Dysganus

Dysganus (gr. “esmalt aspero”) és un gènero dubtós representat per quatre espècies de dinosauris ornitópodos ceratopsianos, que varen habitar a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament entre 80 a 75 millons d'anys en el Campaniense en lo que és hui Norteamérica. Coneguts per sol dents trobats en Montana Estats Units i descrits per Edward Drinker Cope en 1876. Les espècies assignades a este gènero, són totes dubtoses inclou a Dysganus encaustus, Dysganus bicarinatus, Dysganus peiganus i Dysganus haydenianus. En 1907, John Bell Hatcher redescribió les dents de Dysganus i va descobrir que el gènero era un nomen dubium. Lull i Wright en 1942 varen pensar que les dents de D. peiganus provenien d'un estegosáurido. Els espècimen tipo de cada espècie consistixen d'un a huit dents, tots separats. El nom del gènero es deriva del prefix grec antic dys', "mal" i γάνος, "esmalt", una referència a la dentina opaca en els fòssils.

Cope va classificar originalment a Dysganus en Trachodontidae , una família d'Hadrosauroides que ara es considera un sinònim més modern de la família Hadrosauridae. En 1901, Nopcsa va assignar a Dysganus a Ceratopsia, ya siga llegint les descripcions originals de Cope del gènero, o perque Cope en 1890 va sugerir indirectament que Dysganus era un ceratopsio en lloc d'un "trachodóntido". Més vesprada, en 1907, Hatcher i colegues varen tornar a publicar les descripcions originals de Cope sobre Dysganus en la seua totalitat i va deduir que el holotip de D. encaustus tenia inclosos dents de hadrosáuridos en les dents de ceratopsidos.

Les troballes provenen de la formació Ric Judith en l'estat nortamericà de Montana i daten del Cretácico Superior a una edat d'aproximadament 75 millons d'anys. Despuix Agathaumas i Polyonax va ser Dysganus el tercer gènero descrit per Cope de Ceratopsia, tots a partir d'evidència extremadament escassa. Una visió més propenca a la real de l'apariència d'estos animals solament es varen poder vore uns 15 anys despuix en el descobriment de Triceratops. Va viure junt als gèneros dubtosos de dinosauris Palaeoscincus, Ceratops , Cionodon, Diclonius, Pteropelyx, Zapsalis, Deinodon , Aublysodon, Trachodon i Monoclonius. En els anys huitanta, no obstant , Peter Dodson va determinar que les dents pertanyien a Ceratopsidae. No obstant, hi ha varis ceratopsidos en riu Judith, com Albertaceratops, Judiceratops i Medusaceratops. No es pot determinar adequadament a quina espècie pertanyien les dents i això convertix a Dysganus en dubtós.