Anar al contingut

Eixèrcit dels Hòmens de l'Orde de Naqshbandiyya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Eixèrcit dels Hòmens de l'Orde de Naqshbandiyya (àrap جيش رجال الطريقة النقشبندية Jaysh Rijāl aṭ-Ṭarīqa an-Naqshabandiya; EHON), també cridat el Eixèrcit Naqshbandiyya, és una organisació de resistència partix d'una série de grups baazistas insurgents islamistes en Iraq. Els mijos es referixen en freqüència al grup per les sigles JRTN, lo que representa una romanisació del seu nom àrap.[1] Comando Suprem per a la Yihad i la Lliberació, tècnicament el nom de l'organisació que agrupa i pertany la JRTN, també s'utilisa a sovint per a referir-se al JRTN específicament.[2]

És aparentment una organisació militant musulmà sufí cridada aixina pel orde sufí Naqshbandiyya, i l'ideologia de la JRTN ha segut descrita com "una mescla d'idees nacionalistes islàmiques i pa-àraps",[3] i Izzat Ibrahim al-Douri es descriu com "el xeic amagat dels Hòmens de Naqshbandiyya".[4]

Història

Els detalls precisos sobre el sorgiment del JRTN no estan clars, encara que generalment s'assumix que el grup es va fundar en l'estiu de 2003 i està format per exmiembros de l'eixèrcit de Sadam Huseín, incloent exmiembros de la Guàrdia Republicana, exfuncionaris del Partit Baaz i exagentes de seguritat i inteligència militar (en vínculs en al-Douri), els qui busquen combatre i expulsar a les forces de la Coalició d'Iraq, aixina com restaurar l'antic orde baix l'ideologia baazista.[5]

Encara que el JRTN només sorgiria com un grup en l'any 2006, els membres del JRTN havien participat en accions anteriors contra la coalició en la guerra, com l'atac al Hotel Al-Rashid de 2003, i en la primera batalla de Faluya de 2004, a on varis clercs del naqshbandiyya associats en el JRTN estaven entre les víctimes.[6]

El JRTN va sorgir originalment com un grup en decembre de 2006, a raïl de l'eixecució de Sadam Huseín. L'enfocament del grup originalment es va centrar en la protecció dels naqshbandiyyas en Iraq de l'opressió que els eixercien els grups radicals islàmics sunitas insurgents, particularment l'al Qaeda en Iraq, que les seues tàctiques, especialment les dirigides als iraquí i sunitas, es varen opondre a l'ideologia sufí del JRTN.[6][7]


Entre la seua fundació en 2006 i la retirada nortamericana d'Iraq en 2011, JRTN va planificar, va finançar i va facilitar atacs militants contra les forces nortamericanes i bases militars.[8] L'últim atac de JRTN contra les forces nortamericanes va ocórrer el 3 de novembre de 2011, quan el primer tinent Dustin D. Vincent va ser abatut per dispars de francotirador de JRTN en la Governació de Kirkuk. La seua mort, una de les últimes baixes nortamericanes en la guerra d'Iraq, va ser gravada en video per l'Eixèrcit Naqshbandi i publicada en llínea.[9][10][11]

El 25 d'abril de 2013, els insurgents de l'Eixèrcit Naqshbandiyya varen capturar per complet la ciutat de Sulaiman Bek, uns 170 km al nort de Bagdad, després de forts enfrontaments en les forces de seguritat, només per a cedir el control de la mateixa al sendemà, mentres escapaven en armes i vehículs.

Despuix dels enfrontaments en Hawija, les unitats del JRTN en Ninewa varen escomençar a movilisar-se, emergint com una força que podria eixercitar un paper en un nou alçament sunita. Immediatament despuix de Hawija, les unitats del JRTN varen ser capaços de prendre el control temporal d'un veïnat en el barri 17 de juliol en l'oest de Mossul.[12]

El 18 de giner de 2014, Reuters va informar que en acabant de que Estat Islàmic i els seus aliats tribals varen invadir Faluya i parts de la propenca ciutat de Ramadi l'1 de giner, l'Eixèrcit dels Hòmens de l'Orde de Naqshbandiyya va ser un dels grups rebels també present en la ciutat.[13] El JRTN no ha clamat cap atac des de 2016, lo que va dur a alguns a creure que el grup es va dissoldre en algun moment.[14]


