Dracaena paraguayensis
_back_on_the_road_..._-_Flickr_-_berniedup.jpg){kind=link}
El fardacho yacaré, teyú yacaré o viborón (Dracaena paraguayensis) és una espècie de reptil escamoso de gran tamany de la família dels téidos i que s'inclou en el gènero Dracaena. Habita zones pantanosas tropicals i subtropicales del centre de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1950 pel herpetólogo brasileño Afrânio Pompílio Despeses do Amaral, en el mateix nom científic.[1]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “prop del ric São Lourenço, un afluent del riu Paraguay, Mate Grosso, Brasil”.[1]
- Holotip
L'eixemplar holotip designat és el catalogat com: DZSJRP 696l. Va ser capturat en abril de 1950. Es troba depositat en el Departament de Zoologia, Facultat de Filosofia de la Universitat de São Paulo (DZSJRP), ubicat en la ciutat brasilera homònima.[1]
- Paratipos
Institut Butantán, 506-07, colectados en Corumbi i 689 colectado en Carandazal, Mate Grosso, Brasil.[1]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme genèric Dracaena és un sustantiu que deriva de la paraula del idioma grec "drakaina" (δράκαινα) que significa ‘femella de dragó’ en la mitologia grega.[2] L'epítet específic paraguayensis és un topònim que referix al riu Paraguay.
Costums
[editar | editar còdic]El fardacho yacaré posseïx hàbits diürns, semi-arbòreus i amfibis, ya que és un bon nadador i buceador, sent en l'aigua a on troba el seu aliment. Sol trepar a les branques dels arbres que s'inclinen sobre els rius per a poder asolearse; en cas de perill es llança directament a l'aigua per a buscar allí seguritat. Utilisa com refugie clots en terra seca o nius d'isópteros. El seu comportament és tímit i evasivo, #lo que fa que, sent abundant, siga al mateix temps una espècie difícil de vore.[3][4]
- Alimentació
S'alimenta casi exclusivament de caragols aquàtics del gènero Pomacea, els quins captura en les seues dents anteriors entre la #fulleram del fondo, a una profunditat d'al voltant de 30 cm. Allí s'inicia un procés que dura un o dos minuts. Com estos moluscs conten en una dura closca, el reptil ha desenrollat una especialisada musculatura mandibular, en músculs llarcs i forts, #lo que fa que en dur el caragol cap a la part posterior de la seua boca (a on les seues dents passen a ser molariformes), puga aplicar gran pressió en la seua mossegada, mecanisme suficient per a trencar i esclafar les closques. Finalment els fragments són expulsats en la llengua. Estes accions es realisen invariablement en la superfície, en el cap sempre fora de l'aigua o, si la ribera està molt pròxima, ho carreja cap a un lloc sec.[5]
Acostuma a deixar les valvas buides sempre en un mateix lloc, el qual és denominat “comedero”, lo que fa que la detecció d'estos llocs permeta inferir la presència de l'espècie. La forma en que este reptil acomet les closques dels caragols és molt particular, permetent la seua identificació respecte als comederos d'atres animals que també s'han especialisat en predar sobre grans caragols aquàtics, com el gavilà caracolero (Rostrhamus sociabilis) o el caraú (Aramus guarauna). El fardacho trenca la voluta del molusc pel costat més convexo de l'espiral, pròxim a l'opèrcul, quedant en el lloc la caracola en la columnela i l'àpiç o vèrtiç de la voluta casi sempre intactes, junt a menuts trossos de la closca.[4]
- Reproducció
Este fardacho no presenta dimorfisme sexual, solament és possible distinguir els sexes observant la cloaca, ya que el mascle posseïx a cada costat de l'orifici glándulas femorales engrandides. És un reptil ovípar, encara que hi ha poca informació sobre els seus hàbits de nidificación. En proximitats de Corumbá (Pantanal brasiler), va ser trobat un niu en 5 ous; dels quals 3 es incubaron en laboratori, #lo que va permetre determinar que el periodo d'incubació dura, a lo manco, 4 mesos.[6][4]
Característiques
