Anar al contingut

Efecte de lletra de nom

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El efecte de la lletra del nom és la tendència de les persones a preferir les lletres del seu nom sobre atres lletres del alfabet. Ya siga que se'ls demane als subjectes que classifiquen totes les lletres de l'alfabet, califiquen cada una de les lletres, elegixquen la lletra que preferixen d'un conjunt de dos o trien un chicotet conjunt de lletres que més preferixquen, en promig, a les persones els agraden les lletres en el seu propi nom més. Fonamentalment, els subjectes no són conscients de que estan elegint lletres del seu nom.

Descobert en 1985 pel sicòlec belga Jozef Nuttin, l'efecte de la lletra del nom s'ha reproduït en dotzenes d'estudis, en subjectes de més de 15 països i utilisant quatre alfabets diferents. És vàlit per a totes les edats i sexes. Les persones que varen canviar de nom fa molts anys tendixen a preferir les lletres dels seus noms actuals i originals a les que no ho són. L'efecte és més pronunciat en el cas de les inicials, pero inclús si s'exclouen les inicials, les lletres restants del nom i dels llinages seguixen preferint-se a les lletres que no són del nom..

La majoria de les persones s'agraden a sí mateixes; el nom està associat en el yo i, per lo tant, es preferixen les lletres del nom, a pesar de que apareixen en moltes atres paraules. Les persones que no s'agraden a sí mateixes tendixen a no exhibir l'efecte de la lletra del nom. S'ha trobat un efecte similar per als números relacionats en els natalicis: les persones tendixen a preferir el número que indica el dia del més en que varen nàixer. S'han descartat explicacions alternatives per a l'efecte de la lletra del nom, com l'exposició freqüent i el domini primerenc. En les evaluacions sicològiques, la tasca de preferència de lletra de nom s'usa àmpliament per a estimar l'autoestima implícita .

Hi ha indicis de que l'efecte té implicacions per a les decisions en la vida real. En el laboratori, la gent favorix desproporcionadament a les marques que coincidixen en els seus inicials. Un anàlisis d'una gran base de senyes de donacions benèfiques va revelar que un número desproporcionadament elevat de persones fan donacions per a paliar catàstrofe despuix d'huracans en noms que compartixen la seua lletra inicial (per eixemple, Kate i Kevin despuix del huracà Katrina). Els estudis que investiguen l'impacte de la coincidència de nom i lletra en decisions vitals més importants (on viure, en quí casar-se, quina ocupació eixercitar) són controvertits.

Trasfondo

[editar | editar còdic]

L'interés sistemàtic en la preferència de lletres va començar en 1959 en els estudis de preferència de marca realisats pels investigadors Mecherikoff i Horton. Estos varen intentar trobar l'atractiu relatiu de les lletres per al seu us en les etiquetes dels paquets.[1] En una extensió dels estudis, es va demanar als subjectes que classificaren l'alfabet anglés segons l'apariència agradable de les lletres mayúscules . Si ben no va haver molt acort entre els subjectes (els coeficients de concordancia varen ser baixos),[2] es va trobar una forta correlació positiva entre el ranc promig d'una lletra i la freqüència en la que apareixia com a lletra inicial dels llinages.[3]

Robert Zajonc, sicòlec social, va publicar una investigació en 1968 sobre les preferències entre parells de paraules (p. eix., "encés" o "apagat"): en la marejant majoria dels ensajos, la paraula preferida també era la més comuna.[4] Zajonc també va provar les preferències per paraules sense sentit i va descobrir que a les persones els agradaven quant més les escoltaven.[5] Va interpretar estos resultats com a evidència de que la mera exposició repetida a un estímul és suficient per a aumentar el seu atractiu.[6]


Al voltant de 1977, el sicòlec experimental belga Jozef Nuttin conduïa per una carretera mirant les matrícules quan va notar que preferia les que contenien lletres del seu propi nom.[7] Es va preguntar si la gent en general preferiria estímuls que estigueren conectats d'alguna manera en ells; una "mera pertinença" en oposició a la mera exposició de Zajonc.[7][8]

Primer estudi

[editar | editar còdic]

En el seu laboratori en la Katholieke Universiteit Leuven, Nuttin va dissenyar experiments per a provar l'hipòtesis de que les persones otorguen un major valor a les lletres que apareixen en el seu nom.[7][8] Era crucial per al disseny experimental descartar atres factors, particularment la mera exposició. Si les lletres d'un nom també són lletres que apareixen en major freqüència, llavors podria sorgir una preferència per les pròpies lletres a partir de l'efecte de mera exposició.[8]

Primers 11 estímuls per a un jou
irma maes jef jacobs
A |

O

O

M D M D
T R T R
I G I G
V S V S
I N I N
A |

P

P

L M L M
H F H F
I I I I
j k j k

Per a trobar un efecte que descartara la mera exposició, Nuttin va crear un disseny de control en jou en el que dos subjectes varen evaluar les mateixes lletres per separat. Algunes de les lletres pertanyien al nom d'un subjecte, i algunes de les lletres pertanyien al nom de l'atre subjecte, mentres que algunes eren aleatòries. En este disseny, qualsevol diferència de preferència entre subjectes tindria que basar-se en si la lletra apareix en el seu nom.[9]

