Efecte Golem

El efecte Golem és un fenomen sicològic observat en individus que presenten un rendiment més deficient quan els seus supervisors, o ells mateixos, tenen baixes expectatives de les seues facultats. Este fenomen s'observa i s'estudia principalment en entorns educatius i organizacionales i es considera com una forma de profecia autocumplida.

Etimologia

L'efecte Golem rep el seu nom del gólem, una criatura d'argila provinent de la mitologia judeua la creació de la qual s'atribuïx al Rabino Loew de Praga en el Sigle XVI. Originalment, segons la llegenda, el gólem havia segut creat per a protegir als judeus de Praga i dels horrors del Libelo de Sanc; pero en el temps es va ser tornant cada volta més corrupte, fins al punt en que va deure ser destruït pel seu violent descontrol.

En 1982, l'efecte Golem va ser falcat en honor a la llegenda de la criatura d'argila pels investigadors Elisha Babad, Jacinto Inbar i Robert Rosenthal perque «representa les preocupacions de científics socials i educadors, els qui s'enfoquen en els efectes negatius de les profecies autocumplidas».

Processe

L'efecte Golem té principis molt similars als que subyacer al seu contraparte teòrica, l'efecte Pigmalión. L'obra Pygmalion in the Classroom de Robert Rosenthal i Lenore Jacobson i atres experiments posteriors han demostrat que les expectatives que posen els supervisors o professors afecten en el rendiment dels seus subordinats o estudiants.

Els contexts en els que més s'ha estudiat l'efecte Golem són les aules de classes. Quan de manera arbitrària s'informa que un estudiant en particular és lluent o terramaner, no solament el comportament del supervisor canvia per a favorir a atres estudiants lluents (més elogis o atenció), sino que també els mateixos estudiants exhibixen comportaments que van concorde a les seues etiquetes (per eixemple, els estudiants lluents s'inclinen més cap a avant en els seus assents en comparació als estudiants terramaner).

Mentres l'efecte Pigmalión i la majoria dels estudis es concentren en el costat positiu d'este fenomen, l'efecte Golem s'enfoca en el seu efecte negatiu. Qualsevol supervisor que mostre expectatives negatives desencadenarà una série de comportaments perjudicials per al rendiment dels seus subordinats, els qui exhibiran comportaments negatius. Dit mecanisme és un eixemple de profecia autocumplida, idea de que les creències personals es poden fer realitat. Quan el supervisor i el subordinat es percatan de que ha disminuït el rendiment, es confirmen les expectatives negatives i es reforça esta creència.

Fins a Babad, Inbar i Rosenthal, els estudis realisats sobre l'efecte de les expectatives dels professors / supervisors en el rendiment se centraven principalment en l'efecte Pigmalión. Babad havia investigat este efecte en el seu artícul de 1977 Pygmalion in reverse, en el que analisava a estudiants en dificultats del desenroll. No obstant, el seu artícul de 1982 és considerat un artícul influent per a l'efecte Golem degut a que presenta una població estudiantil més generalizable. Els autors varen demanar als professors que nomenaren en cada classe a tres estudiants «d'alta expectativa» i a tres «de baixa expectativa», a diferència d'atres estudis realisats anteriorment en els que solament es nomenava als «d'alta expectativa» en un sol grup de control.

Els autors no solament varen replicar les troballes dels estudis sobre l'efecte Pigmalión, sino que també varen trobar proves que respalaven l'efecte Golem. Quan els professors eren més susceptibles al biaix d'informació, tractaven als seus estudiants «de baixa expectativa» de manera més dogmàtica que als «d'alta expectativa», per lo que els estudiants del primer grup obtenien pijors resultats que els de els seus contrapartes. En canvi, els professors sense biaix d'informació no varen mostrar cap comportament distintiu entre els seus estudiants d'alta o baixa expectativa.

Encara que gran part de l'investigació sobre l'efecte Golem s'ha enfocat en contexts educatius, el fenomen també s'ha estudiat en contexts laborals. Un estudi del comandant Wilburn Schrank, anterior a l'artícul de Rosenthal i Jacobson, va analisar a un grup de cadets de l'Acadèmia de la Força Aérea dels Estats Units. Schrank va provocar un «efecte d'etiquetage» en calificar aleatoriamente als cadets de primer any en una de les cinc seccions que supostament designaven els nivells d'habilitat en la classe.

D. Brian McNatt va realisar un metaanálisis dels estudis que contaven en mostres de l'espai de treball i va descobrir que els efectes Golem (i Pigmalión) es mantenen en magnituts similars tant en el lloc de treball com en l'aula de classes. Per un atre costat, l'efecte Golem és capaç d'influir en organisacions completes, no solament en els supervisors i en els seus subordinats directes.

Tipos d'efecte Golem

Els catedràtics Oranit Davidson i Dov Eden sugerixen que existixen dos tipos d'efectes Golem: l'absolut i el relatiu. L'efecte Golem absolut ocorre quan els individus «de baix nivell» no alcancen a estar calificats per a alcançar el nivell que requerix el seu grup. En qualsevol distribució d'estudiants o empleats normal, com en este cas, hi haurà individus que no complixen en els estàndarts de rendiment del grup.

No obstant, l'efecte Golem que és potencialment més perillós és el relatiu. En l'efecte Golem relatiu, tota la població està calificada per a estar en el grup. No obstant, ya que inclús entre els individus que complixen en els estàndarts sempre hi ha nivells «inferiors», l'efecte Golem podria potencialment degradar el rendiment dels individus millor calificats. Pra aplacar esta amenaça, Davidson i Eden presenten una série de mides de desgolemización, com convéncer al grup de que les mides de rendiment inicial subestiman el verdader potencial.

Vore també

• Amenaça de l'estereotip
• Psicologia educativa
• Psicologia del treball i de les organisacions