El Molinar d'Alcoy
El parage de El Molinar es localisa a uns dos quilómetros al sur de la ciutat d'Alcoy (Alacant), Espanya, i a una altitut màxima de 570 metros sobre el nivell del mar. S'accedix al manantial i a la capçalera del barranc (primeres fàbriques) des de la carretera N-340, a l'altura de la Venda Saltera.
La zona alta mija del conjunt fabril té comunicació en el caixco urbà per una carretera que confluïx a les calles Carretera del Molinar, de Sant Vicent i de Sant Nicolau.
Senyes històric-artístiques
El topònim Molinar, o Riu dels Molins, indica l'existència d'antics molins harineros i batanes, l'orige dels quals cal situar-ho en el XV. El cabal permanent i l'existència de forts desnivells varen favorir l'establiment d'indústries. L'aigua, com a font d'energia, condiciona l'emplaçament de la fàbrica en el territori. L'energia hidràulica requerix una utilisació de l'aigua racional i colectiva per mig d'una infraestructura compartida (séquies i canals).
La ciutat d'Alcoy oferix un dels casos paradigmàtics del procés d'industrialisació valencià, els inicis de la qual es remonten a la segona década del XIX, si be la rellevància i precocitat de les activitats preindustriales –realisades en batanes de panys– es documenten de forma continuada des del XV.
Com a testimoni de l'industrialisació alcoyana, la ciutat conta en eixemples notables d'edificacions fabriles, des dels primitius molins paperers i batanes localisats a la vora dels rius Molinar i Barxell, fins a grans fàbriques de manufactura combinada que s'escomencen a edificar en les primeres décades del XX, i en les que es realisava la totalitat del procés textil.
La localisació de les antigues edificacions industrials va estar favorida i condicionada per l'existència de chicotets cursos d'aigua que creuen el terme d'Alcoy, sent el riu Barxell o Riquer el punt triat per a l'establiment de molins paperers, en el seu curs alt, i tenyides per a llana, en el seu curs baix, localisats ya prop de la seua unió en el riu Molinar, escenari que des d'antany va observar una extraordinària activitat manufacturera en els processos textils i paperers.
La majoria dels edificis fabriles que s'han conservat fins als nostres dies mostren uns patrons constructius de característiques similars. Es pot parlar d'una tipologia: voltes en la planta baixa o semisótano, pilars de sellars o rajoles en la planta primera, i planta superior diàfana que deixa vore les cerchas articulades que sustenten la coberta.
Els fumerals s'incorporen als edificis paulatinament, a partir de l'últim terç del XIX. La primera caldera i fumeral es va instalar en l'any 1832 en un dels edificis industrials de les Cinc Molgues o La Riba, localisat en el curs mig del Molinar. Junt en l'ocupació de l'energia hidràulica, es varen ser incorporant atres fonts d'energia: els motors de vapor i els de gas pobre, turbines hidràuliques i, a partir dels inicis del XX, s'incorpora l'energia elèctrica. No obstant, algunes rodes hidràuliques no varen deixar d'utilisar-se inclús en els anys 1960.
En l'any 1960 existien 56 concessions d'aigua en els 20 edificis del Molinar. És també a partir dels anys 60 quan ya no és rendable l'ubicació de moltes d'estes fàbriques, per les dificultats dels accessos i comunicacions. Escomencen a sorgir nous assentaments industrials, millor ubicats i pròxims a la població, o en el seu interior i junt a les vies de comunicació, que ya no precisen de l'energia hidràulica.
En l'actualitat perdura tota l'estructura que conformava este enclavament industrial que es va adaptar en gran habilitat a l'orografia permetent l'utilisació de l'energia hidràulica d'una forma racional.
Immobles històrics del conjunt
Font del Molinar
- Artícul principal → Font del Molinar d'Alcoy.
Es localisa a l'inici del barranc de la Batalla. Va ser obra de l'ingenier Josep Abad i Carbonell en 1912.[1]
Es tracta d'un edifici d'estil moderniste que consta d'una cúpula i un cupulín adornat en franges de trencadís de vius colors en els que predominen l'ocre i el blau. El cupulín es tanca en una volta i ademés es troben finestres formant arcs de mig punt.
Rodeja l'edifici una tàpia octogonal que consta d'una porta per a accedir a l'interior del manantial. Esta porta és de mig punt. La pedra de la tàpia apareix formant sillería.
Els antecedents de l'edifici, que es va construir en 1912, es remonten a 1540, en que es varen canalisar les aigües del riu Molinar per obra de Melchor Llopis i posteriorment, en 1780, es va realisar una atra prop que també era octogonal.
Ret hidràulica
Les aigües del riu Molinar sorgixen a la superfície a través d'un llit de graves, en un cabal aproximat de 300 litros/segon. La formació geològica configura en este punt una falla reblix d'argila, a modo de dic, que constituïx el nivell freàtic que dona orige a la sorgiment, captant aigües subterrànees de la conca alta.
La font del Molinar ha abastit d'aigua a la població d'Alcoy des de l'any 1421. La primera conducció es realisava per mig d'una séquia descoberta, i en 1848 es va edificar un partidor d'aigües per a la distribució del cabal. L'aigua destinada a l'indústria (6/9 parts) circulava per un canal inicialment a cel obert, posteriorment subterràneu, sent utilisada per a moure les rodes hidràuliques dels artefactes. Una de les obres de major presència en este primer tram del riu Molinar és un imponent mur de sellar de 20 metros d'altura, que va ser realisat per a consolidar les ales a on s'assenten els edificis que ocupen encara l'àrea de l'antic Vaig moldre del Ferro.
