Doryfera ludovicae
.jpg){kind=link}
El colibrí picolanza major[1] (Doryfera ludovicae), també cridat pico-de-llança frentiverde (en Colòmbia), pico de llança major, picolanza frentiverde (en Panamà, Equador, Veneçola i Colòmbia), pico-llança de front vert (en Perú) o pico de llança frentiverde (en Costa Rica),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae, una de les dos pertanyents al gènero Doryfera. És natiu de l'est d'América Central i de regions andinas del noroest i centre oest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx de forma disjunta; des del nort de Costa Rica fins a l'oest de Panamà; en la frontera entre l'extrem est de Panamà i extrem noroest de Colòmbia; i a lo llarc de la cordillera dels Vages, des de l'oest de Veneçola, per les tres cadenes colombianes, a occident dels Vages fins al centre oest d'Equador, i a orient dels Vages fins al nort de Perú, i des del nort de Perú fins al noroest de Bolívia (Cochabamba).[3]
Esta espècie és considerat generalment poc comuna, ocasionalment rara, o fins a localment prou comuna, en les seues hàbitats naturals: l'estrat mig i el sub-dosel de selves humides i boscs núvols carregats d'epífitas en terrenys accidentats, en els machos preferint els cims dels cerros i les femelles les quebrades o goles, particularment per a anidar. Fòra de la temporada reproductiva pot ser trobat especialment en les vores del bosc i en creiximents secundaris alts, algunes voltes baixant fins a l'altura dels arbustos. En altitutés que varien d'acort a la regió entre 550 i 2600 m.[3]
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta del néctar d'epifitas en llargues flors tubulars, perforant-les per avall per a despuix sondar per dalt; i també de menuts artròpodes.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie D. ludovicae va ser descrita per primera volta pels ornitólogos francesos Jules Bourcier i Étienne Mulsant en 1847 baix el nom científic Trochilus ludovicae; el seu localitat tipo és: «Colòmbia», restringit posteriorment per a «Bona Vista, 4500 peus (1300 m), Vages orientals, dalt de Villavicencio».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Doryfera» es compon de les paraules del grec «doru» que significa ‘llança’ i «pherō» que significa ‘que carrega’; i el nom de l'espècie «ludovicae», commemora a Louise Geoffroy Saint-Hilaire (fl. 1847), esposa del zoólogo francés Isidore Geoffroy Saint-Hilaire (en llatí modern, Ludovicia = Louise).[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les formes propostes D. ludovicae rectirostris Gould, 1861 (dels Vages occidentals de Colòmbia i noroest d'Equador) i D. ludovicae grisea Carriker, 1935 (del noroest de Bolívia) són considerades indistinguibles de la nominal. Algunes voltes el nom va ser escrit errat, o esmenat, com ludoviciae.[2][3]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] i Clements Checklist/eBird [6] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Doryfera ludovicae veraguensis Salvin, 1867 – del centre nort de Costa Rica fins a l'oest de Panamà (Veraguas).
- Doryfera ludovicae ludovicae (Bourcier & Mulsant), 1847 – extrem oriental de Panamà (Cerro Tacarcuna), i a lo llarc dels Vages des de l'oest de Veneçola i Colòmbia al sur fins al noroest de Bolívia (des del sur d'Equador solament en la pendent oriental).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 27 d'octubre de 2015. P. 127.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 . Consultat el 31 d'octubre de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Doryfera ludovicae en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Doryfera, p. 139, ludovicae, p. 232»
- ↑ Plantilla:IOC Trochilidae
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.