Dorsal Tonga-Kermadec
La dorsal de Tonga-Kermadec és una dorsal oceànica del suroest del oceà Pacífic que subyacer al arc insular de Tonga-Kermadec. És el llímit d'subducción més llineal, de convergència més ràpida i de major activitat sísmica de la Terra i, per tant, té la major densitat de volcans submarins.[1]
La dorsal de Tonga-Kermadec s'estén més de 3.000 km en direcció nort-noreste des de l'illa Nort de Nova Zelanda. La placa del Pacífic subduce cap a l'oest baix la placa Australiana a lo llarc de la dorsal. Està dividida en dos segments, la dorsal septentrional de Tonga i la meridional de Kermadec, per la cadena montanyosa de Louisville. En el seu costat occidental, la dorsal està flanquejada per dos conques de retroarco, la conca de Lau i la fossa de Havre, que varen començar a obrir-se als 6 Ma i 2 Ma respectivament. Junt en estes conques més jóvens, la dorsal forma el sistema o complex d'arc/arc posterior Lau-Tonga-Havre-Kermadec, de 100 Ma d'antiguetat, que es desplaça cap a l'est.[2]
L'extensió en la conca de Lau-Havre dona lloc a una major taxa de subducción que de convergència a lo llarc del llímit de la placa australià-pacífica. Els ritmes d'extensió, subducción i convergència aumenten cap al nort en este complex, la subducción a un ritme de 24-6 cm/any (9,4-2,4 pulg/any) i l'extensió a un ritme de 91-159 mm/any (3,6-6,3 pulg/any). Com a resultat, la dorsal Tonga-Kermadec es desplaça independentment d'abdós plaques tectónicas i forma la placa Tonga-Kermadec, fragmentada a la seua volta en les microplacas Niuafo'ou, Tonga i Kermadec.[3]
Les plomes del mant de Samoa i Louisville contribuïxen abdós a les lava de dos de les illes septentrionals de Tonga, Tafahi i Niuatoputapu; el basalt oceànic insular (OIB) de la ploma de Samoa es va introduir a partir de 3-4 Ma quan va cessar la subducción en la fossa de Vitiaz (noroest de Tonga). Les lava de la cadena montanyosa de Louisville es varen generar fa 80-90 Ma, pero varen començar a subducirse baix la dorsal Tonga-Kermadec fa uns 8 Ma.[4]
Les replanells Hikurangi i Manihiki, al nort i al sur de la dorsal Tonga-Kermadec respectivament, formen part de la gran província ígnea (GIP) Ontong Java-Hikurangi-Manihiki, el major acontenyiment volcànic de la Terra durant els últims 200 millons d'anys.[5] La fossa de Osbourn, situada just al nort de l'intersecció Tonga-Kermadec i Louisville, és el centre de paleosubducción entre els replanells de Hikurangi i Manihiki a partir del com l'edat de la Placa del Pacífic aumenta des de c. 85 Ma a 144 Ma.[1]
La subducción del replanell de Hikurangi baix Nova Zelanda i la partix sur de l'arc Kermadec ha donat lloc a grans volums de lava i a una alta densitat de volcans en l'arc. No obstant, la colisió inicial Hikurangi-Kermadec es va produir a 250 km al nort, a on ya s'ha subductado un tros perdut de el GIP Ontong Java-Hikurangi-Manihiki.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Timm et al. 2013, Geological and geochemical background, pp. 2–3
- ↑ Ewart et al. 1998, Introduction, p. 332
- ↑ Smith & Price 2006, Tectonic setting, pp. 321–322
- ↑ Wendt et al. 1997, Conclusions, p. 614
- ↑ Tarduno et al. 1991, p. 401
- ↑ Timm et al. 2014, Abstract
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dorsal Tonga-Kermadec» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.