Efecte de posició serial
El efecte de posició serial és la tendència d'una persona a recordar millor el primer i últim elements d'una série i recordar pijor els elements intermijos.[1] El terme va ser falcat per Hermann Ebbinghaus a través dels estudis que va realisar sobre sí mateixa, i es referix a la troballa de que la precisió del recort varia en funció de la posició d'un element dins d'una llista d'estudi.[2] Quan se'ls demana que recorden una llista d'elements en qualsevol orde (recort lliure), les persones tendixen a començar la recuperació pel final de la llista, recordant eixos elements millor (efecte de recencia). Entre els elements de la llista anterior, els primers elements es recuperen en més freqüència que els elements intermijos (efecte de primacia).[3][4]
Una raó sugerida per a l'efecte de primacia és que els elements inicials presentats s'almagasenen més efectivament en la memòria a llarc determini per la major cantitat de processament dedicat a ells (el primer element de la llista pot ensajar-se solament; el segon deu ensajar-se junt en el primer, el tercer junt en el primer i el segon, i aixina successivament). L'efecte de primacia es reduïx quan els elements es presenten ràpidament i s'accentua quan es presenten llentament (factors que reduïxen i milloren el processament de cada element i, per lo tant, l'almagasenament permanent). S'ha trobat que les llistes de presentació més llargues reduïxen l'efecte de primacia.[4]
Una raó teòrica de l'efecte de recencia és que estos elements encara estan presents en la memòria de treball quan se solicita la recuperació. Els elements que no es beneficien de cap (els elements intermijos) es recorden pijor. Una explicació adicional per a l'efecte de recencia està relacionada en el context temporal: si es prova immediatament despuix de l'ensaig, el context temporal actual pot servir com una senyal de recuperació, lo que predeciría que els elements més recents tenen una major provabilitat de recuperació que els elements que es varen estudiar en una context temporal diferent (anteriorment en la llista).[5] L'efecte de recencia es reduïx quan es dona una tasca d'interferència. Les tasques d'intervenció impliquen memòria de treball, ya que l'activitat del distractor, si supera els 15 a 30 segons de duració, pot cancelar l'efecte d'actualitat.[6] Ademés, si la recuperació es produïx immediatament despuix de la prova, l'efecte de recencia és constant independentment de la llongitut de la llista estudiada.[4] o la taxa de presentació.[7]
Les persones en amnèsia en poca capacitat per a formar recorts permanents a llarc determini no mostren efecte de primacia, pero sí mostren efecte de recencia si el recort es produïx immediatament despuix de l'estudi.[8] Les persones en malaltia d'Alzheimer exhibixen un efecte de primacia reduït, pero no mostren efecte de recencia en la memòria.[9]
Efecte de primacia
[editar | editar còdic]L'efecte de primacia, en psicologia i sociologia, és un biaix cognitiu que fa que, a l'hora de memorisar els elements d'una série, el subjecte recorde millor l'informació presentada a l'inici de la mateixa que l'informació presentada més alvance. Per eixemple, un subjecte que llig una llista suficientment llarga de paraules és més provable que recorde les paraules del principi que les paraules d'en mig.
Molts investigadors varen intentar explicar este fenomen a través del recort lliure (proves nules). Coluccia, Gamboz i Brandimonte (2011) expliquen el recort lliure quan els participants intenten recordar informació sense cap indicació. En alguns experiments a finals de el XX, es va observar que els participants que sabien que anaven a ser evaluats en una llista presentada a ells varen ensajar els elements: a mida que es presentaven els elements, els participants es repetien eixos elements a sí mateixos i davant nous artículs presentats, els participants varen continuar ensajant els elements anteriors junt en els nous. Es va demostrar que l'efecte de primacia va tindre una major influència en el recort quan va haver més temps entre la presentació dels elements, de modo que els participants tindrien una major oportunitat d'ensajar els elements anteriors (cosins).[10][11][12]
L'ensaig obert va ser una tècnica que estava destinada a provar els patrons d'ensaig dels participants. En un experiment en esta tècnica, es va demanar als participants que recitaren en veu alta els elements que se'ls ocorregueren. D'esta manera, el experimentador va poder vore que els participants repetirien els elements anteriors més que els elements en el centre de la llista, per lo que els ensajaran en més freqüència i recordaran millor els elements principals que els elements intermijos més alvance.[13]
En un atre experiment, realisat per Brodie i Murdock, es va descobrir que el efecte de recencia era parcialment responsable de l'efecte de primacia.[14] En el seu experiment, també varen usar la tècnica d'ensaig obert i varen trobar que ademés d'ensajar elements anteriors més que elements posteriors, els participants ensajaven elements anteriors més alvance en la llista. D'esta manera, els artículs anteriors estaven més prop del periodo de prova a modo d'ensaig i podrien explicar-se parcialment per l'efecte de recencia.
