Echinocereus triglochidiatus
Echinocereus triglochidiatus, coneguda comunament com alicoche copa de vi,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx en el suroest d'Estats Units, principalment en Arizona, Califòrnia, Colorat, Nevada, Nou Mèxic i Utah, i en el noroest de Mèxic, en l'estat de Baixa Califòrnia.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus triglochidiatus és una espècie de cactus que creix de forma solitària o en grups. Presenta tallos cilíndrics, erectos o postrats, de fins a 70 cm d'altura i 12 cm de diàmetro. La epidermis mostra tonalitats que van del vert al vert obscur. La raïl és fibrosa i ramificada.[2]
Els tallos posseïxen de 5 a 8 costelles casi rectes, molt llaugerament tuberculadas o dividides en tubèrculs. Cada costella presenta un ample d'1 a 3 cm i una altura d'1 a 2 cm, en una separació d'1,5 a 4 cm entre elles. En la seua superfície es disponen areolas redones o ovalades, de 5 a 8 mm de llongitut i de 3 a 6 mm d'esgambi, en una separació de 2 a 4 cm. Cada areola presenta d'1 a 8 espines radials, d'1,5 a 8 cm de llongitut, grogues a negres, que adquirixen una coloració grisa en el temps. En plantes en 1 o 2 espines, estes s'estenen; en individus en 3 a 8 espines permaneixen adpresas, rígides, angulosas i rectes o llaugerament curvades. Ademés, les espines centrals poden estar absents o aparéixer una única espina central de fins a 5 cm, del mateix color que les radials, orientada cap a dalt i recta.[3]
Les flors es desenrollen a partir d'un botó floral roig, redonejat en la part superior i proveït d'espines. Alcancen fins a 7 cm de llongitut i de 3 a 7 cm de diàmetro, en forma tubular curta. El color varia del roig anaranjado al roig, en la gola blanquecina a groga. El tubo floral medix de 2 a 3 cm de llongitut i d'1,5 a 2,5 cm de diàmetro, en coloració verda a rojosa. El ovari medix d'1,5 a 2 cm de llarc i d'1 a 1,5 cm d'ample, i presenta de 3 a 6 espines de 0,3 a 2 cm, groguenques a marrons en la punta obscura. Els pétals medixen de 2,5 a 4 cm de llarc i d'1 a 1,5 cm d'ample.[2]
La cambra de néctar medix de 6 a 11 mm de llarc i de 3 a 5 mm d'ample. Els estams alcancen d'1,8 a 5 cm i són blancs, en àpiç purpúreo. Les anteres mostren tonalitats de purpúreo a pardo-violeta i el polen és taronja. El estigma presenta de 7 a 10 lòbuls, medix de 6 a 10 mm i mostra color vert. La floració ocorre tant de dia com de nit.
Els fruts són redons o ovalats,[4] ocasionalment piriformes, i alcancen la madurea en aproximadament 2,5 mesos. Medixen de 2 a 3,5 cm de llongitut i d'1,5 a 3 cm de diàmetro, en coloració groga, rosada o roig clar. La polpa és blanca i el frut tendix a obrir-se en madurar.
Les llavors presenten d'1,3 a 1,5 mm de llongitut i d'1,0 a 1,2 mm d'esgambi, són negres i posseïxen una testa perforada en llínees que delimiten les cèlules. Les barrugues són planes i la superfície mostra un plegat cuticular mig a gros, ben visible. La coberta apical també presenta un plegat cuticular mig clarament perceptible.
És una espècie diploide, en un número cromosòmic de 2n =22.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el suroest d'Estats Units, principalment en Arizona, Califòrnia, Colorat, Nevada, Nou Mèxic i Utah, i en el noroest de Mèxic, en l'estat de Baixa Califòrnia.[5]
Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 1200 i 2100 metros sobre el nivell de l'mar. Creix sobre sols arcilloso o arenencs.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinocereus triglochidiatus va ser descrita pel botànic alemà George Engelmann i publicada per primera volta en el llibre Memoir of a Tour to Northern Mexico: connected with Col. Doniphan's Expedition: 93 en 1848.[5]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[6]
- triglochidiatus: epítet específic format a partir de les paraules llatines trĭ (que significa 'tres'), glōchĭdĭum (que es traduïx com a ‘espina', 'gloquidio’), i -āles teues (que significa ‘que té'), en alusió a les tres espines per areolas que generalment presenten els eixemplars més vells.[7][8]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus triglochidiatus subsp. mojavensis
(Engelm. & J.M.Bigelow) W.Blum & Mich.Lange |
Presenta de 8 a 12 costelles llaugerament tuberculadas. Té de 3 a 10 espines radials i 1 (a voltes 4) espina central.[9] | Arizona, Califòrnia, Colorat, Nevada, Utah i noroest de Mèxic (Baixa Califòrnia) | |
| Echinocereus triglochidiatus subsp. triglochidiatus | Presenta de 5 a 8 costelles casi rectes, molt llaugerament tuberculadas o dividides en tubèrculs. Té d'1 a 8 espines radials i de 0 a 1 espina central. | Arizona, Colorat i Nou Mèxic |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces importants.[10]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Echinocereus triglochidiatus es cultiva principalment com planta ornamental i es pot propagar per mig de llavors o esquejes. Esta espècie és apreciada per les seues flors i és relativament fàcil de cultivar, florir i propagar. Requerix recs regulars entre primavera i estiu, i un substrat en bon drenage per a evitar la pudrición, especialment durant l'hivern. Necessita exposició a llum solar intensa per a mantindre un aspecte saludable, i un ambient hivernal sec i fresca, junt en la màxima llum, favorix la producció de flors en primavera.
La tolerància a les gelades varia segons la varietat, ya que algunes resistixen fins a -6 °C, mentres que atres varietats són molt més resistents i poden tolerar temperatures de fins a -25 °C o inferiors.[11]
Atres usos
[editar | editar còdic]Alguns pobles natius americans recolecten els tallos d'este cactus, cremen les espines i els trituran. Posteriorment, afigen sucre i hornean la mescla per a elaborar pastiços dolços.[11]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat -
Planta en creixent entre pedres
-
Porte de la planta
-
Planta en floració
-
Detall de la flor
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alicoche copa de vi (Echinocereus triglochidiatus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ 2,0 2,1 «triglochidiatus». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Blum; Oldach, Traute; Oldach, {{{nom3}}}; Baues, {{{nom4}}} (2015). (en alemà), Arbeitsgruppe Echinocereus der Deutschen Kakteen-Gesellschaft, pp. 15-19. ISBN 978-3-00-050275-0.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 210-211. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus triglochidiatus Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus triglochidiatus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 243. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «mojavensis». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ «Echinocereus triglochidiatus: Terry, M., Heil, K. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152410A121473829».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152410a121473829.en.Consultat el 2025-11-21.
- ↑ 11,0 11,1 «Echinocereus triglochidiatus». www.llifle.eu. Archivat des d'el original, el 2020-12-30. Consultat el 2025-11-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus triglochidiatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.