Des d'este punt, l'aigua era conduïda per mig d'una séquia o canal successivament a les rodes dels molins que es troben en esta marge esquerra.
cal entendre com a part d'esta ret els restants físics i traces de les conducció d'alimentació i evacuació vinculats al sistema fabril en el seu conjunt.
Vaig moldre Nou del Ferro
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i va ser construït a finals del XVIII.
Es tracta d'un conjunt de dos naus en planta baixa i tres pisos altura, en 5 i 9 vans en els pisos superiors. Està tot el construït en sellars i mampostería, en reforços en els cantons. Té vivenda i horta sobre el marge del riu Molinar. La seua estructura interior era totalment de fusta en un fumeral adossat a la cara oest, de fuste quadrangular, arrematada per doble capitel, molt afectat per un incendi de data recent.
L'energia utilisada era el hidràulica, era la primera fàbrica que rep l'aigua del Molinar.
Vaig moldre del Ferro
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i va ser construït en 1779.
Es tracta d'un molí paperer edificat sobre els restants d'un atre més antic, també del mateix nom. En les transformacions passa de tindre de 3 a 4 piles. Com era habitual en les fàbriques del Molinar, es simultaneaba la fabricació de paper en la textil.
Els Solers
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i va ser construït a principis del XIX.
Consta de 3 naus d'amplitut i 7 de profunditat en el pis semisótano i 10 en el principal i el segon, les quatre últimes naus d'esta segona planta tenen un pis més en coberta ordinària i les sis restants en tota l'amplitut de l'edifici en cimbres de ferro i fusta.
Forma part del conjunt denominat “El Molinar”. En un principi es va destinar a la fabricació de paper, transformant-se més vesprada en una fàbrica de hilar i cardar llana.
Vaig moldre de Tort / Vaig moldre de la Figuera
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i es té notícies de que abans de 1842 funcionava com batán.
Està anex a l'edifici del Vaig moldre de la Figuera, en el que compartix el sistema d'alimentació, partició i regulació del cabal de les aigües i al que està unit per un llenç de paret per la cara est. Consta de semisótano abovedado i tres pisos, ocupant l'edifici i els anexos 1600 metros quadrats de superfície. El fumeral adossat a la cara sur és de forma quadrangular, arrematada per un capitell i construïda en rajola.
Batà de Selvat
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i va ser construït en el XIX.
De planta rectangular de dos crujir en tancaments de fàbrica sellar de pedra tosca. Consta de planta baixa i dos altures. Forma unitat en el Vaig moldre de Tort, en el que compartix el sistema d'alimentació, partició i regulació del cabal de les aigües, amprant la mateixa roda hidràulica que movia els arbres de transmissió.
Batà de Pastor
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i va ser construït en el XIX.
Són els restants d'un edifici destinat a l'indústria textil, que en l'actualitat testimonia i dimensiona l'antic assentament.
Borrera de Sanus
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i va ser construït en el XIX.
Són els restants d'un edifici que tenia planta octogonal i forma basilical en tres naus laterals i sis llongitudinals. La primera planta era en semisótano en voltes d'arestes menys l'última crujir. El fumeral s'adossa al mur llongitudinal, vinculant-se la seua silueta a l'edifici com a forma representativa d'este.
Màquina de Graus
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i va ser construït en el XIX.
Són els restants d'una edificació d'activitat textil, que en l'actualitat testimonia i dimensiona l'antic assentament.
Ermita de La nostra Senyora del Pilar
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i va ser construïda en 1840.
La primitiva ermita, construïda en 1769 pels fabricants de paper i batanes del riu Molinar, es localisava en la marge dreta, front a l'actual ermita. En la majoria dels edificis industrials de la conca del Molinar es té documentada l'existència d'una image de la Verge del Pilar, reproduïda sobre rajoletes i generalment entronisada en una hornacina, que se situa sobre la porta principal de la fàbrica.
L'edifici consta d'una nau de planta rectangular, coberta de teixixca a dos aigües i en una espadaña en la part posterior; frontera principal en pilastres i molduras (d'algeps) d'estil neoclàssic i una chicoteta hornacina en la zona central superior. En l'interior s'identifiquen restants de la decoració pintada d'un dosel que emmarca l'hornacina per a entronisar una image de la Verge del Pilar, que se situaria sobre l'altar. S'advertixen els restants d'un chicotet púlpit.
Fàbrica El Xurro
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i va ser construït a finals XIX.
L'edifici arranca del llit del riu, que definix i llimita la frontera de tres órdens verticals de vans. El primer format per vans de mig punt que coincidixen en les voltes del sòtol. El segon intercala un buit en cada va i el tercer s'identifica en els terrats de la zona. Per la seua particular ubicació, la seua planta està adaptada al terreny, resultant un edifici de tipologia indeterminada que seguix la curva descrita pel riu.
Borrera d’Espí
Es localisa en el marge esquerra del riu Molinar i va ser construïda en data anterior a 1776.
Es tracta d'un edifici de planta llineal de tres crujir en dos nivells, el primer sobre voltes d'aresta i la coberta a dos aigües, en un àrea de coberta de 342 metros quadrats. Construïda en pedra de sellar, en la frontera sur s'afig un porche en pilars de rajola.
Vore també
Referències
- ↑ Domenech Romà, Jorge (2010). Modernisme en Alcoy, el seu context històric i els oficis artesanals. Editorial Aguaclara. p. 98. ISBN 978-84-613-8233-0.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Molinar de Alcoy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.