[editar | editar còdic]Dracaena paraguayensis és un téido de gran tamany, ya que pot alcançar 120 cm de llongitut total i pesar fins a 4,5 kg.[7] El cap és de forma piramidal.[1] En l'esquena presenta grans escamas quilladas de forma ovoide, les que s'ordenen en files travesseres ben marcades, entre les quals posseïx escamas chicotetes i irregulars. Les escamas abdominals són angostes i menudes. Té una coa llarga, similar a la dels caimans, la qual li permet desplaçar-se ágilmente per l'aigua, tant en superfície com a baix ella. Este orgue cabal conta en 2 crestes, en escamas punchants a lo llarc de la seua superfície.[4][7]
Es diferencia fàcilment de l'atra espècie del gènero Dracaena (Dracaena guianensis Daudin, 1801) per no tindre el cap en tonalitats rojoses, pel tipo de escutelación i pel major número de files de escamas abdominals.[1][4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Dracaena paraguayensis habita en el centre de Brasil, en els estats de Mate Grosso i Mate Grosso del Sur, en Bolívia en el departament de Santa Creu[8] i en el Paraguay, la part del Chaco d'eixe país coneguda com Pantanal paraguayà,[9] alcançant en la seua distribució més austral el surest del departament d'Alt Paraguay.[7]
Este saurio viu baix un clima càlit, en temperatures anuals que promedian els 25 °C i precipitacions d'entre 1000 i 1200 mm de mija anual, en una estació plujosa d'octubre a març i una atra seca, d'abril a setembre.[10]
Habita en cossos d'aigua lénticos naturals, com a estanys, esteros i riachos; també fa us de biòtops aquàtics artificials, com a tallamars i les cunetes al costat dels camins, preferentment en arbustos o arbres en les riberes del cos d'aigua. La condició és que siguen ambients d'aigües poc profundes i en nutrida vegetació aquàtica, #lo que garantisa la presència de caragols aquàtics.[4]
Dracaena paraguayensis compartix el seu geonemia en atres 3 grans saurio, el fardacho overo (Salvator merianae), el fardacho colorat del tancat (Salvator duseni) i la iguana comuna o iguana verda (Iguana iguana).
Conservació
[editar | editar còdic]En Paraguay, els pobladors que conviuen en estos fardachos creuen que són molt venenosos, per #lo que els maten a penes són detectats.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Amaral, A. do (1950). Two new South American lizards. Copeia 1950 (4): 281-284 DOI: 10.2307/1437908.
- ↑ Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit.
- ↑ Strussmann, C. (1997). Dracaena paraguayensis (paraguayan Caiman-lizard) Courtship. Herpetological Review. 28(3):151.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Avila, Ignacio, Bauer, Frederick, Boungermini, Emilio i Martínez, Nicolás (2016). Dracaena paraguayensis: aportes sobre el coneiximent de la seua biologia, ecologia i distribució. Kempana, 12 (1) 122-130.
- ↑ Dalrymple, G. H. (1979). On the Jaw Mechanism of the Snail-Crushing Lizards, Dracaena Daudin 1802 (Reptilia, Lacertilia, Teiidae). Journal of Herpetology, 13(3):303–311.
- ↑ Ferreira , L. F. (2001). Dracaena Paraguayensis (Paraguayan caiman lizard) reproduction. Herpetological Review 32(4):254–255.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Norman, D. R. (1994). Amfibis i Reptils del Chaco Paraguayà. Tom I. and Reptils of the Paraguayan Chaco. Vol. I. Heredia, 82–83 pp.
- ↑ Dirksen, L. and De la Riva, I. (1999). The lizards and amphisbaenians of Bolívia (Reptilia, Squamata): checklist, localities, and bibliography. Graellsia 55: 199-215.
- ↑ Cacciali, Pier; Norman J. Scott, Aida Llum Aquino Ortíz, Llig A. Fitzgerald, and Paul Smith (2016). The Reptils of Paraguay: Literature, Distribution, and an Annotated Taxonomic Checklist. Special Publications of the Museum of Southwestern Biology (MBS), number 11: 1–373.
- ↑ Hayes, F. I. (1995). Status, Distribution and Biogeography of the Birds of Paraguay. Monograph in Field Ornithology. No. 1. American Birding Assosiation.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Dracaena paraguayensis.
Wikispecies té un artícul sobre Dracaena paraguayensis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Dracaena paraguayensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.