Anar al contingut

Echinocereus santaritensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Echinocereus santaritensis 1.jpg
Echinocereus santaritensis (Echinocereus santaritensis)


Echinocereus santaritensis, coneguda comunament com alicoche de Santa Rita,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Arizona, Nou Mèxic i nort de Mèxic (concretament en els estats de Sonora i Chihuahua).

Descripció

[editar | editar còdic]

Echinocereus santaritensis és una espècie de cactus que forma grups de fins a 30 cm de diàmetro. Els tallos són cilíndrics i verticals, medixen fins a 25 cm d'alt i tenen un diàmetro de 4 a 7 cm. La epidermis és de color vert a vert obscur, i les raïls són fibrosas i ramificadas.

La planta té entre 10 i 13 costelles llaugerament tuberculadas, de 5 a 13 mm d'ample i de 5 a 9 mm d'alt. Sobre elles s'assenten areolas ovalades, cobertes de feltre en les etapes inicials, de 3 a 4 mm de llarc i separades entre sí per 1 a 1,5 cm. Presenta de 3 a 4 espines centrals de 2 a 4 cm de llarc, de color marró en les puntes obscures. Són rectes, aciculares i es disponen de forma eixint o estesa. Ademés, té de 9 a 13 espines radials de 0,8 a 1,6 cm, de color groguenc a marró clar en les puntes obscures. També són rectes, aciculares i es disponen de forma ajustada o estesa.[2]

Les flors tenen forma de tubo curt i són de color taronja a roig. Medixen de 5 a 8 cm de llarc i de 5 a 7 cm de diàmetro. L'ull floral és lanosa, espinosa i de color rojós.[3]

El tubo floral medix de 2,8 a 4 cm de llarc i presenta un color marró rojós. El ovari medix d'1,2 a 2 cm i va de vert obscur a marró rojós. Té areolas en 6 a 9 espines blanquecinas de 0,5 a 1,5 cm de llarc, cobertes per una capa lanosa blanca de 3 a 6 mm. Els pétals medixen de 2 a 3 cm de llarc i de 5 a 12 mm d'ample. La cambra de néctar alcança de 4 a 8 mm. Els estams tenen filaments blancs en la part superior púrpura o violeta i medixen de 2 a 4,5 cm. Les anteres són de color púrpura a violeta i el polen varia de groc a taronja. El estil és groguenc en la part superior rosada, medix de 4,5 a 5,5 cm de llarc, i el estigma presenta de 6 a 9 lòbuls verts de 4 a 6 mm.[4]

Els fruts tenen forma esfèrica o ovalada i tarden uns 3 mesos en madurar. Medixen de 2 a 2,5 cm de llarc i d'1,5 a 2,5 cm de diàmetro. Són de color vert a rojós o marró opac i tenen polpa blanca. En madurar, s'òbrin i lliberen llavors negres d'1,4 a 1,6 mm, en la testa perforada i coberta de barrugues poc pronunciades.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén el sur d'Estats Units, en els estats d'Arizona i Nou Mèxic, i el nort de Mèxic, específicament en Sonora i Chihuahua.[5] Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca, sobre sols en acumulacions d'humus, a altituts que oscilen entre els 1400 i 1800 metros sobre el nivell de l'mar.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Echinocereus santaritensis va ser descrita pels botànics alemans Wolfgang Blum i Jürgen Rutow, i publicada per primera volta en la revista científica Echinocereus: Monographie 373–375 en 1998.[6][5]

Etimologia
  • Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
  • santaritensis: epítet geogràfic que fa referència a les montanyes de Santa Rita, en el comtat de Santa Creu (Arizona), lloc a on es va descobrir l'espècie.[8]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Actualment es distinguixen dos subespecies:

Image Subespecie Descripció Distribució
Echinocereus santaritensis subsp. bacanorensis

(W.Rischer & Trocha) W.Rischer & D.Felix

Presenta de 8 a 10 costelles, sobre les que s'assenten areolas que tenen de 9 a 10 espines radials i d'1 a 3 espines centrals.[9] Mèxic (Sonora, Chihuahua)
Echinocereus santaritensis subsp. santaritensis Presenta de 10 a 13 costelles, sobre les que s'assenten areolas que tenen de 9 a 13 espines radials i de 3 a 4 espines centrals.[2] Arizona, Nou Mèxic i Mèxic (Sonora, Chihuahua)
Sinonímia
  • Sinònims de Echinocereus santaritensis subsp. bacanorensis:[10]
    • Echinocereus bacanorensis (W.Rischer & Trocha) W.Blum, 2017
    • Echinocereus klapperi subsp. bacanorensis (W.Rischer & Trocha) W.Rischer, 2003
    • Echinocereus salm-dyckianus subsp. bacanorensis W. Rischer & Trocha, 1998
  • Sinònims de Echinocereus santaritensis subsp. santaritensis:[11]
    • Mammillaria aggregata Engelm., 1848

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. L'espècie es troba amenaçada per incendis naturals i activitats mineres.[12]

Echinocereus santaritensis es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa per mig d'esquejes o llavors.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Alicoche de Santa Rita (Echinocereus santaritensis)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-10-29.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «santaritensis». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-10-29.
  3. All Peak to Tinajas Altes: A flora in southwestern Arizona. Part 7. Eudicots: Cactaceae – Cactus Family” (2014). Phytoneuron 2014 (69): 1–95.
  4. Baker, M.. “A new florally dimorphic hexaploid, Echinocereus yavapaiensis sp. nov. (section Triglochidiatus, Cactaceae) from central Arizona”. Plant Systematics and Evolution 258 (1–2): 63–83. doi:10.1007/s00606-005-0390-9. ISSN 0378-2697. Bibcode2006PSyEv.258...63B.
  5. 5,0 5,1 «Echinocereus santaritensis W.Blum & Rutow | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-10-29.
  6. «Echinocereus santaritensis W. Blum & Rutow».
  7. «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
  8. «Echinocereus santaritensis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-29.
  9. «bacanorensis». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-10-29.
  10. «Echinocereus santaritensis subsp. bacanorensis (W.Rischer & Trocha) W.Rischer & D.Felix | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-10-29.
  11. «Echinocereus santaritensis subsp. santaritensis | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-10-29.
  12. «Echinocereus santaritensis: Porter, J.M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152915A121494589».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152915a121494589.en.Consultat el 2025-10-29.