Anar al contingut

Duració de Macaulay

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En finances, la duració o duració de Macaulay, d'un actiu financer del que es deriven un o varis flujo, per eixemple un abonament; és la mija ponderada dels distints venciments dels flujo, ponderats pel valor actual de cada u d'eixos fluix. La duració és per tant una magnitut que medix la sensibilitat del preu d'un actiu al risc de tipo d'interés. El concepte de duració va ser desenroll per Frederick Macaulay en 1938.

La compra d'un abonament proporciona distints flujo (cobros) a lo llarc de la vida del títul abans de ser amortisat. Per a determinar la "duració" és necessari calcular el temps que transcorre fins al pagament de cada u dels flujo derivats de la compra de l'abonament, ponderat pel valor present del fluix conformat pel pagament de cada cupó, ya que d'acort al temps en que siga pagat va a tindre un tamany diferent en l'abonament. Una atra forma d'entendre la duració d'un títul és que la duració seria el determini fins al venciment d'un abonament cupó zero equivalent (un abonament en un sol flujo, en el que es torna el principal i els interessos de forma conjunta).[1]

Forma de càlcul

La fòrmula que resulta és: ( VALOR PRESENTE DEL CUPÓN * TIEMPO DE PAGO DEL CUPÓN ) / PRECIO DEL BONO

(1)     DMac=∑i=1ntiPVi∑i=1nPVi=∑i=1ntiPViV=∑i=1ntiPViV

a on:

  • i és l'índex dels flujo,
  • PVi és el valor actual de el i-ésimo pagament d'un abonament,
  • ti és el temps en anys que transcorre fins al moment de el i-ésimo pagament,
  • V és el valor actual de tots els flujo futurs de l'abonament.

Despuix de calcular el valor present dels fluix es deu dividir pel preu de l'abonament que no és més que la sumatorio dels valors presents dels flujo de l'abonament. D'esta forma s'ha calculat finalment la duració de Macaulay que per cert és la base d'un atre càlcul de duració coneguda com duració modificada.

El concepte de duració ha d'englobar-se dins de la mida del risc dels títuls, si es comparen dos abonaments que tenen el mateix determini, és dir s'amortisen al mateix temps, i el mateix rendiment, pero en un es paguen tots els interessos en el moment de l'amortisació (abonament cupó zero) i en un atre es van pagant els interessos a lo llarc de la vida del títul; el títul cupó zero té un major risc d'insolvència i de variació de tipos d'interés que l'atre, açò introduïx el concepte de duració, distint de venciment o determini d'amortisació. El concepte de duració ha reemplaçat al concepte de madurea (determini de temps fins al venciment) com a mida de la llongitut de la corrent de pagaments, perque la madurea medix exclusivament el temps que transcorre fins a l'últim pagament, sense tindre en conte el moment i la quantia del restant dels demés pagaments. Per açò, la duració medix de manera molt més precisa la llongitut mija del temps en la que s'espera cobrar una inversió en abonaments.[1]

Forma de càlcul alternativa

Una atra expressió matemàtica que permet el càlcul del valor de la duració d'un abonament de forma més abreviada és la següent:

DMac=1+rr−n(c−r)+(1+r)c(1+r)n−(c−r)


a on: r és el rendiment fins al venciment de l'abonament durant el periodo considerat n és el número de periodos que resten fins a la data de maduració de l'abonament c és el tipo d'interés nominal del cupó.

Per a este càlcul és necessari que es complixca que:

  • Els periodos de temps entre cupons siguen un número entero.[1]
  • No hi haja un cupó corregut.
  • Tots els cupons llevat l'últim siguen iguals.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Mascareñas, Juan. «La mida del risc dels abonaments». Consultat el 4 de febrer de 2011.

Vore també


Referències