Echinocereus coccineus
Echinocereus coccineus, coneguda comunament com alicoche de flor roja o alicoche norteny,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Colorat, Nou Mèxic, Texas i el nordest de Mèxic.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus coccineus és una espècie de cactus que forma grups o coixins de fins a 1 m de diàmetro. Els seus brots són esfèrics o cilíndrics, en una altura de 10 a 40 cm i un diàmetro de 4 a 7 cm. La epidermis és verda i la planta desenrolla una raïl fibrosa i ramificada.[2]
Presenta entre 8 i 12 costelles llaugerament tuberculadas, de 0,5 a 1,3 cm d'ample i de 0,8 a 1,5 cm d'alt, separades entre sí per 1 a 2 cm. En les costelles es distribuïxen areolas redonejades, també separades per 1 a 2 cm. Cada areola produïx de 5 a 12 espines radials rectes i rígides, de 0,3 a 2 cm de llongitut, blanques o pardas que es tornen grises en el temps. Ademés, desenrolla d'1 a 3 espines centrals, a voltes fins a 5, d'1 a 5 cm de llarc, blanques a negres, en superfície estriada o rugosa.
Les flors tenen forma d'embut i ulls rojosos, redonejades i espinoses. Medixen de 5 a 7 cm de llarc i de 4 a 6 cm de diàmetro. Els pétals són anaranjados o rojos, en la gola groguenca o rojosa clara. El tubo floral medix d'1,5 a 3,5 cm de llarc i de 0,8 a 2 cm d'ample, i és de color vert en tons rojosos. El ovari medix d'1 a 2 cm de llarc per 0,8 a 1,5 cm d'ample, és vert i té de 5 a 12 espines blanques o pardas de fins a 1,5 cm. Els filaments dels estams medixen d'1 a 3,3 cm, són blancs en la base i rosats o rojosos en l'extrem. Les anteres són púrpures, en polen de color groc a anaranjado. El estil medix de 3,7 a 4,3 cm de llarc i d'1,5 a 2 mm de gruixa, és blanc o verdoso i té de 7 a 9 lòbuls estigmàtics verts. Les flors són dioicas, per lo que existixen plantes masculines i femenines.
Els fruts són redonejats o ovalats i maduren uns dos mesos despuix de la floració. Medixen de 2,5 a 3 cm de llarc per 1,8 a 2 cm d'ample, són de color rosat o rojós i tenen polpa blanca. En madurar, s'òbrin per a lliberar les llavors, les quals són negres, medixen d'1,3 a 1,5 mm de llarc per 1,1 a 1,3 mm d'ample.
Des del punt de vista citològic, és una espècie tetraploide en un número cromosòmic de 4n = 44.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén l'estat de Colorat, el de Nou Mèxic, el de Texas i el nordest de Mèxic.[4]
Habita principalment en el bioma subtropical, a altituts que oscilen entre els 1300 i 2400 metros sobre el nivell de l'mar. Creix en xares àrides, pasturages plans i clars de bosc, sobre sols de basalt, arenisca o lava basáltica, arenenc-arcillosos en matèria orgànica.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinocereus coccineus va ser descrita pel botànic alemà George Engelmann, i publicada per primera volta en el llibre Memoir of a Tour to Northern Mexico: connected with Col. Doniphan's Expedition: 93 en 1848.[4]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[5]
- coccineus: epítet específic que prové del llatí coccĭnĕus (que significa 'escarlata', 'roig intens'), en alusió al color roig intens de les flors.[6][7]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen cinc subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus coccineus subsp. coccineus | Presenta de 8 a 12 costelles. Cada areola té de 5 a 12 espines radials i d'1 a 3 (ocasionalment fins a 5) espines centrals. | Colorat i Nou Mèxic | |
| Echinocereus coccineus subsp. paucispinus
(Engelm.) W.Blum, Mich.Lange & Rutow |
Presenta de 5 a 7 costelles. Cada areola té de 3 a 7 espines radials i de 0 a 1 espines centrals. | Des de l'oest de Texas al nordest de Mèxic (nort de Coahuila) | |
| Echinocereus coccineus subsp. roemeri
(Muehlenpf.) W.Blum, Mich.Lange & Rutow |
Presenta de 7 a 9 costelles (ocasionalment fins a 10). Cada areola té de 6 a 9 espines radials i d'1 a 4 espines centrals. | Texas | |
| Echinocereus coccineus subsp. rosei
(Wooton & Standl.) W.Blum & Rutow |
Presenta de 8 a 12 costelles. Cada areola té de 7 a 12 espines radials i de 4 a 6 espines centrals. | Nou Mèxic, Texas i nordest de Mèxic | |
| Echinocereus coccineus subsp. transpecosensis
W.Blum, Oldach & J.Oldach |
Presenta de 7 a 11 costelles. Cada areola té de 6 a 11 espines radials i d'1 a 4 espines centrals. | Nou Mèxic, Texas i nordest de Mèxic |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no presenta amenaces importants.[8]
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus coccineus es cultiva principalment com planta ornamental. És una espècie de fàcil manteniment i adequada per al cultiu en tests o en jardins rocosos. Preferix sols minerals ben drenados, en poca matèria orgànica i certa cantitat de calcio, similars als del seu hàbitat natural en zones calcàrees de Texas i el nort de Mèxic. També creix be en substrats porosos i llaugerament àcits, composts per pedra pómez, perlita o materials volcànics.
Requerix una exposició solejada, en vàries hores de llum directa al dia. Tolera be la calor, pero necessita un drenage excelent per a evitar la pudrición de les raïls. Encara que soporta certa sequia, necessita més humitat que atres cactus del desert per a créixer i florir. Durant la temporada de creiximent es recomana un rec moderat i l'aplicació ocasional de fertilisant líquit diluït. En hivern deu mantindre's en un lloc sec, fresca i lluminós, reduint al mínim el rec per a favorir el seu repòs vegetatiu.
L'espècie presenta una notable resistència a la fredor. Alguns eixemplars soporten temperatures de fins a -10 °C o inclús inferiors si l'ambient és sec i ben ventilat. No obstant, en cultiu s'aconsella mantindre-la per damunt dels 5 °C.
Les plantes adultes produïxen brots basals en facilitat, lo que permet la seua propagació per esquejes. També pot multiplicar-se a partir de llavors, que germinen en substrats humits i ben airejats.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alicoche norteño (Echinocereus coccineus)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-11-05.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 194-195. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 Blum; Oldach, Traute; Oldach, {{{nom3}}}; Baues, {{{nom4}}} (2017). (en alemà), Arbeitsgruppe Echinocereus der Deutschen Kakteen-Gesellschaft, pp. 25-29. ISBN ISBN 978-3-00-055466-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocereus coccineus Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-11-05.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 49. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Echinocereus coccineus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-05.
- ↑ «Echinocereus coccineus: Terry, M., Heil, K., Gómez-Hinostrosa, C. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152312A121468948».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152312a121468948.en.Consultat el 2025-11-05.
- ↑ «Echinocereus coccineus». www.llifle.net. Consultat el 2025-11-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus coccineus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.