Efecte predeterminat

Entre el conjunt d'opcions que els agents de diverses àrees poden elegir, la opció predeterminada és l'opció que obtindrà si l'usuari o l'usuària no fa res. Les interpretacions més àmplies de les opcions predeterminades inclouen opcions que són normatives o sugerides.

Els experiments i els estudis observacionals mostren que fer una "opció per defecte" aumenta la provabilitat de que siga elegida; a açò li'l sol cridar com a efecte predeterminat.

S'han discutit diferents causes per a este efecte. És per açò que s'ha propost establir o canviar els valors predeterminats com una forma efectiva d'influir en el comportament, per eixemple, sobre decidir si ser un donant d'òrguens, donar el seu consentiment per a rebre màrqueting per correu electrònic o elegir el nivell de les contribucions jubilatorias.

Tipos

Efecte predeterminat endógeno

En un context d'elecció, un valor predeterminat referix a aquella opció en la que els seleccionadors elegixen si no fan una elecció activa. Esta noció és similar en informàtica, a on els valors predeterminats són configuracions o valors que s'assignen automàticament fòra de l'intervenció de l'usuari. Establir el valor predeterminat afecta la provabilitat de que les persones terminen en una atra opció elegida.

Per eixemple, en diferents països tenen regles sobre cóm convertir-se en un donant d'òrguens. En els països en política d'acceptació, tots els ciutadans són considerats automàticament com no donants a menos que es registren activament com a donants. En els països en la política d'exclusió voluntària, tots els ciutadans són considerats automàticament com a donants a menos que busquen activament ser eliminats del registre. S'ha argumentat que estes discrepàncies polítiques són la causa principal de la diferència significativa en les taxes dels donants en els respectius països.

Efecte predeterminat exógeno

Alguns efectes predeterminats estan implicats per la situació. En entorns socials, per eixemple, l'elecció normativa (lo que uns atres estan fent) pot adoptar-se inconscientment com un efecte social predeterminat. Per lo tant, és més provable que les persones elegixquen lo que observen d'uns atres, inclús si no creuen que l'atra persona siga la persona en més coneiximents. Les persones també tenen més provabilitats de tractar les opcions que requerixen menys justificació com a valors predeterminats. L'opció predeterminada per a les audiències de llibertat condicional, per eixemple, és negar la llibertat condicional als presos.

Explicacions

S'han oferit vàries explicacions diferents sobre cóm la configuració predeterminada provoca un canvi en la distribució de l'elecció. Estos inclouen:

Esforç cognitiu

Si un agent és indiferent o està en conflicte en les opcions, pot implicar massa esforç cognitiu per a basar una elecció en evaluacions explícites. En eixe cas, ell o ella podria ignorar les evaluacions i elegir d'acort en la heurística predeterminada, que simplement diu "si hi ha un valor predeterminat, no faça res al respecte". L'evidència que respala este conte d'esforç cognitiu es proporciona en l'àmbit dels efectes socials predeterminats. Els participants distrets per una exigent tasca concurrent tenen més provabilitats d'elegir un dels dos entrepans que varen vore elegir un participant anterior. Aumentar el número d'entrepans rebuts en funció de l'elecció va disminuir este efecte social predeterminat.

Costs de canvi

Si un agent s'enfronta a costs quan es desvia d'un valor predeterminat que supera els possibles beneficis de canviar a una atra opció, és racional atindre's a l'opció predeterminada. Els costs de divergència de l'incompliment poden incloure costs per a la busca d'informació (temps, honoraris de consultoria) i/o costs per a registrar l'elecció (temps, franqueig, honoraris d'advocats). Açò equival a una explicació de cost de transacció estàndar de la teoria de l'elecció racional.

Aversió a la pèrdua

Si un agent evalua opcions en múltiples dimensions, llavors el valor predeterminat funciona com un punt de referència des del qual algunes dimensions s'interpreten com a pèrdues i, per lo tant, es tornen més importants per a l'elecció.

Recomanació

Que el creador de polítiques establixca un valor predeterminat s'interpreta com una recomanació implícita per a elegir eixa opció predeterminada. L'informació obtinguda d'esta recomanació podria ser suficient per a canviar les preferències d'algunes persones.

Canvi de significat

Els valors predeterminats també poden afectar el significat de les opcions d'elecció i, per lo tant, les eleccions dels agents sobre elles. Per eixemple, s'ha demostrat que baix una política d'inclusió voluntària en la donació d'òrguens, l'elecció de no convertir-se en un donant d'òrguens es percep com una elecció de poc fracàs moral. Baixe una política d'exclusió voluntària, en contrast, l'elecció de no ser un donant d'òrguens es percep com moralment més deficient. Estes diferències en l'evaluació poden afectar l'elecció racional sobre estes opcions.