Echinocereus stramineus
.jpg){kind=link}
Echinocereus stramineus, coneguda comunament com alicoche sanjuanero,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx en el sur d'Estats Units, principalment en Texas i Nou Mèxic, i en el noreste de Mèxic, en els estats de Chihuahua, Coahuila i Nou #León.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus stramineus és una espècie de cactus que forma coixins de fins a 1 m de diàmetro, composts per fins a 500 brots cilíndrics i erectos. Els brots medixen de 20 a 50 cm d'altura i de 5 a 10 cm de diàmetro, en la epidermis de color vert clar. La raïl és fibrosa i molt ramificada.[2]
El cactus presenta de 10 a 14 costelles llaugerament tuberculadas, de 5 a 10 mm d'ample i de 5 a 10 mm d'altura, separades d'1 a 2,5 cm. Sobre elles es disponen areolas redones de 3 a 4 mm de diàmetro, distanciades entre sí de 2 a 3 cm. Cada areola té de 7 a 10 espines radials d'1,5 a 4 cm de llongitut, de color blanc a marró en la punta obscura; són rígides, rectes i es disponen adossades o alguna cosa esteses. També presenta de 2 a 5 espines centrals de 4 a 10 cm de llarc, blanques a marrons, rígides i rectes, en tricomas microscòpics en la superfície.
Les flors es desenrollen a partir d'ulls redons, verts a l'inici i després rosades, en espines. Tenen forma d'embut i medixen de 7 a 10 cm de llarc i de 9 a 15 cm de diàmetro. Solen ser de color rosa púrpura a magenta, en la gola clara o blanca. El tubo floral medix de 2,5 a 3,5 cm de llongitut i d'1,5 a 2,5 cm de diàmetro, en tons de vert a verda oliva. El ovari medix d'1,8 a 2,5 cm de llarc i d'1,5 a 2 cm d'ample, és vert i presenta de 3 a 9 espines de fins a 3 cm, ademés d'una capa de llana blanca d'1 mm. Les espines mostren tricomas. Els pétals medixen de 6 a 8 cm de llarc i d'1,5 a 2,5 cm d'ample.[3]
La cambra de néctar medix de 5 a 8 mm de llarc i de 3 a 4 mm d'ample. Els filaments dels estams medixen d'1 a 2 cm i són blancs en tons verdosos en l'àpiç. Les anteres i el polen són grocs. El estil medix de 4 a 6 cm de llongitut i de 2 a 2,5 mm de gruixa, i és de color blanc. El estigma medix de 8 a 10 mm i té de 9 a 13 lòbuls de color vert.
Els fruts són ovalats i medixen de 3 a 5 cm de llongitut i de 2 a 4 cm de diàmetro. Presenten un color marró rojós i polpa rosada a magenta clar, encara que en ocasions és blanquecina. Maduren en un periodo de 2,5 a 3 mesos i s'òbrin parcialment per un costat.[4]
Les llavors medixen d'1,1 a 1,2 mm de llarc i de 0,9 a 1 mm d'ample, són negres i tenen la testa perforada.
És una espècie tetraploide, en un número cromosòmic de 4n =44.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el sur d'Estats Units, principalment en Texas i Nou Mèxic, i en el noreste de Mèxic, en els estats de Chihuahua, Coahuila i Nou #León.[5]
Es desenrolla principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts compreses entre els 500 i 2150 metros sobre el nivell de l'mar. Creix en sols calizos de tossals i montanyes.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus stramineus, publicada en 1856 pel botànic alemà George Engelmann en Botany of the Expedition of Lieut. A. W. Whipple. Reports of Explorations and Surveys 4(5; 3): 35.[6]
Més vesprada, el botànic alemà Francisco Seitz va traslladar l'espècie al gènero Echinocereus, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus stramineus. Va registrar estos canvis en el Catalogus Cactearum Cultarum volum 11, publicat en 1870.[3]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- stramineus: epítet específic que prové de la paraula llatina strāmĭnĕus (que significa 'color pajizo'), en alusió a les espines llargues, flexibles i de color pajizo que presenta l'espècie.[8][9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces per a esta espècie.[10]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us ornamental
[editar | editar còdic]Echinocereus stramineus es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa per mig d'esquejes o llavors. És una espècie sensible a l'excés d'humitat i pot podrir-se en facilitat, per lo que requerix un substrat en molt bon drenage i recs moderats. Durant l'hivern deu mantindre's més seca i en condicions fresques. Necessita exposició a ple sol i presenta una alta tolerància a la fredor, soportant temperatures propenques a −12 °C, i inclús inferiors, per periodos curts.[11]
Atres usos
[editar | editar còdic]Els pobles indígenes han utilisat tradicionalment el frut d'este cactus com a aliment. Per una atra part, alguns estudis científics han investigat el possible us d'este frut en el tractament de la diabetis.[12]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: agosteña, alicoche, alicoche sanjuanero, alicoche vert, biznaga pitayera, pitahaya, pitahaya d'agost, pitaya, pitaya d'agost, sanjuanera i orgue menut sanjuanero.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat
-
Porte de la planta
-
Detall del capoll floral
-
Detall del frut
-
Cultiu en test
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Alicoche sanjuanero (Echinocereus stramineus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ «stramineus». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Blum, Wolfgang; Oldach, {{{nom2}}}; Goris, {{{nom3}}}; Berresford, {{{nom4}}} (2022). (en alemà), pp. 261-265. ISBN 978-3-00-073004-7.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 209-210. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Echinocereus stramineus (Engelm.) Haage | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ «Cereus stramineus Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus stramineus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 229. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinocereus stramineus: Corral-Díaz, R., Goettsch, B.K., Heil, K. & Terry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152260A121465443».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152260a121465443.en.Consultat el 2025-11-21.
- ↑ «Echinocereus stramineus». www.llifle.net. Consultat el 2025-11-21.
- ↑ «Folklore of the Texas Big Bend».The Journal of American Folklore.54(211/212)
- 60.ISSN 0021-8715.doi:10.2307/535802.Consultat el 2025-11-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus stramineus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.