Anar al contingut

Donax hanleyanus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
berberecho (Donax hanleyanus)


El berberecho o pechina palometa (Donax hanleyanus) és una espècie de molusc bivalvat marino comestible del gènero Donax. Habita en aigües costeres de l'est i surest de Sudamérica.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]
Descripció original

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1847 pel zoólogo i naturalista alemà, radicat en Chile, Rodolfo Amant Philippi.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

El berberecho es localisa en aigües llitorals del oceà Atlàntic sudoccidental, des d'àrees tropicals fins a templades, distribuint-se pel nort des de Caravelas (estat de Baïa), Brasil (17°S), aplegant pel sur fins a punta Mogotes, Mar de l'Argent, província de Buenos Aires, centre-este de la Argentina (37°S).[2]

Esta espècie habita en la zona intermareal i de l'agranada de l'onage en plages arenenques, aixina com també a major profunditat. Freqüentment viuen alineats verticalment en altes concentracions. Quan les ones deixen als eixemplars exposts, caven molt ràpidament en el seu peu (o “llengua”), enterrant-se en pocs segons, fins a una profunditat màxima d'uns 20 cm; no obstant, en posseir curts sifones, generalment solament s'enterren uns 3 cm.[1] En les aigües del partit de Vila Gesell presenta dos periodos de desove: agost a setembre i giner a febrer.[3]

Les seues larves són transportades progressivament per les corrents de marea cap a les plages des d'aigües més profundes.[3]

Hàbits de vida

[editar | editar còdic]

La seua alimentació consistix en un tipo de filtració, denominat suspensívoro. Inhala gràcies a una estructura sifonal; el seu sifón conta en 6 tentàculs principals i atres 6 tentàculs secundaris. La seua dieta està basada en especial en vegetals, diatomeas.[3]

Característiques

[editar | editar còdic]

Esta espècie presenta una fràgil closca, la que exhibix una notable variabilitat en el seu patró cromàtic encara en una mateixa població. Esta posseïx forma triangular, en el seu extrem posterior truncat i vores distal i ventral finamente dentados. El seu tamany promig és d'al voltant de 25 mm, en màxims inferiors als 40 mm.[2]

Valva dreta i esquerra del mateix animal:

Aprofitament

[editar | editar còdic]

Són recolectades pels pobladors i turistes per a servir d'aliment, si ben el seu menut tamany desalienta les captures, per #lo que és encara més abundant que atres espècies de bivalvats més grans, com la pechina groga. Li l'ampra també com a esc per a la peixca recreativa. En les seues closques es confeccionen #artesania, característiques de localitats del llitoral marítim. L'urbanisació de les àrees contigües als ambients a on viu, repercutix de manera negativa en les poblacions d'este molusc i en la calitat del seu hàbitat.[4]

Comercialment encara no és explotada intensament en raó de no contar en carn de gran calitat i pel molt alt cost que demanda la seua extracció. Solament li l'explota per mig d'una miqueta de peixca artesanal, per a abastir alguns restaurants (oferit per a integrar “picades de mariscs”), per a preparar conserves i, esporàdicament, en peixcateries.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Custodie, Heliana; Magalí Molina & Gustavo Darrigran (2015). La , Revista Bolletí Biològica Nº 34 - Any 9, pp 51-52.
  2. 2,0 2,1 2,2 Gutiérrez, D.; G. Darrigran & C. Damborenea (2015). Els Moluscs Marins d'Argentina i el seu Consum. Série Didàctica, N° 2. Secció Malacologia. Divisió Zoologia Invertebrats. L'Argent: Facultat de Ciències Naturals i Museu, UNLP.
  3. 3,0 3,1 3,2 Penchaszadeh, P. & S. Oliver (1975). Ecologia d'una població de “Berberecho” (Donax hanleyanus) en Vila Gesell, Argentina. Malacologia, 15 (1), 133-146.
  4. Dadon, J. R., Castanyers, C., García, R. P., Chiappini, G. M. T., & Cruses, J. M. (2001). Efectes a llarc determini de les pesquería de pechina groga (Mesodesma mactroides) i berberecho (Donax hanleyanus), i de l'urbanisació sobre les comunitats intermareales. Chapter 37. 703–715. Sustentabilidad de la Biodiversitat. Universitat de Concepció. Chile.