Ecologia organizacional
L'ecologia organizacional és una aproximació empírica en les ciències socials que és considerada com un subcampo dels estudis organizacionales. Utilisa coneiximents provinents de la biologia, l'economia,[1] i la sociologia, i ampra l'anàlisis estadístic per a tractar d'entendre les condicions baix les quals les organisacions poden nàixer, créixer i morir.
Nivells
[editar | editar còdic]L'ecologia de les organisacions es dividix en tres nivells, la comunitat, la població i l'organisació. El nivell de la comunitat és el sistema funcionalment integrat de poblacions que interactuen. El nivell de població és el conjunt d'organisacions dedicades a activitats similars. El nivell de l'organisació se centra en les organisacions individuals (algunes investigacions ademés dividixen a les organisacions en membres individuals i nivells de subunidades).[2]
Lo que generalment es coneix com a ecologia organizacional en l'investigació és més exactament ecologia de la població, centrant-se en el segon nivell.[3]
Desenrolle
[editar | editar còdic]L'investigador de la Wharton School, William Evan, va calificar el nivell de població com el conjunt d'organisacions i es va centrar en les interrelacions d'organisacions individuals dins de la població ya en 1966.[4] No obstant, abans de mitan de la década de 1970, la majoria dels estudis d'investigació organisativa es varen centrar en el canvi adaptatiu en les organisacions. L'enfocament ecològic es va centrar en els processos de selecció ambiental que afecten a les organisacions.[3]
En 1976, Eric Trist va definir l'ecologia de la població com "l'estudi del camp organisatiu creat per una série d'organisacions les interrelacions de les quals componen un sistema a nivell de tot el camp". També va advocar per l'investigació d'estudis organizacionales per a enfocar-se en poblacions i organisacions individuals com a part de sistemes oberts en lloc de tancats que tenen regulació tant burocràtica (interna) com a ecològica (ambient comunitari).[5]
La primera formulació explícita d'una teoria de l'ecologia de la població, per Michael T. Hannan i el difunt John H. Freeman en el seu artícul de 1977 en el American Journal of Sociology, "L'ecologia de la població de les organisacions" i més vesprada refinat en el seu llibre Ecologia Organizacional de 1989, examina l'ambient en el qual les organisacions competixen i cóm ocorre un procés similar a la selecció natural. Esta teoria analisa la mort de les organisacions (mortalitat ferma), el naiximent de noves organisacions (fundació organizacional), aixina com el creiximent i el canvi organizacional.
L'ecologia organizacional s'ha convertit a lo llarc dels anys en un dels camps centrals en els estudis organizacionales, i és coneguda pel seu caràcter empíric i quantitatiu. Els estudis ecològics solen tindre un enfocament llongitudinal a gran escala (els conjunts de senyes a sovint comprenen vàries décades, a voltes inclús sigles). Els llibres: La demografia de les corporacions i indústries de Glenn Carroll i Michael Hannan (2000) i Llògiques de la teoria de l'organisació: Audiències, còdics i ecologia de Michael Hannan, Laszlo Pols i Glenn Carroll (2007) oferixen la descripció més completa de la vàries teories i métodos en ecologia organizacional.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Douma, Sytse and Hein Schreuder, 2013. "Economic Approaches to Organizations". 5th edition. London: Pearson [1] [2] archivat en Wayback Machine. ISBN 0273735292 • ISBN 9780273735298
- ↑ Hannan, M., & Freeman, J. (1977). The population ecology of organizations. American Journal of Sociology 82(5), 929-964..
- ↑ 3,0 3,1 Baum, J., & Shipilov, A. (2006). Ecological approaches to organizations. In S. Clegg, C. Hardy, T. Lawrence, & W. Nord (Eds.) The Sage handbook of organization studies (pp. 55-110.) London: Sage Publications..
- ↑ Evan, W. (1966). "The organization-set" in J. Thompson (ed.) Approaches to Organizational Design. Pittsburgh, PA: University of Pittsburgh Press..
- ↑ Trist, E. (1977). A Concept of Organizational Ecology. Australian Journal of Management 2(2), 161-175..
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Baum, J.A.C., S.D. Dobrev and A. Van Witteloostuijn (eds, 2006), "Ecology and Strategy." Ámsterdam: Elsevier
- Braha, D., B. Stacey, and Y. Bar-Yam (2011) “Corporate competition: A self-organized network.” Social Networks 33 (3): 219–230.
- Carroll, G.R. and M.T. Hannan (2000) The Demography of Corporations and Industries. Princeton, NJ: Princeton University Press.
- Carroll, G.R. (1985) “Concentration and specialization: dynamics of niche width in populations of organizations.” American Journal of Sociology 90 (6): 1262-83.
- Douma, Sytse and Hein Schreuder, 2013. Economic Approaches to Organizations. 5th edition. London: Pearson [3] [4] archivat en Wayback Machine. ISBN 0273735292 • ISBN 9780273735298
- Hannan, M.T. and J. Freeman (1977) “The population ecology of organizations.” American Journal of Sociology 82 (5): 929-964.
- Hannan, M.T. and J. Freeman (1989) Organizational Ecology. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
- Hannan, M.T., L. Pols, and G R. Carroll (2007) Logics of Organization Theory: Audiences, Code, and Ecologies. Princeton: Princeton University Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecología organizacional» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.