Edificio Merín
El edifici Merín, situat en la plaça alcalde José Reig Vilaplana número 12 de Cocentaina (Alacant), Comunitat Valenciana, és un edifici privat d'estil racionaliste construït en l'any 1930, que va ser proyectat per l'arquitecte alcoyà Vicente Valls Gadea.[1][2]
Edifici
L'edifici és obra de l'arquitecte alcoyà Vicente Valls Gadea. Les obres s'inicien en 1930, concluyendose en 1931. El llenguage de l'edifici té clares influències del racionalisme arquitectònic en traces expressionistes. És un dels primers eixemples d'arquitectura del racionalisme valencià que tenen lloc en la Comunitat Valenciana i en la província d'Alacant.[1][2] Uns anys més vesprada tornaria a utilisar este mateix llenguage en l'edifici Roca, en Valéncia.
L'edifici recau a tres espais diferents, la plaça alcalde José Reig Vilaplana número 12, l'avinguda Jaume I número 8 i el carrer Roger de Lauria. El volum edificat és exent en dos fronteres laterals recayentes a les calles Rei Don Jaime i Roger de Lauria respectivament. La frontera principal s'obri en més perspectiva a la plaça alcalde José Reig Vilaplana i la quarta frontera a un jardí entancat.
En una dels cantons descolla en esbeltez el cos cilíndric d'una torre mirador de tres altures. Els buits del parament exterior s'inscriuen en bandes horisontals de color rosa que a modo de contínues rasgaduras emulen la fenêtre longeure de Li Corbusier. Compositivamente destaquen les llínees curves expressionistes, que les bandes horisontals de la frontera accentuen. El joc d'altures i la combinació de volums li aporten al conjunt una gran plasticidad. En criteris racionalistes, els cantons es molegen per a facilitar la fluïdea de la circulació urbana.
L'edificació consta de baixos comercials i tres altures en àtic. En cada una de les dos primeres altures hi ha una sola vivenda que distribuïx les seues estàncies al voltant d'un pati interior de planta poligonal. En la tercera planta hi ha dos vivendes. Estan presents algunes de les notes invariables que caracterisen el llenguage racionaliste assimilat pels arquitectes alacantins com és la rotunditat volumètrica, desornamentación, estandardisació, etc.
Referències
Bibliografia
(1999) Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Colege Territorial d'Arquitectes d'Alacant (ed.). Guia d'arquitectura de la província d'Alacant (en castellà), pp. 138. ISBN 84-7784-353-8.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Edificio Merín.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edificio Merín» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.