Per eixemple, prengam la parella fictícia Irma Maes i Jef Jacobs tal i com es mostra en la taula. El primer estímul és A i O: l'última lletra del nom de Irma i una lletra que no forma part del seu nom. El següent estímul és M i D: la penúltima lletra del nom de Irma i una lletra que no forma part del seu nom. Com pot vore's en la taula, açò es repetix per al restant de lletres del nom de Irma. A continuació apareixen també les lletres del seu llinage en orde invers i, per últim, les lletres dels dos noms de Jef. El sombrejat de la taula revela el patró amagat per als subjectes, als que se'ls hauria dit que rodejaren la lletra que preferiren de cada parell lo més ràpit possible i sense pensar.[10]


En el primer ensaig, 38 alumnes de primària de parla neerlandesa varen marcar en un círcul les lletres que preferien en dos llistes yuxtapostes de parells de lletres. Es va observar una preferència significativa per les lletres del propi nom front a les de l'atra persona.[11] En el segon experiment es varen utilisar 98 estudiants universitaris locals de parla neerlandesa per a comprovar si un major número d'anys de llectura suponia una diferència. Es varen variar atres quatre factors: parells o trios de lletres; rodejar la lletra preferida o tachar les menys preferides; les lletres QXYZ, poc freqüents en neerlandés, incloses o excloses; les lletres del nom propi presentades en primer o últim lloc.[11] Totes les condicions varen produir un efecte nomene-lletra, en un efecte major quan s'incloïen les QXYZ i es tachava la lletra menys preferida. No es varen trobar diferències significatives en utilisar el llinage en lloc del nom o abdós noms.[12] Encara que l'efecte va ser major en les inicials, l'anàlisis posterior de les senyes va revelar un efecte significatiu inclús sense les inicials del nom i el llinage.[12]

Discussió

[editar | editar còdic]

