Economia llauradora

La economia llauradora és una forma de producció familiar que utilisa productivament el conjunt de la força de treball domèstica i els recursos naturals, socialés i financers, per a garantisar, tant la subsistència de l'unitat familiar, com també el mejoramiento del seu calitat de vida.

Racionalitat

L'economia llauradora té una llògica i organisació interna que interrelaciona la terra disponible en els demés mijos de producció i la disponibilitat de la força de treball familiar, en les necessitats de subsistència de la família i d'equilibrar estos factors segons la seua articulació en la dinàmica del conjunt de l'economia i l'existència de cadenes i circuits productius i demogràfics. L'objectiu principal d'economia llauradora és el benestar de les famílies i dins la “utilitat marginal” s'impon solament com a mecanisme d'equilibri entre els factors interns.

La visió segons la qual els llauradors són passius, resistents al canvi o causants del retart, no es correspon necessàriament en la realitat. L'economia llauradora té la seua pròpia llògica que ha segut explotada fins ara, no solament pels terratinents, sino especialment pels mercats mundials i nacionals de matèries primeres, aliments i mà d'obra i actualment pels grups transnacionals del capital.

Visitants comprant aliments a llauradors en la Jornada d'Economia Popular, Llauradora.

Esta caracterisació general solament es completa si es té clar que el món de l'economia llauradora és profundament heterogéneu, per raons geogràficas, ecològiques i culturaels i per factors econòmics, com les diferències en els nivells d'ingrés, les relacions en el mercat i el capital, inclosa la demanda o oferta de mà d'obra.

Funcionalitat

No existix actualment, en qualsevol cas, una realitat dual en una economia moderna i progressista i una atra economia llauradora retrògrada i estancada, sino solament una estructura, dins de la qual l'campesinado té una funcionalitat que significa que sistemàticament s'aprofita la llògica de la seua forma de producció o es desplaça o elimina per les expectatives de guany dels proyectes d'inversió.

Dins d'una estructura social, l'campesinado pot estar explotat, oprimit i pobre. Històricament, se li desplaça una i una atra volta de les seues terres, be siga per a establir agronegocios o per a construir megaproyectos; se li impedix una territorialización adequada, s'aprofita la seua capacitat de reproducció barata de força de treball i se li expropia també dels excedents del seu treball, mentres es desconeix la seua cultura, la seua participació real en les decisions nacionals i internacionals, la seua llibertat d'organisació i la movilisació i l'autonomia i poder de les comunitats.

No obstant, l'economia llauradora pot complir una funció dinàmica i equitativa dins de l'economia nacional i mundial, sempre i quan es replantegen, tant la seua articulació dins de les cadenes i els circuits productius i demogràfics, com les relacions estructurals nacionals i internacionals i, especialment, el poder polític de l'campesinado i la seua capacitat d'intervindre decisivament en les decisions que afecten la vida de les comunitats rurals. La reforma agrària integral constituïx un element fonamental d'eixe replanteig econòmic i polític.