Efecte Zeigarnik

L'efecte Zeigarnik va ser descrit per la sicòloga Bluma Zeigarnik en 1927, en acabant de que ella i uns atres varen notar que els cambrers recordaven els demanats abans de servir-los, pero després els oblidaven.

En psicologia, el efecte Zeigárnik es produïx quan una activitat que ha segut interrompuda pot ser recordada més fàcilment. Es postula que les persones recorden millor les tasques interrompudes o no terminades que les tasques completades. En la psicologia de la Gestalt, l'efecte Zeigárnik s'ha utilisat per a demostrar la presència general dels fenomens Gestalt: no solament apareixen com a efectes perceptivos, sino que també estan presents en la cognició.

L'efecte és anomenat aixina per la sicòloga lituana Bliuma Zeigárnik.

Història

La sicòloga russa Bliuma Zeigárnik va estudiar el fenomen per primera volta en acabant de que el seu professor i sicòlec de la Gestalt, Kurt Lewin, notara que un cambrer tenia millors recorts dels demanats encara no pagats. No obstant, despuix de completar la tasca (en acabant de que tots hagueren pagat) no va poder recordar més detalls dels demanats. Zeigárnik va dissenyar llavors una série d'experiments per a descobrir els processos subjacents a este fenomen. L'informe sobre la seua investigació es va publicar en 1927, en la revista Psychological Research.

L'utilitat del recort pot explicar-se per mig de la teoria del camp de Kurt Lewin: una tasca ya iniciada establix una tensió específica de la tasca, lo que millora l'accessibilitat cognitiva dels continguts rellevants. La tensió s'alivia en completar la tasca, pero persistix si s'interromp. A través de la tensió contínua, el contingut es fa més fàcilment accessible i pot ser recordat fàcilment.

L'efecte Zeigárnik sugerix que els estudiants que interrompen el seu estudi per a realisar activitats no relacionades (com estudiar un tema diferent o jugar) recordaran el contingut millor que els estudiants que completen les sessions d'estudi sense un descans (McKinney 1935).

Crítiques

La fiabilitat de l'efecte ha segut objecte de certa controvèrsia.

Varis estudis, realisats més vesprada en atres països, intentant replicar l'experiment de Zeigarnik, no varen trobar diferències significatives en el recort entre les tasques «terminades» i «inacabades» (per eixemple, Van Bergen, 1968).