Efecte de vora
En ecologia el efecte de vora és un fenomen que ocorre quan dos hàbitats abruptament diferents es troben costat a costat en un ecosistema. Es referix a quan les zones de dos hàbitats distints entren en contacte i es produïxen canvis en el funcionament de l'ecosistema per la presència d'un llímit definit, dites zones de transició presenten una gran diversitat degut a que l'ecotono definit favorix la especiación pel gran poder d'hibridació existent en els linderos.[1] Les interaccions que es produïxen entre dos ecosistemes lindantes, poden ser de diferent índole; abióticos, biològics directes i indirectes.[2]
Este terme se sol usar per a referir-se als llímits creats entre un ambient natural i un atre creat artificialment pels sers humans, com la tala de boscs. Els efectes de vora creen fragmentació d'hàbitats. Els seus efectes són molt marcats quan els hàbitats han sofrit fragmentació severa; poden resultar en un aument de la biodiversitat.
Eixemples
[editar | editar còdic]
Quan les vores d'un ecosistema natural s'expandixen (per la tala de boscs ) el sistema ecològic pot ser afectat sériament per certa distància al voltant de les vores. Ya que la deforestació causa fragmentació en dit bosc i un dels canvis serà la presència de l'efecte de vora, que comporta a canvis en l'microclima i en les condicions físiques del sol que influïxen en l'estructura i composició de la vegetació a lo llarc del perímetro.[3]
Selva plujosa amazónica
[editar | editar còdic]Es calcula que la tala de la selva amazónica ha resultat en numerosos efectes de vora que estan en excés de l'àrea que ha segut talada. Els incendis de boscs són molt més freqüents prop de les vores a on la tala ha creat condicions artificials d'aridez en el pansiment de les plantes en les vores i un canvi en el sotobosque en fer possible l'entrada de la llum als nivells inferiors de la selva. El sotobosque aumenta la massa d'herbes i arbustos que poden ser més inflamables. Des de la década de 1990 s'han reportat números creixents d'incendis que transformen a la selva amazónica.
Efectes en la successió
[editar | editar còdic]L'efecte de vora s'aplica també a la successió, allí és a on la vegetació s'estén cap a fòra de la zona en lloc de ser constreñida. En tal cas pot haver diferents espècies millor adaptades a les vores o al centre de la secció, lo que dona per resultat variacions de distribució. L'orientació de les vores pot variar, per eixemple la vora nort pot ser diferent del brode sur perque rep diferent cantitat de llum solar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sarmiento, F. O. (2000). Diccionari d'ecologia: paisages, conservació i desenroll sustentable per a Llatinoamèrica. Editorial Abya Yala.
- ↑ Múrcia, C. 1995. Edge effects in fragmented forests: implications for conservation. Trends in Ecology and Evolution 10(2): 52- 62.
- ↑ Penya-Becerril, J. C., Monroy-Nuga, A., Álvarez-Sánchez, F. J., & Orozco-Almanza, M. S. (2005). Us de l'efecte de vora de la vegetació per a la restauració ecològica del bosc tropical. Tip Revista Especialisada en Ciències Químic-Biològiques, 8(2), 91-98.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto de borde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.