Dore Balaguer
Isidoro Balaguer Sanchis, més conegut com Dore Balaguer (Valéncia, 8 de decembre de 1931-Valéncia, 29 de giner de 2017),[1][2] va ser un pintor d'estil abstracte i polític espanyol, membre del Grup Parpalló i dirigent del Partit Comuniste del País Valencià primer, i fundador d'Unitat del Poble Valencià despuix.[3]
Biografia
[editar | editar còdic]Provinent d'una família d'industrials i comerciants, Dore Balaguer va estudiar Belles arts en el Antic Convent del Carmen de Valéncia, a on es trobava l'Escola i va viure en París, a on va rebre l'influència de les tendències més vanguardistes de la pintura dels anys 1950 i es va comprometre políticament ingressant en el Partit Comuniste d'Espanya (PCE).[3] En tornar a Valéncia va formar part del grup Parpalló, fundat en 1956. En un del seu viages a Espanya va ser detingut per la seua militància comunista i se li va retirar el passaport, per lo que no va poder retornar a París. Poc despuix va abandonar la pintura i es va dedicar a la política.[4][3]
Durant el franquisme va aplegar a ser un dels dirigents del PCE en la clandestinitat en l'actual Comunitat Valenciana. En l'arribada de la Transició democràtica i l'agrupació de les formacions comunistes territorialmente en Valéncia en una sola formació, el Partit Comuniste del País Valencià, Balaguer seria un dels seus líders fins als anys 1980,[4] quan junt a un sector valencianiste va abandonar la formació per a fundar el Agrupament d'Esquerra del País Valencià, partit de curta vida que en les eleccions generals de 1982 va participar en la coalició Unitat del Poble Valencià (UPV), que a la seua volta es transformaria en partit polític dos anys més vesprada. Ademés, Dore Balaguer va ser candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana per UPV en les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, a on va obtindre poc més del 3 % de vots i, encara que va quedar com a quarta força política, no va obtindre escans. El fracàs li va dur a abandonar la política en els anys 1990. En 2009 va retornar a la pintura, sent el seu estil abstracte, i en 2011 va realisar una gran exposició antològica en Valéncia patrocinada per la Fundació Chirivella Soriano. Des de llavors va continuar pintant i exponent, especialment en la Comunitat Valenciana i Aragó.[5][3]
En 2001 va ser guardonat en la Medalla d'Or de la Universitat de Valéncia pel seu «compromís en la democràcia, la llibertat i la defensa dels drets colectius».[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dore Balaguer, pintor de vanguarda i polític valencianiste, mor als 85 anys
- ↑ «Fallix als 85 anys el pintor valencià Dore Balaguer.» El Diari.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Universitat de Valéncia (ed.): «Una exposició revisa l'obra i la vida de Dore Balaguer». Consultat el 6 d'agost de 2016.
- ↑ 4,0 4,1 «El desencant lúcit del vell Dore».Diari Alce.Consultat el 6 d'agost de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 «El recuperat pintor Dore Balaguer expon en Rubielos».El Periódico d'Aragó.Consultat el 6 d'agost de 2016.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Plantilla:El País autor Balaguer, nomenat fill predilecte de Rocafort. Hortanoticias
- Naixcuts en Valéncia
- Fallits en Valéncia
- Pintors d'Espanya del sigle XX
- Pintors d'Espanya del sigle XXI
- Pintors de la Comunitat Valenciana
- Polítics d'Espanya opositors al franquisme
- Víctimes de la repressió durant la dictadura franquista
- Polítics de la Transició Espanyola
- Polítics del Partit Comuniste d'Espanya
- Polítics de la Comunitat Valenciana
- Pintors de Valéncia
- Pintors valencians