Anar al contingut

Dysganus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Dysganus (gr. “esmalt aspero”) és un gènero dubtós representat per quatre espècies de dinosauris ornitópodos ceratopsianos, que varen habitar a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament entre 80 a 75 millons d'anys en el Campaniense en lo que és hui Norteamérica. Coneguts per sol dents trobats en Montana Estats Units i descrits per Edward Drinker Cope en 1876.[1] Les espècies assignades a este gènero, són totes dubtoses inclou a Dysganus encaustus, Dysganus bicarinatus, Dysganus peiganus i Dysganus haydenianus.[1] En 1907, John Bell Hatcher redescribió les dents de Dysganus i va descobrir que el gènero era un nomen dubium. Lull i Wright en 1942 varen pensar que les dents de D. peiganus provenien d'un estegosáurido.[2] Els espècimen tipo de cada espècie consistixen d'un a huit dents, tots separats. El nom del gènero es deriva del prefix grec antic dys', "mal" i γάνος, "esmalt", una referència a la dentina opaca en els fòssils.

Cope va classificar originalment a Dysganus en Trachodontidae , una família d'Hadrosauroides que ara es considera un sinònim més modern de la família Hadrosauridae.[3] En 1901, Nopcsa va assignar a Dysganus a Ceratopsia, ya siga llegint les descripcions originals de Cope del gènero, o perque Cope en 1890 va sugerir indirectament que Dysganus era un ceratopsio en lloc d'un "trachodóntido". Més vesprada, en 1907, Hatcher i colegues varen tornar a publicar les descripcions originals de Cope sobre Dysganus en la seua totalitat i va deduir que el holotip de D. encaustus tenia inclosos dents de hadrosáuridos en les dents de ceratopsidos.[4]


Les troballes provenen de la formació Ric Judith en l'estat nortamericà de Montana i daten del Cretácico Superior a una edat d'aproximadament 75 millons d'anys. Despuix Agathaumas i Polyonax va ser Dysganus el tercer gènero descrit per Cope de Ceratopsia, tots a partir d'evidència extremadament escassa. Una visió més propenca a la real de l'apariència d'estos animals solament es varen poder vore uns 15 anys despuix en el descobriment de Triceratops. Va viure junt als gèneros dubtosos de dinosauris Palaeoscincus, Ceratops , Cionodon, Diclonius, Pteropelyx, Zapsalis, Deinodon , Aublysodon, Trachodon i Monoclonius.[5] En els anys huitanta, no obstant , Peter Dodson va determinar que les dents pertanyien a Ceratopsidae.[6] No obstant, hi ha varis ceratopsidos en riu Judith, com Albertaceratops, Judiceratops i Medusaceratops. No es pot determinar adequadament a quina espècie pertanyien les dents i això convertix a Dysganus en dubtós.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Cope, E. D., 1876, Descriptions of some vertebrate remains from the Fort Union beds of Montana: Proceedings of the National Academy of Science, v. 28, p. 248-261.
  2. Lull, R.S. (1942). “Hadrosaurian Dinosaurs of North America”. Geological Society of America Special Papers 40: 27–28.
  3. Stanton, T.W.; Hatcher, J.B.; Knowlton, F.H. (1905). Walcott, C.D., ed. "Geology and Paleontology of the Judith River Beds: With a Chapter on Fossil Plants". United States Geological Survey Bulletin. 8 (157): 90.
  4. Coombs, Walter P., and Peter M. Galton. “Dysganus, an Indeterminate Ceratopsian Dinosaur.” Journal of Paleontology, vol. 62, no. 5, 1988, pp. 818–821. JSTOR, JSTOR, www.jstor.org/stable/1305404.
  5. Cope, E.D. (1879). “The Relations of the Horizons of Extinct Vertebrata”. United States Geological and Geographical Survey 5 (1): 37–38.
  6. Dodson, P., 1986, Avaceratops lammersi: A New Ceratopsid from the Judith River Formation of Montana: Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, v. 138, n. 2, p. 305-317.