Encara aixina, ha mantingut activitat en relació als últims successos en Mig Oriente. El 30 de giner de 2025, l'Eixèrcit va emetre un comunicat en respal a l'actual president siri Ahmed al-Charaa, per assumir la presidència del país, assegurant la llibertat contra el règim iraní i l'asadisme: «Nos complau estendre les nostres felicitacions a La seua Excelència el President Ahmed Al-Sharaa per assumir el càrrec de President de la germana República Àrap Síria i, a través d'ell, felicitar al germà poble siri en esta gran ocasió, i per conseguir la lliberació de la germana Síria del flagelle del sectarisme i el racisme, i de la sumissió al sistema d'engany, fetilleria, herejía i el vergonyós i aborrecible vici dels governants de Teheran, i la lliberació de tota forma de partidisme, divisió, tirania i injustícia».[15]

Poc despuix expressarien el seu respal les protestes sorgides en Iran a finals de 2025, emetent un comunicat a la població: «Oh, pobles lliures d'Iran: Esta és la seua oportunitat històrica, est és el seu dia. Alcense units, ixquen als carrers i derroquen a este règim corrupte. Hui es troba en el seu punt més dèbil i no pot doblegar la voluntat de la seua revolució, especialment en acabant de que li tallaren les ales en la volguda Síria i el germà Líban. Ara es tambaleja en Yemen, està encadenat en el gran Iraq i pert el control de tot en Iran».[16]Aixina mateix el 3 de març de 2026, va emetre un comunicat condenant l'atac iraní a varis països àraps, en el marc del conflicte d'Iran: «respal total, decidit i sério a la veritat en apoyo dels nostres germans i sers volguts en el Regne d'Aràbia Saudita, la terra de les Dos Mesquites Sagrades, la terra pura de la Profecia, el breçol de la revelació, la llar del mensage i la morada dels Muhayirin i Ansar, i junt en el restant dels nostres germans en els Emirats, Kuwait, Baréin, Qatar, Oman, Síria, Jordània, Líban i Yemen contra els atacs agressius i els bombardejos indiscriminats que sofrixen per part del maliciós i terroriste règim iraní».[17]

Enfocament i métodos

El grup opera en Kirkuk i atres parts del nort d'Iraq, i està vinculat al exasesor de Sadam Huseín, Izzat Ibrahim al-Douri, qui era un adherente de l'orde Naqshbandiyya i es creu que és el major grup militant que consistix dels exmiembros del partit Baaz.[18] Fòra de Kirkuk, el grup ha portat a terme operacions en les governacions de Bagdad, Ambar, Nínive, Diala i Saladino.[6]

L'Eixèrcit dels Hòmens de l'Orde de Naqshbandiyya en freqüència filmen i distribuïxen imàgens de sí mateixos a través dels seus llocs web mentres ataquen els depòsits dels nortamericans o embosquen a les forces iraquí i nortamericans per mig d'atacs en morters i missils de fabricació casera, aixina com en l'us d'ametralladores llaugeres i rifles de francotirador.[6]


El grup evita la confrontació directa en les forces nortamericanes en Iraq, confiant en canvi en les tàctiques de guerrilla. El grup s'enfoca en una doble estratègia. La primera fase se centra en la defensa, a on els atacs són suaus mentres se centra en acumula el seu poder, al mateix temps que la formació i la cooperació en atres grups per a ampliar l'oposició armada és realisada. Emirs locals, cada u responsable de 7 a 10 combatents, es varen crear en cada governació. Els emirs eren a la seua volta dirigit per un emir al-Jihad; un gran xeic del-Naqshbandia. El grup es dedica en secret a la realisació d'estes operacions.[6]

A partir de 2009 es creïa al-Douri liderava el grup des de Síria, encara que es creu que els líders del grup es movia entre Síria i Iraq.

