Echinaria capitata
Echinaria és un gènero monotípic de plantes herbàcees pertanyent a la família de les poáceas.[1] La seua única espècie: Echinaria capitata , és originària d'Europa, Àfrica i regions templades d'Àsia.
Descripció
[editar | editar còdic]Són plantes anuals en brots de fins a 15 (-40) cm d'altura, erectos o ascendents, glabros o estriados. Fulls en lígula de 0,2-0,6 mm, ciliada en el marge; llim de 0,5-9 cm x 0,5-2,5 (-3) mm, pla, en nervis marcats, retrorso-puberulento. l'inflorescència en panícula de 5-15 mm. Espiguillas de 4,5-8 mm, llaugerament comprimides lateralment, en (1-) 2 (-4) flors. Glumas molt més curtes que les flors, obovadas; l'inferior en 2 quillas; la superior en 1 quilla. Lema de 4,5-8 mm, vilosa en la base, en arestes apicales espinoses antrorso-escábridas. Florix de març a maig.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en els camps incults, llocs pedregosas, baldíos, sobre sols calcáreos. En el Sur d'Europa, Nort d'Àfrica, SW i C d'Àsia; en Europa apareix en la zona meridional, des de Portugal fins a Ucrània i Turquia; en la península ibèrica en zones de clima mediterràneu-continentalizado; en Aragó en tot el territori llevat en les zones montanyoses del Pirineu.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinaria capitata va ser descrita per (Linneo) Desf. i publicat en Flora Atlantica 2: 385–386. 1799.[3]
Echinaria: nom genèric que deriva del grec equins = (erizo), aludint als seus inflorescèncias globulars i espinoses.[1]
capitata: epítet latino que significa "en un cabezal".[4]
Número de la base del cromosoma, x = 7 i 9. 2n = 14 i 18. diploide. Cromosomes «grans».[1]
- Cenchrus capitatus L.
- Echinaria capitata var. pumila (Willk.) Willk.
- Echinaria capitata f. pumila (Willk.) Maire & Weiller
- Echinaria capitata var. todaroana Ces.
- Echinaria pumila Willk.
- Echinaria spicata Debeaux
- Echinaria todaroana (Ces.) Cif. & Giacom.
- Panicastrella capitata (L.) Moench
- Reimbolea spicata Debeaux[5][6]
- Castellà: cabezuela pinchuda, desdeñosa, equinaria, blat del diable.[7]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les poáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (en anglés) Watson L, Dallwitz MJ.. «The grass genera of the world: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval; including synonyms, morphology, anatomy, physiology, phytochemistry, cytology, classification, pathogens, world and local distribution, and references». The Grass Genera of the World. Consultat el 29 de giner de 2010.
- ↑ Echinaria capitata en Flora Vascular
- ↑ «Echinaria capitata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de febrer de 2013.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Echinaria capitata en PlantList
- ↑ «Echinaria capitata». World Checklist of Selected Plant Families.
- ↑ «Echinaria capitata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 15 de febrer de 2013.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Clayton, W. D. & S. A. Renvoize. 1986. Genera graminum. Grasses of the world. Kew Bull., Addit. Ser. 13: 1–389.
- Missouri Botanical Garden. MO Generic Names in
Use # Valdes, B. & H. Scholz. 2006. The Euro+Med treatment of Gramineae - a generic synopsis and some new names. Willdenowia 36(2): 657–669.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Echinaria capitata.
Wikispecies té un artícul sobre Echinaria capitata.- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinaria capitata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.