ISBN 9782711878611.
  9. ↑ Es coneixen atres tres casos de reutilisació per part de Goya de llenços d'un atre pintor: El Tiempo y las viejas, El afilador i La fragua varen ser pintats sobre naturalea mortes del sigle XVII.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=El_Temps_i_les_velles&oldid=1470678»