Anar al contingut

Echinopsis formosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Echinopsis formosa 22.jpg
Echinopsis ferox (Echinopsis formosa)

Echinopsis ferox és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx pel noroest d'Argentina, Bolívia i el nort de Chile.

Descripció

[editar | editar còdic]

Echinopsis ferox és una espècie de cactus que creix inicialment de forma solitària, encara que en el temps pot produir brots basals i formar agrupacions compactes. Presenta un cos globoso o cilíndric, de color vert clar a vert azulado, i alcança fins a 1,5 m d'altura i de 25 a 50 cm de diàmetro.

El talle té de 27 a 50 costelles redonejades i ben marcades, en dentaciones i tubèrculs visibles. A lo llarc d'estes costelles apareixen areolas obscures, separades entre sí per fins a 1 cm. Cada areola posseïx espines aciculares de color groguenc a pardo rojós. Entre elles destaquen 2 a 9 espines centrals de 3 a 20 cm de llongitut. També presenta 9 a 15 espines radials, esteses al voltant de la areola, rectes o llaugerament curvades, que alcancen fins a 3 cm.

Les flors sorgixen prop de l'àpiç del talle i s'òbrin durant el dia. Tenen forma d'embut ampli i mostren diversos colors, com a roig, roig anaranjado o groc. Medixen 6 a 9 cm de llongitut i diàmetro. Els fruts són globosos, de color vert, i alcancen fins a 3,5 cm de llarc i 4 cm de diàmetro.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén el noroest d'Argentina, concretament en les províncies de Bota, Tucumán, Catamarca, La Rioja, Sant Joan i Mendoza; en Bolívia, a on està present en el departament de Tarija; i en el nort de Chile, especialment en la província de Antofagasta.[1]

Es desenrolla principalment en biomas desérticos o de xara seca, situats a altituts compreses entre els 1000 i 4000 m.s.n.m. Habita de forma característica en pasturages de puna i prepuna, a on les temperatures extremes, l'alta radiació solar i la marcada estacionalidad determinen comunitats vegetals molt especialisades. També es troba en xares del mont i en diverses zones altoandinas, adaptant-se a sols pedregosos, pobres en nutrients i a condicions de aridez prolongada.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus formosus, publicada en 1837 pel botànic alemà Ludwig Karl Georg Pfeiffer en el seu llibre Enumeratio Diagnostica Cactearum: 50.[3]


Més vesprada, els botànics alemans Georg Albano von Jacobi i Joseph de Salm-Reifferscheidt-Dyck varen traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis ferox. Varen registrar estos canvis en el llibre ilustrat Cacteae in Horto Dyckensi Cultae, ed. 2: 39, publicat en 1850.[4][5]

Etimologia
  • Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als brots globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[6]
  • ferox: epítet específic que deriva del llatí Formōels seus (que significa 'majestuós', 'bell'), en alusió a l'apariència de la planta.[7][8]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Actualment es distinguixen quatre subespecies:

Image Subespecie Descripció Distribució
Echinopsis formosa subsp. formosa Brot de fins a 1,5 m d'altura i de 25 a 50 cm de diàmetro. Les flors sorgixen prop de l'àpiç del talle i són color roig, roig anaranjado o groc. Noroest d'Argentina i nort de Chile
Echinopsis formosa subsp. kieslingii

(Rausch) M.Lowry

Brot de fins a 20 cm de diàmetro en espines sempre curvades. Les flors apareixen de forma lateral prop de l'àpiç i són de color magenta a taronja.[9] Noroest argentí (de Bota a Tucumán)
Echinopsis formosa subsp. korethroides

(Werderm.) M.Lowry

Brot de fins a 70 cm d'alt i 30-50 cm d'ample. Les flors apareixen en la zona apical dels tallos, de color anaranjado, rosat, roig a púrpura obscur.[10] Noroest argentí
Echinopsis formosa subsp. randallii

(Cárdenas) M.Lowry

Brot de 60 a 100 cm d'altura. Presenta flors de color roig púrpura. Bolívia
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en térmens generals, no enfronta actualment un risc elevat d'extinció i les seues poblacions es consideren relativament estables.

