L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Eclipse solar de l'1 de maig de 1185

El eclipse solar de l'1 de maig de 1185 va ser un eclipse solar total visible en América Central, Europa del Nort, Europa de l'Est, i l'actual Kazakhstan. L'ombra de l'eclipse en la superfície terrestre va tindre el seu màxim a les 13:18:02, horari universal. El sol es trobava en la constelació de Tauro en eixe moment.[1]

Erro al crear miniatura:
Eclipse solar de l'1 de maig de 1185

Recorregut de l'eclipse

L'eix de l'ombra va passar entre el centre de la Terra i el pol nort, la distància mínima entre el centre de la Terra i l'eix de la Lluna és de 3.357 quilómetros.[2] La llongitut mija de l'ombra de la Lluna és de 373.320 quilómetros. La distància de la Terra a la Lluna l'1 de maig de 1185 era de 347.727 quilómetros El diàmetro aparent de la lluna va ser 1.0736 voltes major a la del sol. L'ombra va tindre un ample màxim de 280 quilómetros.[3] Va escomençar en la costa este d'América Central i va creuar l'oceà Atlàntic en direcció noreste. L'ombra va passar per l'actual Nicaragua i l'illa de L'Espanyola. La duració màxima de l'eclipse va ser en mig de l'Atlàntic Nort, en les coordenades 46 ° N, 37.2 ° W. L'eclipse solar eclipse va durar 5 minuts i 10 segons.[4] La magnitut de l'eclipse va ser 1.0736. L'eclipse va ser precedit dos semanes abans per un eclipse llunar parcial que va ocórrer el 16 d'abril.

Un eclipse parcial va tocar terra en Escòcia, va creuar la mar del Nort i va entrar a territori noruec. D'acort a l'astrònom Sheridan Williams, provablement va haver un descens de la temperatura al moment de l'eclipse, que va anar prop de les 2 PM en Escòcia.[5] També afirma que va ser el quint eclipse total més llarc en Escòcia, tenint una duració de 4 minuts i 40 segons.[5] Williams també senyala que és possible que alguns adults en Escòcia hagen pogut apreciar un total de dos eclipses totals en la seua vida, considerant que l'anterior va ocórrer 52 anys abans.[5]

Despuix de passar per l'actual Suècia, l'eclipse va tocar part de Finlàndia i va cobrir la partix nort del mar Bàltica en el golf de Finlàndia. Després l'eclipse va entrar a Rússia, a on l'ombra va tocar part dels actuals San Petersburgo, Novgorod i Rostov. A mida que el trayecte viajava en direcció al surest, la seua ombra va cobrir les actuals localitats de Nizhny Novgorod, Kazán, Ufá i Magnitogorsk. L'ombra de l'eclipse va escomençar a disminuir quan va entrar al territori de lo que hui és Kazakhstan i es va extinguir totalment despuix d'unes 30 milles abans d'haver passat per Astanà.[6][7][8][9]

En la lliteratura

L'estudi de les ocurrències d'eclipses pot crear un calendari precís per a events històrics que són evasivos i que d'un atre modo no podrien ser precisament datats.[nota 1]

L'eclipse va ser mencionat en el poema épico del Rus de Kiev Cantar de les huestes de Ígor.[12] Va ser observat pel príncip Igor Svyatoslavich i el seu eixèrcit mentres estaven en la seua campanya contra els cumanos,[13] i va ser interpretat com un mensage de Deu profetizando complicacions,[14] lo que aterró als hòmens d'Igor els qui varen pensar que era un mal presagie.[15][16] D'acort al poema, Igor va donar un llarc discurs al seu sèquit despuix de l'eclipse, per a calmar els seus temors abans de continuar la seua campanya.[17]

L'eclipse també va ser mencionat en el Còdex de Laurencio de el XIV, que contava en una primera descripció detallada de les protuberàncies solars.[10][18][19] Varen ser descrites com a llengües de flames en brases vives:[20][21]