Mijos

El grup també utilisa els mijos de comunicació web i d'impressió per a ampliar el seu tamany i influència. El grup subé videos que mostren atacs contra les forces de la coalició, mentres que la seua revista pública artículs religiosos i seculars que descriuen el sufisme i la Yihad, mentres que intenta promoure donacions, la seua ideologia i les seues peticions. Els atacs relacionats al JRTN són mostrats en televisió satelital per al-Ray, una empresa de radiodifusió que es creu que està basada en Síria, en conexions en el nou partit baaz al-Douri.[6]La programació del canal inclou videos, entrevistes en els yihadistes i comentaris, i treballa per a creuar la divisió entre sunitas i chiís per a apelar a totes les organisacions insurgents en el tema comú de l'eliminació de les forces de la coalició.[6]

Vore també

Resistència popular síria - Anàlec del Baazismo siri

Referències

  1. ↑ Geoff Ziezulewicz. Insurgent group looks to future without U.S. Former Saddam loyalists work to return Baath Party to power. Stars and Stripes. 3 d'abril de 2009 (en anglés)
  2. ↑ «Comprehensive Reference Guide to Sunni Militant Groups in Iraq» (en anglés). Jihadology. Consultat el 9 d'octubre de 2014.
  3. ↑ «Mapping Iraq's fighting groups» (en anglés). Al Jazeera. Consultat el 9 d'octubre de 2014.
  4. ↑ «Saddam Hussein's Faithful Friend, the King of Clubs, Might Be the Key to Saving Iraq» (en anglés). New Republic. Consultat el 9 d'octubre de 2014.
  5. ↑ «Saddam Hussein's Faithful Friend, the King of Clubs, Might Be the Key to Saving Iraq». The New Republic. Consultat el 2025-08-01.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «[1]». Consultat el 10 d'octubre de 2014 (en anglés).
  7. ↑ «[2]». Consultat el 10 d'octubre de 2014 (en anglés).
  8. ↑ «Country Reports on Terrorism 2016 - Foreign Terrorist Organizations: Jaysh Rijal Al-Tariq Al-Naqshabandi (JRTN)».
  9. ↑ «U.S. troops recount lieutenant's death for Iraqi court». CNN. Consultat el 2025-08-01.
  10. ↑ «VIDEO: "Sniping an American soldier and killing him immediately, as announced by the American enemy 2011/11/3." (In Arabic)». archive.org. Consultat el 2025-08-01.
  11. ↑ «Mesquite Soldier Killed in Iraq». NBC News. Consultat el 2025-08-01.
  12. ↑ Ahmed Ali. «[3]». Consultat el 10 d'octubre de 2014 (en anglés).
  13. ↑ «[4]». Consultat el 10 d'octubre de 2014 (en anglés).
  14. ↑ «JAYSH RIJAL AL-TARIQ AL-NAQSHABANDI (JRTN». dni.gov. Consultat el 2025-08-01.
  15. ↑ «بيان قيادة جيش رجال الطريقة النقشبندية بتهنئة السيد أحمد الشرع بمناسبة توليه منصب رئيس الجمهورية العربية السورية الشقيقة ومن خلاله تهنئة الشعب السوري الشقيق بهذه المناسبة العظيمة – الموقع الرسمي لجيش رجال الطريقة النقشبندية» (en ar). Consultat el 2026-02-23.
  16. ↑ «بيان جيش رجال الطريقة النقشبندية بتأييد ودعم ثورة الشعوب الإيرانية المباركة لإسقاط نظام ملالي الدجل والشعوذة في طهران – الموقع الرسمي لجيش رجال الطريقة النقشبندية» (en ar). Consultat el 2026-02-23.
  17. ↑ «بيان جيش رجال الطريقة النقشبندية يعلن فيه عن وقوفه إلى جانب أشقائه العرب ضد الهجمة الشرسة التي تعرضوا لها من قبل النظام الإرهابي التوسعي نظام ملالي طهران الخبيث – الموقع الرسمي لجيش رجال الطريقة النقشبندية» (en ar). Consultat el 2026-03-05.
  18. ↑ Sam Dagher, "Crash in Iraq Kills 4 U.S. Soldiers", The New York Claves, 26 de giner de 2009 (en anglés)


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eixèrcit_dels_Hòmens_de_l%27Orde_de_Naqshbandiyya&oldid=1458183»