Anar al contingut

Doblet sísmic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En sismologia, un doblet sísmic, terremots doblets, o terremots múltiples —i, de manera més general, dobles— s'identifiquen originalment com a múltiples sismes en formes d'ona casi idèntiques que s'originen en la mateixa ubicació.[1] Actualment, es caracterisen com a seqüències sísmiques distintes que inclouen dos (o més) terremots principals de magnitut similar, que a voltes ocorren en diferència de decenes de segons, pero en atres ocasions estan separats per anys.[2] La similitut en la magnitut —a sovint dins d'un marge de 0.4— distinguix als events múltiples de les rèpliques,[3] les quals inicien aproximadament 1.2 per baix de la magnitut del sisme principal (segons la llei de Båth) i disminuïxen en magnitut i freqüència d'acort en lleis conegudes.

Els events dobles o múltiples també presenten formes d'ona sísmiques casi idèntiques, ya que provenen de la mateixa zona de ruptura i camp d'esforç. En contrast, les rèpliques, en ser perifèriques a la ruptura principal, solen reflectir circumstàncies d'orige més diverses.[1] Els events múltiples se superponen en els seus camps focals (zones de ruptura), que poden comprendre fins a 100 quilómetros en terremots de magnitut 7.5.[4] Els terremots dobles s'han distinguit dels «terremots desencadenats», en els que l'energia de les ones sísmiques activa un sisme distant en una zona de ruptura diferent. No obstant, s'ha sugerit que esta distinció reflectix més una "taxonomia imprecisa" que una realitat física.[5]

Es creu que els terremots múltiples ocorren quan asperezas, com a grans fragments de corfa atrapats en la falla en ruptura, o irregularitats i curvatura en la falla, impedixen temporalment la ruptura principal. A diferència d'un terremot normal, en el que es considera que el sisme llibera suficient estrés tectònic acumulat com per a que tarden décades o sigles en acumular-se novament (segons la teoria del rebot elàstic), el primer sisme d'un event múltiple solament llibera part de l'estrés acumulat en trobar la aspereza. Açò aumenta l'estrés sobre la aspereza, que pot fallar en qüestió de segons, minuts, mesos o inclús anys.[6]

En el terremot d'Harnai de 1997, el sisme inicial de magnitut Mw 7.0 va ser seguit per un atre de magnitut Mw 6.8 a penes 19 segons despuix.[7] L'efecte d'estos poderosos sismes en un interval tan curt va ser duplicar la duració del moviment del sol (lo que va dur a més estructures al colapse) i duplicar l'àrea afectada per les tremolació més intenses.[8] Si un segon sisme, possiblement més fort, ocorre hores o dies despuix, podria ser suficient per a colapsar estructures debilitades pel sisme anterior, en greus conseqüències per als esforços de rescat i recuperació.[9]

El cas més recent han segut els Terremots de Veneçuela del 2026, el primer sisme va ocórrer a les 18:04:33 (Hora llegal de Veneçuela) de magnitut 7.2 en epicentre entre les ciutats de Yumare (Yaracuy) i Montalbán (Carabobo) , 39 segons despuix va ocórrer un segon sisme de magnitut 7.5 a les 18:05:11 (Hora llegal de Veneçuela) a 6 Quilómetros de distància del primer. Actualment, és l'únic cas registrat en Amèrica Llatina que el lapsus d'abdós sismes varen ser en segons.[10]

Encara que s'han registrat numerosos terremots en dos o inclús tres sismes principals de magnituts tan similars que elegir un com el principal pot ser alguna cosa arbitrari, no va ser fins a les décades de 1970 i 1980 que els estudis de sismogrames varen demostrar que alguns d'estos no eren simplement rèpliques i presismes inusualment grans.[11]

Atres investigacions han demostrat que aproximadament el 20% dels terremots molt grans (en magnituts superiors a 7.5) són dobles[12] i que, en certs casos, entre el 37% i el 75% dels terremots són múltiples.[13] Un estudi teòric va trobar que aproximadament un de cada 15 terremots (7%) complix en criteris estrictes per a ser considerat un doble,[3] pero també va trobar que, en les Illes Salomón, sis de 57 terremots en magnituts ≥ 6.0 varen ser dobles, de la mateixa manera que quatre de 15 terremots en magnituts ≥ 7.0, lo que indica que aproximadament el 10% i el 25% d'eixos sismes varen ser dobles.

Els terremots dobles representen un desafiu per al model de terremot característic utilisat en l'estimació de perills sísmics.[14] Este model assumix que les falles estan segmentades, lo que llimita l'extensió de la ruptura i, per lo tant, el tamany màxim d'un terremot, a la llongitut del segment.[8]

Pronòstics més recents de perills sísmics, com el model UCERF3, incorporen una major provabilitat de ruptures en múltiples segments, lo que altera la freqüència relativa dels diferents tamanys de terremots.[15]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Poupinet, Ellsworth y Frechet, 1984, p. 5719.
  2. ↑ Beroza, Cole y Ellsworth, 1995, pp. 3977, 3978. Kagan y Jackson (1999, p. 1147) descriuen els terremots dobles en major precisió com "parells de grans terremots que els seus centroides estan més prop entre sí que el tamany de la seua ruptura i l'interval de la qual de temps entre events és més curt que el temps de recurrencia inferido a partir del moviment de les plaques".
  3. ↑ 3,0 3,1 Felzer, Abercrombie y Ekström, 2004, p. 91.
  4. ↑ Kagan y Jackson, 1999, p. 1147.
  5. ↑ Hough y Jones, 1997, p. 505.
  6. ↑ Donner et al., 2015, p. 5.
  7. ↑ Nissen et al., 2016, p. 330.
  8. ↑ 8,0 8,1 Nissen et al., 2016, p. 334.
  9. ↑ Lin et al., 2008, pp. 593–594.
  10. ↑ InfografíaRTVE, Paula Guisat / Ana Martín Plaça / DatosRTVE / VerificaRTVE / (2026-06-25). «Mapes, senyes i vídeos del doble terremot en Veneçuela, el més potent de l'últim sigle» (en es). RTVE. és. Consultat el 2026-06-28.
  11. ↑ Oike, 1971; Poupinet, Ellsworth y Frechet, 1984.
  12. ↑ Kagan y Jackson, 1999, p. 1152.
  13. ↑ Massin, Farrell y Smith, 2013, p. 168.
  14. ↑ Kagan y Jackson, 1999, p. 1147; Nissen et al., 2016, p. 330.
  15. ↑ UCERF3 Fact Sheet, 2015.