En 2013, un estudi va demostrar que l'efecte de primacia també és important en la presa de decisions basada en l'experiència en un paradigma d'elecció repetida, un procés d'aprenentage també conegut com condicionamiento operante. Els autors varen mostrar l'importància que s'atribuïx al valor de la primera recompensa en el comportament posterior, un fenomen que varen denotar com a primacia del resultat.[15]
En un atre estudi, els participants varen rebre una de dos oracions. Per eixemple, un pot donar-se "Steve és inteligent, diligent, crític, impulsiu i celós". i l'atre "Steve és celós, impulsiu, crític, diligent i inteligent". Estes dos oracions contenen la mateixa informació. El primer sugerix una traça positiva al principi, mentres que el segon té traces negatives. Els investigadors varen trobar que els subjectes varen evaluar a Steve més positivament quan se'ls va donar la primera oració, en comparació a la segona.[16]
Efecte de recencia
[editar | editar còdic]Dos classes tradicionals de teories expliquen l'efecte de l'actualitat.
Models d'almagasenament dual
[editar | editar còdic]Estos models postulen que els elements de la llista d'estudis posteriors es recuperen d'un búfer a curt determini altament accessible, és dir, la Memòria a curt determini (MCP) en la memòria humana. Açò permet que els elements que s'han estudiat recentment tinguen una ventaja sobre els que es varen estudiar anteriorment, ya que els elements de l'estudi anterior deuen recuperar-se en major esforç de la Memòria a llarc determini (MLP).
Una predicció important de tals models és que la presentació d'un distractor, per eixemple, la solució de problemes aritmètics durant 10 a 30 segons, durant el periodo de retenció (el temps entre la presentació de la llista i la prova) atenua l'efecte de l'actualitat. Aixina com la MCP té una capacitat llimitada, el distractor desplaça els elements de la llista d'estudis posteriors de la MCP, de modo que en la prova, estos elements només poden recuperar-se de la MLP i han perdut la seua ventaja anterior de ser més fàcils de recuperar de la memòria de curt determini. Com a tals, els models d'almagasenament dual representen en èxit tant l'efecte de recencia en les tasques de recuperació immediata, com l'atenuació de dit efecte en la tasca de recuperació lliure retardada.
No obstant, un problema important en este model és que no pot predir l'efecte de l'antiguetat a llarc determini observat en el recort tardà, quan un distractor intervé entre cada ítem d'estudi durant l'interval inter cúmul (tasca distractor contínua). Ya que el distractor encara està present despuix de l'últim ítem d'estudi, deu desplaçar el ítem d'estudi de la MCP de tal manera que l'efecte de recencia siga atenuat. L'existència d'este efecte de recencia a llarc determini planteja la possibilitat de que els efectes de recencia immediats i a llarc determini compartixquen un mecanisme comú.
Models d'almagasenament-singular
[editar | editar còdic]D'acort en les teories d'un sol almagasenament, un sol mecanisme és responsable dels efectes de posició en série. Un primer tipo de model es basa en la distinció temporal relativa, en la qual el temps transcorregut entre l'estudi de cada element de la llista i la prova; determina la competitivitat relativa de la traça de memòria d'un element en la recuperació. En este model, es pensa que els elements del final de la llista són més distints, per lo que es pensa que es recuperen més fàcilment.
Un atre tipo de model es basa en la variabilitat contextual, el qual postula que la recuperació d'elements de la memòria es basa no solament en la representació mental de l'element d'estudi en sí, sino també en el context de l'estudi. Com el context varia, aixina com cada volta canvia més en el temps, en una prova de recuperació lliure immediata, quan els elements de memòria competixen per la recuperació, els elements estudiats més recentment tindran contexts de codificació més similars al context de la prova, i és més provable que siguen recordats.
