Dotzena del panader

En la cultura anglosaxona, una dotzena del panader (en anglés, baker's dozen), coneguda també com a dotzena llarga o dotzena de flare, es referix a 13 unitats d'alguna cosa, una més que una dotzena corrent.

Dotzena del panader

Tretze objectes esfèrics empaquetats en un espai rectangular, en una seqüència: 3+2+3+2+3 conseguint un cocient d'aspecte prop de 3:2

Tretze objectes esfèrics empaquetats en un espai rectangular, en una seqüència: 4+5+4 conseguint un cocient d'aspecte prop d'11:6

Orige

L'expressió té els seus orígens en el XII en Anglaterra. La referència més antiga a esta expressió prové de l'anglés del XIII durant els estatuts decretats pel rei Enrique III (r. 1216-1272), denominat Assisa panis et cervisiæ. Els panaders o elaboradors de cervesa que donaven les seues mides per baix de lo estipulat als seus clients podien ser somesos, per mig d'este decret, a severs castics. Per a previndre l'error de ser pres com tramposo i evitar perdre una mà en eixecució pública, els panaders assignaven al públic en general 13 pans pel preu de 12, denominant-ho com a dotzena. Un dels raonaments més comuns durant l'época era que en incloure 13 unitats en lloc de 12, intentaven previndre "quedar-se curts" i que en posar 13 es previnguera que no aplegaren 12, per múltiples causes com: mal estat d'una peça, que fora menjar o cremada, etc. d'esta forma es minimisava l'error mal interpretat. La pràctica d'esta cantitat, tan usual en aquells temps pot vore's documentada en l'associació de panaders de Londres, la Worshipful Company of Bakers.

Usos moderns

Encara que ya no existix el temor migeval dels panaders, la dotzena del panader es manté en el món anglosaxó en empaques de galletes i atres productes panificados. Açò respon a que el apilamiento de 13 unitats soluciona problemes de empaquetamiento. Es pot vore que en un patró de apilamiento modern s'aplega a un índex de empaquetamiento de 3:2 en les caixes per a tretze unitats, encara que l'ocupació d'un patró hexagonal (4+5+4) pot fer-ho més dens, aplegant fins a 11:6. Un ordenament de les barres de pa en patró 4+5+4 té ademés d'oferir un major empacamiento la ventaja d'evitar els cantons (font de danys). És molt possible que els panadaderos de l'época saberen açò de forma empírica, veent que s'aplegava a un empacamiento màxim.