Echinocereus chloranthus
Echinocereus chloranthus és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur d'Estats Units (concretament en els estats d'Arizona, Nou Mèxic i Texas) fins al noreste de Mèxic (concretament en l'estat de Chihuahua).
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus chloranthus és una espècie de cactus que creix per lo general de forma solitària. En eixemplars més vells pot desenrollar una ramificació llimitada, en fins a 10 o més tallos. Té forma cilíndrica i erecta, en una altura que varia entre 8 i 30 cm i un diàmetro de 2,5 a 7,5 cm. El seu epidermis és de color vert obscur i les raïls són fibrosas i ramificadas.[1]
Presenta entre 10 i 18 costelles llaugerament tuberculadas, de 0,5 a 1,5 cm d'ample i de 0,4 a 0,8 cm d'alt.[2] Les areolas, redones o ovalades, medixen de 3 a 5 mm de llarc i es disponen a intervals de 5 a 10 mm. Solament les areolas propenques a l'àpiç del talle presenten llana blanca i curta en abundància. Les areolas floríferas conserven un mechón de llana visible inclús despuix de la caiguda de la flor o del frut.[3]
Les espines poden presentar tonalitats roges, grogues, rosades, blanques o marrons, generalment en la punta més obscura. La planta sol mostrar de 2 a 6 espines centrals, que poden faltar en alguns eixemplars. Estes espines medixen entre 0,5 i 3 cm i poden ser rectes o llaugerament curvades. També posseïx de 14 a 26 espines radials, de 0,6 a 1,5 cm, dispostes contra el talle i esteses cap a fòra.[1]
Les flors tenen forma d'embut curt i, per lo general, no s'òbrin completament, llevat en eixemplars cultivats. Carixen d'aroma en la majoria dels casos. El seu color varia entre vert obscur, vert groguenc, vert bronze, marró i marró chocolate, a voltes en franges centrals més obscures. Medixen de 2 a 3,5 cm de llarc i entre 1,5 i 2,5 cm de diàmetro. L'ull floral, espinosa i redonejada, va del vert al marró rojós.[3]
El tubo floral medix entre 0,5 i 1,2 cm de llarc. El ovari entre 0,5 i 0,8 cm, i posseïx areolas en 4 a 12 espines blanques de 0,5 a 1,2 cm. Els pétals alcancen d'1,8 a 2,5 cm de llarc i de 0,2 a 0,4 cm d'ample. La cambra de néctar medix entre 1 i 2 mm. Els estams presenten filaments blancs d'1 a 2 cm i anteres de color crema a groc. El estil medix d'1 a 2 cm i és blanc verdoso. El estigma té de 8 a 10 lòbuls de fins a 6 mm de llarc, de color vert obscur.[4]
Els fruts són redons i maduren en aproximadament 2 mesos. Medixen de 0,9 a 1,2 cm de llarc i de 0,5 a 1,2 cm de diàmetro. Presenten una tonalitat verda en matisos rojosos i color albargina. La seua polpa, d'aroma dolç, pot ser blanca, rosada o roja. Els fruts se sequen en madurar i, en ocasions, s'òbrin parcialment. Contenen llavors negres d'1 a 1,2 mm de llongitut, en la testa perforada i recoberta per barrugues poc marcades.[1]
Espècies similars
Esta espècie es confon en freqüència en Echinocereus viridiflorus. No obstant, presenta algunes diferències morfològiques que permeten distinguir-les. I. chloranthus sol tindre un creiximent més allargat i un aspecte més erizado. Les seues espines centrals inferiors són més llargues i curvades, i les flors broten més avall en el talle, per lo general per baix de la mitat de la planta.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del sur d'Estats Units (concretament en els estats d'Arizona, Nou Mèxic i Texas) fins al noreste de Mèxic (concretament en l'estat de Chihuahua).[5]
Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca i creix sobre sols ígneos i sedimentarios, a altituts que oscilen entre els 1200 i els 1600 metros sobre el nivell de l'mar. Es troba freqüentment junt en Pelecyphora vivipara.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus chloranthus, publicada en 1856 pel botànic alemà George Engelmann en la revista científica Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 3: 278–279.[6]
Més vesprada, el botànic alemà Friedrich Adolph Haage va traslladar l'espècie al gènero Echinocereus, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus chloranthus. Va registrar estos canvis en el catàlec Preis-Verzeichniss über Cacteen und Succulenten 1859:19, publicat en 1859.[5][7]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[8]
- chloranthus: epítet específic format a partir de les paraules gregues chlōros (que significa 'groc verdoso', 'vert pàlit') i anthos (que significa 'flor'), en alusió al color groc verdoso de les flors d'esta espècie.[9]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinocereus chloranthus subsp. chloranthus | Planta erizada en les espines roges, grogues, rosades, blanques o marrons, generalment en la punta més obscura. | Arizona, Noreste de Mèxic, Nou Mèxic, Texas | |
| Echinocereus chloranthus subsp. rhyolithensis
W.Blum i Mich.Lange |
Planta erizada en les espines roges. | Surest d'Arizona |
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus chloranthus es cultiva com planta ornamental i florix en regularitat quan pansa per un periodo de repòs hivernal. Requerix un substrat mineral ben drenado, en poca matèria orgànica. Tolera el transplant cada dos o tres anys i necessita un test profunt per al desenroll de la seua raïl. Per la seua sensibilitat a la pudrición, convé utilisar un substrat molt poroso i un test en bon drenage.
Tolera recs moderats de març a octubre i deu mantindre's completament sec en hivern, a temperatures entre 5 i 15 °C. La humitat excessiva, tant en el sol com en l'ambient, pot danyar-ho. Si rep massa aigua i poca llum, pert la seua forma compacta característica. En exterior, creix en sol lluent, llum filtrada o ombra parcial per la vesprada. En interior, requerix llum intensa i una miqueta de sol directe. En bo allumenament, la planta adquirix un to bronzejada que favorix la floració i la formació d'espines.
Resistix temperatures de fins a −10 °C durant curts periodos si es manté sec i en ambient fresc. Durant la fase de creiximent, respon be a fertilisants rics en potassi i fòsfor, en baix contingut de nitrogen, per a evitar que els teixits s'ablanixquen. En condicions adequades, no presenta plagues greus. No obstant, pot sofrir atacs d'aranya roja, cochinillas aérees o subterrànees i problemes de pudrición per excés d'humitat. Un cultiu en substrat mineral, en bona ventilació i exposició solar, reduïx significativament estos riscs.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «choranthus». www.echinocereus.com. Consultat el 2025-06-22.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). [1] (en Alemà), Ulmer, p. 212. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Echinocereus chloranthus». www.llifle.net. Consultat el 2025-06-22.
- ↑ «Phylogeny in Echinocereus (Cactaceae) based on combined morphological and molecular evidence: taxonomic implications».Systematics and Biodiversity.16(1)
- 28–44.ISSN 1477-2000.doi:10.1080/14772000.2017.1343260.Consultat el 2025-06-22.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus chloranthus (Engelm.) Haage | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-22.
- ↑ «Tropicos». www.tropicos.org. Consultat el 2025-06-22.
- ↑ «Tropicos». www.tropicos.org. Consultat el 2025-06-22.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ «Echinocereus viridiflorus subsp. chloranthus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus chloranthus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.