Fòra de la memòria lliure immediata, estos models també poden predir la presència o absència de l'efecte d'actualitat en la memòria lliure diferida i en les condicions de memòria lliure de distracció contínua. Baixe condicions de recuperació demorada, el context de la prova s'hauria alluntat en l'aument de l'interval de retenció, per lo que duria a un efecte d'actualitat atenuat. En condicions de recuperació de distractores continus, l'aument dels intervals de representació reduïx les similituts entre el context de l'estudi i el context de la prova, la qual cosa fa que les similituts relatives entre els elements no canvien. Mentres el procés de recuperació siga competitiu, els ítems recents guanyaran, per lo que s'observa un efecte d'actualitat.
Regla de relació
[editar | editar còdic]En general, una important observació empírica, sobre l'efecte de recencia, és que no és la duració absoluta dels intervals de retenció (RI, el temps entre el final de l'estudi i el periodo de prova) o dels intervals entre presentacions (IPI, el temps entre diferents elements d'estudi) lo que importa. Sino que,la cantitat de recencia està determinada per la proporció de RI a IPI (la regla de proporció). Com a resultat, mentres esta relació siga fixa, s'observarà l'actualitat sense importar els valors absoluts dels intervals, de modo que es puga observar l'actualitat en totes les escales de temps, un fenomen conegut com invarianza a escala de temps. Açò contradiu els models d'almagasenament-singular, el qual assumix que la recencia depén en el tamany de STS, i la norma que regula el desplaçament d'elements en el STS.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Coleman, Andrew (2006). Dictionary of Psychology (Second Edition), Oxford University Press, pp. 688.
- ↑ Ebbinghaus, Hermann (1913). On memory: A contribution to experimental psychology, New York: Teachers College.
- ↑ Deese and Kaufman (1957) Serial effects in recall of unorganized and sequentially organized verbal material, J Exp Psychol. 1957 Sep;54(3):180-7
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Murdock, Bennet (1962). “Serial Position Effect of Free Recall”. Journal of Experimental Psychology 64 (5): 482–488. doi:.
- ↑ Howard, Marc W. (2002). “A Distributed Representation of Temporal Context”. Journal of Mathematical Psychology 46: 269–299. doi:.
- ↑ Bjork, Robert A. (1974). “Recency-Sensitive Retrieval Processes in Long-Term Free Recall”. Cognitive Psychology 6: 173–189. doi:.
- ↑ Murdock, Bennet (1978). “Controlled Rehearsal in Single-Trial Free Recall”. Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior 17: 309–324. doi:.
- ↑ Carlesimo, Giovanni (1996). “Recency effect in anterograde amneisa: Evidence for distinct memory stores underlying enhanced retrieval of terminal items in immediate and delayed recall paradigms”. Neuropsychologia 34 (3): 177–184. doi:.
- ↑ Bayley, Peter J.. “Comparison of the serial-position effect in very mild Alzheimer's disease, mild Alzheimer's disease, and amnèsia associated with electroconvulsive therapy”. Journal of the International Neuropsychological Society 6 (3): 290–298. doi:.
- ↑ Glenberg, A.M (1980). “A two-process account of long-term serial position effects”. Journal of Experimental Psychology: Human Learning and Memory 6: 355–369. doi:.
- ↑ Marshall, P.H. (1972). “The effects of the elimination of rehearsal on primacy and recency”. Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior 11: 649–653. doi:.
- ↑ Rundus, D. “Maintenance rehearsal and long-term recency”. Memory and Cognition (8(3)): 226–230.
- ↑ Rundus, D (1971). “An analysis of rehearsal processes in free recall”. Journal of Experimental Psychology 89: 63–77. doi:.
- ↑ Brodie, D.A.. “Effects of presentation clave on nominal and functional serial-position curves in free recall”. Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior 16: 185–200. doi:.
- ↑ Shteingart, Hanan (2013). “The Role of First Impression in Operant Learning”. Journal of Experimental Psychology: General 142 (2): 476–488. doi:. PMID 22924882.
- ↑ “Forming impressions of personality” (1946). Journal of Abnormal and Social Psychology 41: 258–290. doi:.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto de posición serial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.