Anar al contingut

El Papa Rebel (2016)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Papa Rebel és una película documental colombiana estrenada el 20 de març de 2016, que relata la vida del Papa Francisco des dels seus primers anys d'adult en Argentina fins a la seua elecció com a sum pontífex el 13 de març de 2013.

Està protagonisada per Kepa Amuchastegui i Juan David Agudelo interpretant a Francisco adult i jove respectivament.

La película va ser dirigida per Patrick Reams i emesa pel canal National Geographic.

S'ambienta entre els anys 1955 al 2013. Com a senya curiosa cal destacar que està protagonisada en la seua totalitat per actors colombians.

Sinopsis

L'història comença en 2009 en Jorge Mario Bergoglio com Arquebisbe de Buenos Aires mentres medita en un chiquet una pintura i ahí es desenrolla tota la película. El temps retrocedix a 1955 en un jove Bergoglio que aspirava ser mèdic i es guanya la vida treballant en un laboratori baix la supervisió d'Esther Ballestrino. Despuix, Jorge li confirma a la seua mare Regina María Sívori, que desija realment ser sacerdot a lo que ella no reacciona molt be.

Despuix de 14 anys, en 1969, Bergoglio és ordenat sacerdot i la seua mare , que està allí present, es reconcilien. Pero Bergoglio en seguida escomença a tindre un inclinament cap a la jesuïtes argentins, a on segons pareix en 1973 va haver una divisió política de la companyia jesuïta entre els jesuïtes que estan al costat de l'esquerra i els que estan al costat de la dreta,a on pertany Bergoglio.

Per un atre costat, en l'esquerra descolla el Pare Carlos Mugica, qui junt en els sacerdots Franz Jalics i Orlando Yorio creen una iglésia en una vila o barri marginal de Buenos Aires pero al mateix temps ataquen a la política causant la preocupació de Bergoglio. Este decidix advertir-los del perill pero ignoren les seues advertències.

Finalment l'11 de maig de 1974 Mugica és assessinat quan eixia de donar missa. Açò commociona a l'iglésia catòlica en Argentina. La mort d'este sacerdot no fa cessar l'obra de Jalics i Yorio fins que Bergoglio, tement per les seues vides, els trau de la comunitat de sacerdots jesuïtes ignorant les conseqüències, fins que en 1976 sorgix el colp d'estat i comença el règim del terror de Jorge Rafael Videla.

Poc despuix, mentres Jalics i Yorio celebren missa, són seqüestrats per un esquadró de la mort i són somesos a tortures. Bergoglio s'entera per mig d'una cridada anònima i decidix encarar al règim militar, acodix a parlar en l'Almirant Emilio Eduardo Massera qui nega tindre que vore en la desaparició dels dos sacerdots. Pero finalment són lliberats huit mesos despuix, pero les conseqüències no es fan esperar. Bergoglio se sent culpable mentres que Jalics i Yorio decidixen abandonar la seua vida sacerdotal encara que despuix el primer dels mencionats retorna novament. Despuix sorgix la desaparició d'Esther Ballestrino, per a finalment saber-se que va ser assessinada junt en atres activistes. Per tant, açò fa que la personalitat de Bergoglio canvie tornant-se un home humil.

L'història torna al 2009, a on la conversació en el chiquet continua, es veu a Bergoglio fent obres en les viles per a ajudar als jóvens a deixar el vici i també se li veu duent una anada senzilla, en comparació a atres arquebisbes, els qui no aguanten de tindre el seu vehícul privat. Finalment en Roma, el 13 de març de 2013 Jorge Bergoglio resulta vencedor en el cónclau despuix de la renúncia de Benedicto XVI i ara com el nou Papa, tria el nom de Francisco.

Repartiment


Referències