El Moro de Cumpas
El Moro de Cumpas (Municipi de Imuris, Cocóspera, 1948-Sonora, 1973) va ser un cavall de carreres mexicà.
Es va convertir en un personage vaig celebrar de la cultura popular de Mèxic, sent rememorat en un corregut al seu nom, mateixa que ha segut interpretat per diversos artistes. Anys despuix, es va filmar una película en la seua memòria, i inclús se li va editar un llibre entorn als seus ardits deportius.
Biografia i carrera
[editar | editar còdic]1948-1951: primers anys
[editar | editar còdic]El Moro de Cumpas, va nàixer en 1948, en el rancho «El Portón», propietat de Mercedes Alcaide i Manuel Martínez, president de l'Associació Ganadera Local en el municipi de Imuris, en la Vall de Cocóspera, prop de la carretera Federal 2 en el tram Imuris - Cananea, fill d'un garañón que va pertànyer al General Pancho Vila i d'una egua mora criolla del mateix rancho. En nàixer, el potrillo va ser batejat com El Palomino de Vila i va ser herrado baix la marca No. 0452, autorisada pel Govern de l'estat de Sonora el 19 de juliol de 1947.[1]
1951-1957: entrenament i primeres carreres
[editar | editar còdic]En 1951, Gilberto Martínez Alcaide, fill de Mercedes i Manuel, va vendre al Sr. Florencio Frisby Trejo, un ex miner de Texas, buscador de coure, i posterior criador de ganado en Cumpas, el «Palomino de Vila» a l'edat d'un any i mig aproximadament en la finalitat d'usar-ho com a semental per a cavalls de «carreres de quarto de milla». Després Florencio va canviar el palomino al seu fill, Pedro Frisby, casat en María Dolores Durán Engrunse els qui a la seua volta varen tindre 8 fills, qui també era ganader de professió, per un atre semental.
En 1956, Pedro Frisby del rancho Tres Nogales de Cumpas, va jugar una carrera parejera en un cavall de Jécori una localitat del municipi de Cumpas, de René Vásquez, mateixa que va perdre. El Sr. Vásquez va quedar en donar-li el resquit en un moro, originari de Jécori, conegut com «El Moro de Jecori». Durant este temps el palomino complia en la seua llabor com a semental, pero al moment de amansarlo, Don «Chanon» Leyva va descobrir que el moro tenia aptituts per a ser cavall de carreres. A pesar de ser un eixemplar baix d'estatura pero llarc, Don Chanon li va aconsellar al Sr. Frisby que li jugarà la carrera de resquit al Sr. Vásquez al com ya li varen posar el nom de «El Moro de Cumpas». D'eixa manera es va pactar la carrera de «Els Moros» entre El Moro de Jécori i El Moro de Cumpas per a any nou del 1957.
El Moro de Cumpas va resultar llauger, segons els coneixedors, puix contava en una impressionant velocitat i el seu fort era córrer els 200 metros, conseguint guanyar-li al de Jécori. La velocitat que va mostrar El Moro en la seua primera carrera davant El Moro de Jécori ho va dur a ser considerat com el principal contrincant de l'estimat i reconegut «Llampada d'Aigua Prieta».
Per això es va prendre la decisió de dur al moro a competir a la ciutat d'Aigua Prieta en a on ràpidament es va convertir en favorit de molts aficionats. Pedro Cruz d'orige cumpense, qui era entrenador i cuidador de cavalls, es va fer càrrec del Moro. Li'l va dur a Aigua Prieta per a entrenar-ho i conseguir-li carreres.
1957: consagració
[editar | editar còdic]Pedro Cruz demana autorisació a Pedro Frisby per a jugar una carrera entre triumfadors quedant assentada per al dumenge en el matí del 17 de març de 1957 quan el Moro tenia 9 anys, en la ciutat d'Aigua Prieta, una carrera de 400 metros entre el Zaino d'Aigua Prieta de Rafael Romero, i «El Moro de Cumpas», dos cavalls de primera.