El primer dia del més de maig, el dia del Sant Profeta Jeremías, el dimecres, durant el servici de la vesprada, hi havia una senyal en el Sol. Es va fer molt obscur, inclús les estreles es podien vore; els semblava als hòmens com si tot fora vert, i el Sol es va convertir en una medialuna, de les banyes de la qual emanava una resplandor similar al dels carbons ardents. Va ser terrible vore este signe del Senyor.[22][23]

La Crònica de Melrose declara que «varen aparéixer estreles» en Melrose durant l'eclipse de 1185, pero açò és posat en dubte per l'escritor Thomas Cooper, qui senyala que els càlculs científics indiquen que l'eclipse no va ser total en eixa localitat escocesa.[24]

En Brut i Tywysogion, la crònica galesa dels príncips, indica respecte a l'eclipse solar de l'1 de maig de 1185 lo que es traduïx com: «En eixe any, el dia de les Calendas de Maig, el Sol va canviar de color; I alguns varen dir que estava baix un eclipse.» Bryn Jones creu que va haver un eclipse total solar a lo llarc de les Terres Altes d'Escòcia, les illes Hébridas Exteriors i Orkney.[25][26]

Referències

  1. ↑ «Total Solar Eclipse of 1185 May 01». Fred Espenak.
  2. ↑ «Catalog of Solar Eclipses/The total solar eclipse of May 1, 1185».
  3. ↑ «Path of the Total Solar Eclipse of 1185 May 01». Fred Espenak.
  4. ↑ «The total solar eclipse of May 1, 1185». Totality Dive.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Williams, 1996, p. 5.9.
  6. ↑ «Total Solar Eclipse of 1185 May 01 path». NASA.
  7. ↑ Williams, 1996, p. 5-9.
  8. ↑ Svyatskiy D.O. "Astronomical Phenomena in Russian chronicles with scientific and critical perspective" in Svyatskiy D.O. Астрономия Древней Руси (Astronomy in Ancient Russia). Moscow: Panorama, 2007, pp. 45–49 (en rus).
  9. ↑ «NASA Technical Publication TP-2006-214141». Heliophysics Science Division, Code 670 / NASA Goddard Space Flight Center / Greenbelt, MD 20771, USA.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Solar Eclipses – Past, Present and Future». Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2016.
  11. ↑ Herbermann, Pastura y Pallen, 1909, p. 335.
  12. ↑ Sviatoslav Hordynsky. «Slovo o polku Ihorevi». Encyclopedia of Ukraine. Consultat el 3 d'abril de 2015.
  13. ↑ Terras
  14. ↑ V. V. Medvedev. «Сцена солнечного затмения в "Слове о полку Игореве"» (en ru). feb-web.ru.
  15. ↑ Ushinskiĭ, 1978, p. 543.
  16. ↑ «The examination of the text of The Lay of Igor’s Host». WordPress Theme by WPZOOM.
  17. ↑ Nabokov, 2009, p. 71.
  18. ↑ «History of Solar Physics: A Clave Line of Great Moments». National Science Foundation. Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2015.
  19. ↑ «1185: The first description of solar prominences». Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2015.
  20. ↑ «1185: The first description of solar prominences». Université de Montréal.
  21. ↑ Sanderson y Harrington, 2006, p. 41.
  22. ↑ «Solar Eclipse Newsletter».Patrick Poitevin.8Consultat el 30 de març de 2015. Text original citat en «Лаврентьевская летопись». Leningrado: USSR Academy of Sciences (1927). Consultat el 30 de març de 2015.
  23. ↑ Stephenson, 2008, p. 395.
  24. ↑ «Review of Robert Newton, Medieval Chronicles and the Rotation of the Earth».Speculum.Cambridge University Press.49 (abril de 1974)(2)
    365–368, 367.doi:10.2307/2856073.
  25. ↑ «The History of Astronomy in Wales». Bryn Jones. Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 30 de març de 2015.. La traducció és citada en (1955) Brut i Tywysogyon, or, the Chronicle of the Princes: Ret Book of Hergest version, Cardiff: University of Wales Press.
  26. ↑ «Eclipses in ancient Welsh manuscripts». AncientWorlds LLC. Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2008. Consultat el 21 de febrer de 2017.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Eclipse_solar_de_l%271_de_maig_de_1185&oldid=1429725»