Nuttin va concloure que els experiments varen demostrar que, independentment de les característiques visuals, acústiques, estètiques, semàntiques i de freqüència, les lletres que pertanyen al propi nom i llinage són preferibles a atres lletres.[12] Va emmarcar l'efecte en el context del narcissisme, la teoria de la Gestalt i la consciència, com es reflectix en el títul del seu artícul de 1985 "Narcissism beyond Gestalt and awareness: the name letter effect", en el que "beyond Gestalt" es referix al fet de que als subjectes no se'ls mostraven noms, només lletres aïllades, i "beyond awareness" al fet de que els subjectes no es donaven conte de que s'utilisaven les lletres dels seus propis noms.[13] Nuttin va afirmar que l'efecte que va trobar va ser el primer en anar més allà de la Gestalt i la consciència.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Mecherikoff y Horton, 1959, p. 114.
  2. Horton y Mecherikoff, 1960, p. 253.
  3. Alluisi y Adams, 1962, pp. 124–125.
  4. Zajonc, 1968, pp. 6–7.
  5. Zajonc, 1968, p. 24.
  6. Zajonc, 1968, p. 1.
  7. 7,0 7,1 7,2 Hoorens, 2014, p. 230.
  8. 8,0 8,1 8,2 Nuttin, 1985, p. 354.
  9. Nuttin, 1985, pp. 354–355.
  10. Nuttin, 1985, pp. 354–356.
  11. 11,0 11,1 Nuttin, 1985, p. 356.
  12. 12,0 12,1 12,2 Nuttin, 1985, p. 358.
  13. Nuttin, 1985, pp. 358–359.
  14. Nuttin, 1985, p. 359.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
179–182.doi:10.2466/pms.104.1.179-182.(Subscripció necessària)
  • (2009).«Towards optimizing the name letter test as a measure of implicit self-esteem».Self and Identity.8
63–77.doi:10.1080/15298860802091062.(Subscripció necessària)
  • (1962).«Predicting letter preferences: Aesthetics and filtering in man».Perceptual and Motor Skills.14
123–131.doi:10.2466/pms.1962.14.1.123.(Subscripció necessària)
1059–1061.doi:10.1111/j.1467-9280.2008.02199.x.Consultat el 28 de març de 2023.
229–237.doi:10.1037/0022-3514.62.2.229.(Subscripció necessària)
404–410.
241–254.doi:10.1016/S0022-3999(99)00035-5.
124–137.doi:10.1037/a0027154.(Subscripció necessària)
203–205.
  • Danesi, Marcel (2012). Linguistic anthropology: A brief introduction, Toronto: Canadian Scholars' Press. ISBN 978-1-55130-489-2.
  • (2011).«Including others in the implicit self: Implicit evaluation of significant others».Self and Identity.10(1)
127–135.doi:10.1080/15298861003687880.
559–575.doi:10.1002/ejsp.2420250507.(Subscripció necessària)
4–27.doi:10.1037/0033-295x.102.1.4.
33–37.doi:10.1177/0146167205274895.(Subscripció necessària)
365–368.doi:10.1002/ejsp.2420180406.
23–48.doi:10.5334/pb.801.
181–205.doi:10.1002/ejsp.2420200302.
177–200.doi:10.1521/soco.1993.11.2.177.
228–262.doi:10.1080/10463283.2014.980085.
  • (2015).«Initial and noninitial name-letter preferences as obtained through repeated letter rating tasks continue to reflect (different aspects of) self-esteem».Psychological Assessment.27(3)
905–914.doi:10.1037/pas0000092.
252–253.doi:10.1037/h0045399.
  • Johnson, M. S. (1986). The initial letter effect: ego-attachment or mere exposure?, Columbus: The Ohio State University.
  • (2002).«Name letter preferences llaure not merely mere exposure: Implicit egotism as self-regulation».Journal of Experimental Social Psychology.38(2)
170–177.doi:10.1006/jesp.2001.1497.
665–683.doi:10.1037/0022-3514.87.5.665.
193–206.doi:10.1257/jep.5.1.193.
477–512.doi:10.1111/j.1467-6494.2008.00493.x.
736–742.doi:10.1177/0146167297237006.
  • (2008).«Implicit egotism in Japan: Preference for first and family name initials».Hitotsubashi Journal of Social Studies.40(2)
101–109.
111–125.doi:10.1037/0022-3514.77.1.111.
669–685.doi:10.1037/0022-3514.80.4.669.
521–531.doi:10.1016/j.paid.2007.09.017.
  • (2009).«Implicit partner affect, relationship satisfaction, and the prediction of romantic breakup».Journal of Experimental Social Psychology.45(6)
1291–1294.doi:10.1016/j.jesp.2009.07.003.
85–106.doi:10.1002/per.705.
295–300.doi:10.1037/h0031352.
881–891.doi:10.1080/02664760902889965.
340–343.ISSN 0092-6566.doi:10.1016/j.jrp.2011.03.006.
114–116.doi:10.1037/h0049029.
820–824.doi:10.1097/01.psy.0000181283.51771.8a.
1106–1112.doi:10.1111/j.1467-9280.2007.02032.x.
161–163.doi:10.2466/PR0.92.1.161-163.
  • (1984).«What's in a name?».Opening Lecture of the 7th General Meeting of the European Association of Experimental Social Psychology.
353–361.doi:10.1002/ejsp.2420150309.
381–402.doi:10.1002/ejsp.2420170402.
469–487.doi:10.1037/0022-3514.82.4.469.
  • (2015).«When Tex and Tess Carpenter build houses in Texas: Moderators of implicit egotism».Self and Identity.4(6)
692–723.doi:10.1080/15298868.2015.1070745.
  • (2013).«The name-letter-effect in groups: Sharing initials with group members increases the quality of group work».PLoS ONE.8(11)
i79039.doi:10.1371/journal.posa.0079039.
1–24.doi:10.1037/a0021990.
1087–1089.doi:10.1177/0956797611413937.
  • (2011).«Another look at baseball player initials and longevity».Perceptual and Motor Skills.112(1)
211–216.doi:10.2466/05.PMS.112.1.211-216.
535–539.doi:10.1111/1467-9280.00202.
  • (2010).«Name-letter branding under scrutiny: Real products, new algorithms, and the probability of buying».Perceptual and Motor Skills.110(3, Pt 2)
1089–1097.doi:10.2466/01.07.PMS.110.C.1089-1097.
  • (2012).«Name–letter preferences for new last name and abandoned birth name initials in the context of name-change via marriage».Social Psychology.43(1)
7–13.doi:10.1027/1864-9335/a000075.
  • (2012).«How to administer the Initial Preference Task».European Journal of Personality.26
63–78.doi:10.1002/per.823.
  • (2012).«Romantic jealousy and implicit and explicit self-esteem».Personality and Individual Differences.52
51–55.doi:10.1016/j.paid.2011.08.028.
358–367.doi:10.1080/00223891.2013.825622.
119–126.ISSN 0007-1269.doi:10.1111/j.2044-8295.1926.tb00415.x.
97–116.doi:10.1006/jecp.1998.2448.
  • (2015).«What's in a surname? Physique, aptitude, and sports type comparisons between Tailors and Smiths».PLOS ONE.10(7)
699–702.doi:10.1371/journal.posa.0131795.
  • (2001).«Masked affective priming by name letters: Evidence for a correspondence of explicit and implicit self-esteem».Journal of Experimental Social Psychology.41(6)
657–663.doi:10.1016/j.jesp.2004.02.005.
  • (2012) «Em, myself, and Ikea: Qualifying the role of implicit egotism in brand judgment», NA - Advances in Consumer Research, Duluth, Minnesota: Association for Consumer Research, pp. 733–734. ISBN 978-0-915552-70-2.
  • (1989) «Introspection, attitude change, and attitude-behavior consistency: The disruptive effects of explaining why we feel the way we do», Advances in experimental social psychology, Orlando, Florida: Academic Press, pp. 287–343.
  • (1968).«Attitudinal effects of mere exposure».Journal of Personality and Social Psychology.9(2, Pt.2)
1–27.doi:10.1037/h0025848.
151–175.doi:10.1037/0003-066X.35.2.151.