Anar al contingut

Dore Balaguer

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Isidoro Balaguer Sanchis, més conegut com Dore Balaguer (Valéncia, 8 de decembre de 1931-Valéncia, 29 de giner de 2017),[1][2] va ser un pintor d'estil abstracte i polític espanyol, membre del Grup Parpalló i dirigent del Partit Comuniste del País Valencià primer, i fundador d'Unitat del Poble Valencià despuix.[3]

Biografia

[editar | editar còdic]

Provinent d'una família d'industrials i comerciants, Dore Balaguer va estudiar Belles arts en el Antic Convent del Carmen de Valéncia, a on es trobava l'Escola i va viure en París, a on va rebre l'influència de les tendències més vanguardistes de la pintura dels anys 1950 i es va comprometre políticament ingressant en el Partit Comuniste d'Espanya (PCE).[3] En tornar a Valéncia va formar part del grup Parpalló, fundat en 1956. En un del seu viages a Espanya va ser detingut per la seua militància comunista i se li va retirar el passaport, per lo que no va poder retornar a París. Poc despuix va abandonar la pintura i es va dedicar a la política.[4][3]

Durant el franquisme va aplegar a ser un dels dirigents del PCE en la clandestinitat en l'actual Comunitat Valenciana. En l'arribada de la Transició democràtica i l'agrupació de les formacions comunistes territorialmente en Valéncia en una sola formació, el Partit Comuniste del País Valencià, Balaguer seria un dels seus líders fins als anys 1980,[4] quan junt a un sector valencianiste va abandonar la formació per a fundar el Agrupament d'Esquerra del País Valencià, partit de curta vida que en les eleccions generals de 1982 va participar en la coalició Unitat del Poble Valencià (UPV), que a la seua volta es transformaria en partit polític dos anys més vesprada. Ademés, Dore Balaguer va ser candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana per UPV en les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, a on va obtindre poc més del 3 % de vots i, encara que va quedar com a quarta força política, no va obtindre escans. El fracàs li va dur a abandonar la política en els anys 1990. En 2009 va retornar a la pintura, sent el seu estil abstracte, i en 2011 va realisar una gran exposició antològica en Valéncia patrocinada per la Fundació Chirivella Soriano. Des de llavors va continuar pintant i exponent, especialment en la Comunitat Valenciana i Aragó.[5][3]

En 2001 va ser guardonat en la Medalla d'Or de la Universitat de Valéncia pel seu «compromís en la democràcia, la llibertat i la defensa dels drets colectius».[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Plantilla:El País autor Balaguer, nomenat fill predilecte de Rocafort. Hortanoticias