Dret a l'abort
El dret al abort és el dret que la llei reconeix a les dònes en varis països del món, en certes circumstàncies, per a decidir lliurement acabar en la seua embaràs i de realisar-ho per sí o per atres persones en condicions segures.[1] És un dret el reconeiximent del qual ha caracterisat tradicionalment al moviment feministe. Forma part dels drets reproductius i, com tot dret, està subjecte a una regulació raonable i no és illimitat.[2] Setze països del món (Angola, Congo, Egipte, El Salvador, Filipines, Haití, Hondures, Iraq, Jamaica, Laos, Madagascar, Mauritània, Nicaragua, República Dominicana, Senegal i Sierra Leona) prohibixen l'abort en els seus còdics penals sense excepcions; els demés lo reconeixen subjecte a certes condicions, com el risc per a la vida o salut de la dòna embarassada, cantitat de semanes de gestació, haver segut causat per una violació, la situació socioeconòmica, o la presència d'una deficiència greu en el feto.[3]
Història
L'abort intencional és una antiga pràctica, present en antigues cultures i civilisacions. En un text chinenc, de 3000 anys abans de Crist, apareix la primera recepta escrita d'un abortivo llegal. Aristóteles ho defenia com a método de control de la natalitat. Els azteca utilisaven herbes per a abortar. Els antics grecs i romans varen establir la norma «pars viscerum matris» (el feto és «part del cos de la mare»).[4]
Les societats cristianes varen acceptar fins a la segona mitat del XIX el principi de «hominisació tardana» formulat per sant Agustín, que establia que el ser humà començava a existir quan el feto ya es trobava format.[4] En 1869 el papa Pío IX va modificar el principi cristià tradicional sobre l'abort, per a establir el principi de «hominisació immediata», segons el qual l'ànima està present des del moment de la concepció.[4] A partir de llavors va escomençar a considerar-se delicte en la majoria dels països, la decisió d'una dòna d'interrompre el seu embaràs.[4]
En 1917, la Revolució Russa va iniciar una tendència en sentit contrari per a reconéixer el dret de les dònes a abortar, a solicitut de la persona embarassada, que es va ser estenent en les décades següents.[4] La tendència a reconéixer el dret a l'abort, en major o menor amplitut, va ser acceptada en Argentina en 1921, en Cuba en 1936, en els països d'Europa oriental despuix de la Segona Guerra i en Japó des de 1948.[4]
A partir de la década de 1960, la cridada Segona ona del feminisme va incloure el reclam de reconeiximent del dret a abortar, de manera segura i gratuïta, junt a atres drets sexuals i reproductius. A fins de la década de 1960 i començos de la década de 1970, el Regne Unit (1967), Austràlia (1969), China (1972) i Estats Units (1973) varen reconéixer el dret a l'abort en major o menor amplitut. En les décades següents casi tots els països varen establir algun grau de dret a abortar, escomençant pel abort terapèutic.
Estat actual
En finalisar 2020, setze països del món (Angola, Congo, Egipte, El Salvador, Filipines, Haití, Hondures, Iraq, Jamaica, Laos, Madagascar, Mauritània, Nicaragua, República Dominicana, Senegal i Sierra Leona) prohibixen l'abort en els seus còdics penals sense excepcions; els demés lo reconeixen subjecte a certes condicions, com el risc per a la vida o salut de la persona gestant, cantitat de semanes de gestació, haver segut causat per una violació, la situació socioeconòmica, o la presència d'una deficiència greu en el feto.[3]
En la majoria dels països d'Àsia, Europa, Amèrica anglosaxona i Oceania, el dret a l'abort és reconegut en amplitut, ya siga subjecte a un màxim de semanes de gestació, o en qualsevol de les circumstàncies habilitantes (risc per a la vida o salut de la persona gestant, cantitat de semanes de gestació, haver segut causat per una violació, situació socioeconòmica, o la presència d'una deficiència greu en el feto). En Àfrica i Amèrica Llatina predomina un reconeiximent més restringit del dret a l'abort.
Vore també
Referències
- ↑ Farrell, Martin D.. «¿EXISTE UN DERECHO CONSTITUCIONAL AL ABORTO?».
- ↑ DWORKIN, Ronald (1993). Life´s Dominion, New York: Alfred A.Knopf, p. 33.
- ↑ 3,0 3,1 «Aborte en el món: en quins països està llegalisat i en quins es manté restringit o prohibit». La Nació (30 de decembre de 2020).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Garrido Calderón, José. «L'abort en el història». UNPHU.
Referències generals
- DWORKIN, Ronald (1993). Life´s Dominion, New York: Alfred A.Knopf.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Derecho al aborto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.