Dollard (baïa)
Dollard (nom en neerlandés) o Dollart (nom en alemà) és una chicoteta baïa entrante del mar de Frisia, situada entre els Països Baixos (província de Groninga) i Alemània (estat de Baja Sajonia), a l'oest del estuari del riu Ems.
Geografia
El Dollard té un àrea d'aproximadament 100 km². l'Ems fluïx cap a ell i continua el seu curs fins al mar de Wadden. En la ribera oriental del Dollard es troba la ciutat alemana d'Emden, i una dotzena de quilómetros a l'oest, en la ribera occidental, la ciutat neerlandesa de Delfzijl. La costa neerlandesa del Dollard està escassament poblada, solament hi ha uns pocs pobles chicotets com Fiemel i Nieuwe Statenzijl, i el pólder de Carel Coenraadpolder. En la frontera entre Alemània i els Països Baixos es troba la desembocadura del Westerwoldse Aa i el conjunt d'esclusa de Nieuwe Statenzijl.
L'amplitut de les marees del Dollard s'eleva a més de 3 metros, deixant grans àrees de la baïa seca durant la marea baixa. L'àrea circumdant es compon de numerosos pólderes. Les seues aigües són salobres: l'aigua de mar salada es mescla en ella en l'aigua dolça del Ems.
Història
El Dollard es va crear durant l'Alta Edat Mija despuix de vàries inundacions provocades per tormentes i maremotos que varen devastar i despuix varen fer desaparéixer el paisage de turberes i Fagnes (pantans). Grans parts dels districtes històrics de Rheiderland i Oldambt varen ser engolguts. Hi ha vàries hipòtesis sobre l'any de la deglución de la regió:
- en 1277, segons Ubbon Emmius;
- en 1362, durant l'inundació de Sant Marcel, que va causar molt dany en el nort d'Alemània;
- al voltant de 1413, segons Tidde Wyneda.
Pero cap font és lo suficientment completa o confiable per a garantisar l'any real de les inundacions finals.
No obstant, és provable que la regió haja sofrit inundacions periòdiques durant sigles, ya que el sol de les fagnes s'hi havia sériament erosionat i declinat. No obstant, les excavacions arqueològiques han demostrat que en les rodalies de Nieuweschans, Vriescheloo i Scheemda, l'aigua dolça predominava fins al XV. La regió de Pogum, per un atre costat, estava dominada per la vegetació salina ya en el XIII.
La regió era travessada per dos rius: el Reider Ee i el Munter Ae, abdós afluents del Ems, a on desaguaban a través de dos conjunts d'esclusa separades. El croniste frisón oriental Eggerik Beninga va relatar la destrucció d'estes esclusa durant una guerra local en 1413 entre vetkopers i schieringers. Cinc anys més tart, la mar ya hauria aplegat al llogaret de Blijham. Una espècie de mar interior s'havia format, omplint-se i buidant-se dos voltes al dia. L'aigua buscava el seu camí en els sols pantanosos que quedaven, destruint-los en passar.
La part oriental del Dollard es va formar durant la primera mitat del XV. Des de 1454, els habitants locals havien construït un dic de seguritat entre la punta de Reide i el llogaret de Finsterwolde. Este dic començava en la vora del Ems, travessava el paisage de turberas baixes de l'época fins a aplegar a les terres d'arena, ubicades més dalt. La part occidental del Dollard es va formar despuix de 1460. Pero grans parts de la regió varen quedar sumergides a partir de 1509, quan el maremoto dels Sants Cosme i Damián va dur l'aigua de mar terra adins. L'entrada va alcançar la seua àrea màxima al voltant de 1520. A finals del XVI, es va escomençar la seua recuperació en el primer pólder drenado; esta activitat es va prolongar fins a principis del XX, recuperant, a lo manco, dos terceres parts de la zona inundada, fins a l'establiment de la forma actual.
El nom de Dollard s'atesta per primera volta en 1485, en les cròniques de l'abadia de Aduard.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dollard (bahía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.