Anar al contingut

ENCSARP

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els estrangers no comunitaris sense autorisació de residència permanent (abreviats ENCSARP), en Espanya, són aquelles persones que residixen en Espanya sense tindre la nacionalitat espanyola ni la de cap atre Estat de l'Unió Europea i que no disponen d'una autorisació de residència permanent expedida per la Direcció general de la Policia, per lo que deuen acodir als seus respectius ajuntaments per a renovar la seua inscripció en el padró municipal cada dos anys, d'acort en la Llei Orgànica 14/2003, de 20 de novembre.[1]

El procediment tant per als ajuntaments com per als ciutadans afectats per a donar compliment a esta llei figura en la Resolució de 28 d'abril de 2005 de la presidenta del Institut Nacional d'Estadística i del director general de Cooperació Local (BOE de 30 de maig de 2005). En concret s'establix que la renovació de l'inscripció padronal exigix un acte expresse per mig del qual el ciutadà manifeste la seua voluntat de renovar l'inscripció.[2]

La norma afecta a totes les persones estrangeres no comunitàries sense autorisació de residència permanent, inclosos els menors d'edat, que deuen renovar la seua inscripció a través dels seus pares o representants llegals.

En canvi, el terme NO-ENCSARP fa referència a tots els ciutadans estrangers residents en Espanya que no estan obligats a renovar la seua inscripció padronal, per ser ciutadans dels Estats membres de l'Unió Europea i d'atres Estats partix en l'Acort sobre l'Espai Econòmic Europeu, d'atres Estats distints als anteriors en Targeta de Residència de Règim Comunitari o en Autorisació de Residència Permanent. Conforme a la proposta d'actuacions del 27 de juny de 2008 del Consell d'Empadronament, estos ciutadans deuen confirmar periòdicament la seua residència.[3]

Referències

[editar | editar còdic]