La carrera va ser promoguda en els periòdics locals, i en els pobles veïns per lo que va atraure gran atenció entre els pobles veïns, tots volien vore el Moro que va captivar el carinyo de multituts. Les apostes no es varen fer esperar, s'apostava i es tapaven les apostes en Aigua Prieta, en tot lo que tenien principalment diners, cavalls, vaques, gallines i automòvils principalment en el café i centre «Cabanyes Tecate», que després va passar a ser el «Copacabana Club», propietat de Rafael Romero, amo del Zaino, i promogut pel mesero Héctor «El Negre» Bonilla i fins as comentava que el dia de l'afamada i esperada carrera era «el dia del juí», com dia Ramón Quijada.
El taste per a la carrera estava instalat en lo que hui és el carrer 4 entre les avingudes 17 a la 20 i varen córrer de ponent a orient. Al fi es va aplegar el dia, un dia fret, el dia de Sant Patricio, des de les primeres hores es podia percebre l'algarabía mateixa que va aplegar fins al taste en forma de festa popular.
El ginet que ho va córrer en l'icònica carrera, sobre el Moro va ser «Chendo» Valenzuela, qui era un vaquer del rancho Tres Nogales, propietat de la família Frisby en Cumpas, mentres que Trinitat «Trini» Ramírez, va montar a la Llampada.
Com a les 4 de la vesprada, Silverio Noriega de Teonadepa va donar, «el Santiago» o l'eixida o com es dia en eixe entones i al tronido de les portes El Moro va mostrar la seua gran velocitat prenent la davantera, pero ningú va pensar que El Moro perdria eixa gran ventaja, no obstant, dalt de mig taste el Moro es va quedar arrere i la derrota de l'eixemplar de Cumpas es va consumar, ya que el zaino ho va alcançar i ho va passar, guanyant en dos cossos de ventaja. Alguns varen dir que el corredor del Moro es va vendre i uns atres que el cavall es va acabar en eixa distància tan llarga. Despuix de la carrera va haver molts alegats com en moltes d'elles, no obstant, totes les apostes es varen pagar sense problema i la festa va continuar.[2]
1957-1973: vida posterior
[editar | editar còdic]El dia següent el periòdic de la ciutat El Sol a huit columnes, anunciava «Va perdre el Moro de Cumpas». A pesar de la derrota, la seua fama i admiradors va aumentar ya que a pesar de ser un cavall mig d'estatura a comparació de la Llampada. Despuix de l'afamada carrera del corregut, el Moro i el Zaino es varen tornar a enfrontar en vàries ocasions, en les quals el de Cumpas va eixir avante en dos ocasions. En els següents anys, va deixar de córrer i només assistia a events, calculant-se que va córrer al voltant de 14 carreres, de les quals va guanyar 10 i va perdre 4, pero cap va tornar a ser tan famosa com la que va tindre contra el Zaino.
El Moro de Cumpas per a molts no només va ser un cavall de carreres, sino que es va convertir en un símbol del poble, que els va donar un sentiment d'orgull. La fama del cavall va aplegar al grau de ser constantment solicitat per a exhibicions i events de beneficencias, en la finalitat de fer-los més atractius i recaptar més fondos, tant en Ciutat Obregón, com Hermosillo, Caborca i Ures a on el cantant Gilberto Valenzuela que ya cantava el corregut del Moro de Cumpas, ho va montar i va cantar el seu corregut montat en ell. El carinyo cap al Moro de Cumpas va créixer tant que aquell que ho coneixia també es considerava l'amo del bell eixemplar.
Mort
[editar | editar còdic]En febrer de 1973, despuix de vàries complicacions mèdiques, va deixar de menjar i va terminar postrat. Esta situació va dur als seus amos a aplicar-li l'eutanàsia animal. La seua mort va ser motiu de duel i al seu funeral va assistir una gran cantitat de persones. El seu cos va ser depositat en el bajío el Encino del Rancho «Tres Nogales», que actualment es troba propenc als 100 metros de la carretera federal 17 Cumpas – Nacozari.[3]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Moro de Cumpas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.