Egospótamos
El Egospótamos (en grec antic Αἰγὸς Ποταμοί,[1] ‘Riu de la cabra’;[2] també estan les formes Webster’s Ninth New Collegiate Dictionary o Aegos per al primer terme i Ægos per al segon, en vàries combinacions possibles), l'actual Potamoi o Indjé-limen, és un chicotet curs d'aigua situat en el Quersoneso Tracio (Galípoli), al noreste de la moderna ciutat turca de Sütlüce, en la província de Çanakkale, Turquia.[3][2][4][5]
Egospótamos era ademés una antiga ciutat situada en la seua desembocadura, a on el riu desaguaba en el Helesponto, La ciutat estava situada prop de la ciutat de Cresa, front a Lámpsaco i al noreste a alguns quilómetros al nort de l'antiga ciutat de Sesto.[6] La seua existència està atestada per monedes dels sigles V i IV. S'ha estimat que l'àrea ocupada per la ciutat-Estat d'era a lo manco de 25 km2 o, com a màxim, entre 25 i 100 km2.[7]
Història
[editar | editar còdic]
El lloc és célebre per la batalla de Egospótamos, que es va desenrollar prop de la desembocadura en 405 a. C. entre Esparta i Atenes. La flota ateniense va ser allí destruïda pels espartanos manats per Lisandro, lo que va posar fi a la guerra del Peloponeso.[8] No obstant, segons pareix, la ciutat de Egospótamos no existia en eixe moment, ya que es diu que els generals atenienses varen cometre un error en la batalla en permanéixer en un lloc a on no contaven en una ciutat de respal que els proporcionara suministraments.[2]Plutarco, Vides paraleles, Alcibíades 36; Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, 13.105.</ref> No obstant, la ciutat sembla haver existit abans, en el V a. C., ya que falcava la seua pròpia moneda d'argent en eixa época.[7]
Més vesprada, aproximadament a partir de l'any 350 a. C., va tornar a haver una ciutat en el lloc, com ho mencionen els geógrafos antics, i se sap que en eixa época falcava les seues pròpies monedes de bronze.[7][9]
Encara que la ciutat apareix en els estudis moderns com una polis, o ciutat-Estat independent, el seu verdader estatus és poc conegut i la llista es basa principalment en monedes. Estrabón diu que la ciutat estava deserta en la seua época.[7] l'etnónimo Aigospotamitēs (Plantilla:Polytonic) es va utilisar per als ciutadans de Egospótamos.[2]
Diógenes Laercio referix ahí la caiguda d'un meteorit, presuntament predita per Anaxágoras de Clazomene.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mish, Frederick C., Editor in Chief. Biblioteca histórica. «Aegospotami». 9ª ed. Springfield, MA: Merriam-Webster Inc., 1985. ISBN 0-87779-508-8, ISBN 0-87779-509-6 i ISBN 0-87779-510-X (de lux).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (1854).Dictionary of Greek and Roman Geography.John Murray.Consultat el 2025-06-27.
- ↑ (1991) The Fall of the Athenian Empire (en anglés), pp. 386-388. ISBN 9780801499845.
- ↑ Borza, E.. «Plaus: 501336 (Aigospotamos)» (en en). Pleiades.
- ↑ Pomponio Mela, Gálata 2.2; Plinio el Vell, De situ orbis 2.59.
- ↑ (2000).Barrington Atles of the Greek and Roman World.Princeton University Press.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 (2004) «658. Aigospotamoi», An Inventory of Archaic and Classical Poleis (en en), Oxford University Press. ISBN 0-19-814099-1.
- ↑ Jenofonte, Helèniques 2.1.20–230
- ↑ Hansen, Mogens Herman. Index of characteristics that indicate polis status of 541 communities not explicitly called polis in Archaic and/or Classical sources (en en), Copenhagen Polis Centre.
- ↑ Diógenes Laercio, Vides, opinions i sentències dels filòsofs més ilustres 2.10.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gustav Hirschfeld: «Aigos potamos», en: Paulys Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft (RE), volum I, 1 (Stuttgart, 1893), columna 977 (alemà).
- Plantilla:Cita Enciclopèdia Britànica
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Egospótamos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.