Echinocereus rigidissimus
Echinocereus rigidissimus, coneguda comunament com a cap de vell,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des d'Arizona i Nou Mèxic (Estats Units) fins al nort de Mèxic, específicament en els estats de Chihuahua i Sonora. Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries (Espanya).
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus rigidissimus és un cactus generalment solitari que desenrolla tallos globosos a cilíndrics coberts per espines. Els tallos medixen de 6 a 30 cm de llarc i de 4 a 11 cm de diàmetro.
Presenta entre 15 i 26 costelles baixes llaugerament tuberculadas. Les areolas no tenen espines centrals, pero sí entre 15 i 35 espines radials, adpresas al talle i dispostes en forma de pentine, a sovint entrellaçades. Són robustes, rígides i poden mostrar tonalitats roges, blanques, groguenques o pardas, en llongituts de 0,5 a 1 cm.
Les flors sorgixen en els laterals del talle. Tenen forma d'embut i un color rosat lluent a magenta, en la gola blanca, i solament de forma excepcional són completament blanques. Medixen de 6 a 7 cm de llarc i de 6 a 9 cm de diàmetro.[2]
Els fruts són ovoides, carnosos i fortament espinosos, en colors que van del vert al roig. Maduren prop de 3 mesos despuix de la floració i medixen de 2 a 3 cm de llarc. No s'obri en madurar i conté llavors de color negre.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des d'Arizona i Nou Mèxic (Estats Units) fins al nort de Mèxic, específicament en els estats de Chihuahua i Sonora. Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries (Espanya).[4]
Es desenrolla principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 1200 i 2000 metros sobre el nivell de l'mar. Habita en praderies, ales pedregosas i rocoses, aixina com parets escarpadas formades per roca ígnea o calcàrea.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus pectinatus var. rigidissimus, publicada en 1856 pel botànic alemà George Engelmann en la revista científica Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 3: 279–280.[6]
Més vesprada, el botànic alemà Ferdinand Friedrich Haage la va elevar a la categoria d'espècie i la va traslladar al gènero Echinocereus, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus rigidissimus. Va registrar estos canvis en el Special-offer choice Cacti, succulent and seeds thereof 75: 13, publicat en 1897.[7]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[8]
- rigidissimus: epítet específic que prové del llatí rigidissimus (que significa 'molt rígit'), en alusió a les espines radials rígides que presenta l'espècie.[9][10]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:[4]
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus rigidissimus subsp. rigidissimus | Presenta tallos de fins a 11 cm de diàmetro, en 15 a 23 espines radials. | Des d'Arizona i Nou Mèxic (Estats Units) fins al nort de Mèxic, (Chihuahua i Sonora). Ademés ha segut introduïda en les Illes Canàries (Espanya). | |
| Echinocereus rigidissimus subsp. rubispinus
(Gerhart Frank & A.B.Lau) N.P.Taylor |
Presenta tallos de fins a 6 cm de diàmetro, en 30 a 35 espines radials. | Noreste de Mèxic (oest de Chihuahua: Serra Obscura) |
- Sinònims de Echinocereus rigidissimus subsp. rigidissimus: (no té)[11]
- Sinònims de Echinocereus rigidissimus subsp. rubispinus:[12]
- Echinocereus pectinatus var. rubrispinus Gerhart Frank & A.B.Lau, 1982
- Echinocereus rigidissimus var. rubispinus (Gerhart Frank & A.B.Lau) N.P.Taylor, 1984
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. No enfronta amenaces significatives; no obstant, els canvis en l'us del sol per activitats agrícoles i ganaderes afecten a algunes subpoblaciones.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus rigidissimuses es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa per mig de llavors. Encara que no resulta senzill de cultivar, mostra un alt valor ornamental quan creix en bones condicions. És sensible a l'excés de rec i propens a la pudrición, per lo que necessita un substrat en drenage excelent.
Preferix un sol neutre a llaugerament àcit en abundant arena grossa. Es recomana regar en aigua de pluja i aplicar ocasionalment un fertilisant ric en ferro. En estiu necessita un lloc ventilat i solejat, en recs abundants durant els periodos càlits. Per a obtindre colors més intensos en les espines, requerix molta llum solar. En hivern necessita llum, temperatures fresques i un ambient completament sec.
És molt resistent a la fredor i soporta temperatures superiors a –12 °C durant periodos breus. En climes templats pot créixer a l'aire lliure si el substrat drena correctament.[13]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Plantes en el seu hàbitat
-
Planta en capolls florals
-
Planta en floració -
Detall de la flor
-
Planta en cultiu
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cap de vell (Echinocereus rigidissimus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-16.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 206-207. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «rigidissimus». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-11-16.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocereus rigidissimus (Engelm.) Hirscht | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-16.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus rigidissimus: Terry, M. & Heil, K.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152066A121457365».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152066a121457365.en.Consultat el 2025-11-16.
- ↑ «Cereus pectinatus var. rigidissimus Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-16.
- ↑ «Tropicos | Name - Echinocereus rigidissimus (Engelm.) F. Haage». www.tropicos.org. Archivat des d'el original, el 2015-04-02. Consultat el 2025-11-16.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus rigidissimus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-16.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 203. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinocereus rigidissimus subsp. rigidissimus | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-16.
- ↑ «Echinocereus rigidissimus subsp. rubispinus (Gerhart Frank & A.B.Lau) N.P.Taylor | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-16.
- ↑ «Echinocereus rigidissimus». www.llifle.eu. Archivat des d'el original, el 2025-08-06. Consultat el 2025-11-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus rigidissimus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.