No obstant, en determinades zones de la seua àrea de distribució sí existixen pressions que poden afectar negativament a les seues poblacions. Entre les principals amenaces s'inclouen la recolecció illegal d'eixemplars, impulsada en part pel comerç de coleccionistes, i l'impacte d'activitats mineres, que provoquen la degradació i fragmentació del seu hàbitat.


Ademés, la construcció de canals i obres de desviació d'aigua per al ganado representa una amenaça potencial, ya que pot alterar els règims hídrics locals i modificar les condicions ecològiques necessàries per al desenroll de l'espècie.[2]

Usos

[editar | editar còdic]

Echinopsis ferox es cultiva principalment com planta ornamental[2] i destaca per la seua alta resistència a la fredor, ya que soporta gèl, neu, graniç i pluja hivernal, en tolerància a temperatures de fins a –12 °C durant periodos breus. L'espècie presenta un creiximent relativament ràpit i forma grups quan es desenrollen les condicions adequades. Preferix substrats molt porosos i en baix contingut en calcàrea, dins d'un ranc de pH llaugerament àcit; una cantitat elevada de #carbonat deté el seu creiximent. Necessita tests en bon drenage i suficient espai per a les raïls, per lo que convé transplantar-la cada dos anys o quan supera el tamany del contenidor.

Durant l'estiu requerix recs moderats o abundants, encara que sense excessos per a evitar problemes de podrimenta, mentres que en hivern permaneix seca i a temperatures superiors a 0 °C. Tolera nivells molt alts de llum, lo que favorix la floració i la producció d'espines, encara que una exposició intensa en les hores més caloroses de l'estiu pot provocar cremades o ralentisar el seu creiximent. També accepta llum filtrada o ombra parcial per la vesprada i s'adapta be a zones climàtiques 8b a 10. Per estes característiques, es considera una planta adequada per al cultiu en test, hivernàculs frets, marcs de protecció i rocallas exteriors.

En condicions de cultiu favorables, l'espècie es manté generalment sana, encara que pot atraure insectes com àcars o cochinillas. Els àcars es controlen en recs aplicats des de dalt. Les cochinillas aérees apareixen ocasionalment en els brots nous, mentres que les cochinillas de raïl poden causar danys menys visibles. La planta mostra una bona tolerància front a malalties fúngicas i solament desenrolla podrimenta quan el rec o la ventilació resulten inadequats.

L'espècie es multiplica per divisió de mates grans o per mig de llavors, que germinen entre 7 i 14 dies a temperatures de 21–27 °C en primavera. Despuix del enraizamiento inicial, les plántulas necessiten ventilació progressiva i protecció front al sol directe. També admet propagació per esquejes, en separar una branca, deixar-la secar durant vàries semanes i introduir l'extrem inferior en un substrat adequat, mantenint el segment en posició llaugerament vertical per a favorir el desenroll de raïls.[11]

Galeria

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 229-230. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Echinopsis formosa: Demaio, P., Lowry, M., Ortega-Baes, P., Perea, M., Trevisson, M., Faundez, L. & Saldivia, P.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152401A121473217».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152401a121473217.en.Consultat el 2025-12-08.
  3. ↑ «Echinocactus formosus Pfeiff. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-08.
  4. ↑ «Echinopsis formosa | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-08.
  5. ↑ «Echinopsis formosa (Pfeiff.) Jacobi ex Salm-Dyck | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-08.
  6. ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
  7. ↑ «Echinopsis formosa» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-08.
  8. ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 86. ISBN 978-3-642-05597-3.
  9. ↑ «Echinopsis formosa». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-08.
  10. ↑ «Echinopsis formosa subs. korethroides». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-08.
  11. ↑ «Echinopsis formosa subs. kieslingii». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-08.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Echinopsis_formosa&oldid=625197»