Divisió Plantes Vasculars del Museu de l'Argent

La Divisió Plantes Vasculars (DPV) del Museu de l'Argent, és una unitat dedicada a la realisació d'investigacions científiques en el camp de la sistemàtica i taxonomia de plantes vasculars. La principal família abordada és Asteraceae.

Colecció de la Divisió Plantes Vasculars: el Herbario

El herbario (LP, sigla internacional) conserva una colecció en al voltant de 400.000 eixemplars i és un dels més grans d'Amèrica del Sur.  Les famílies millor representades són les Asteraceae, Poaceae, Fabaceae i el grup de les Pteridófitas.

Entre les coleccions més importants, es destaquen les dels botànics Ángel L. Cabrera i Carlos L. Spegazzini, com aixina també les de Nicolás Alboff, Augusto Scala i Lorenzo Parodi. Sobre les coleccions especials que alberga este herbario es destaquen els aproximadament 5000 tipos nomenclaturales, i ademés es troben depositats els eixemplars de referència utilisats per a la confecció de la Flora de la Província de Buenos Aires i part de la Flora de la Província de Jujuy i de la Flora Patagónica.

Història

En 1887, poc despuix de la fundació del Museu de l'Argent, es crea la primera Secció de Botànica a càrrec de C. L. Spegazzini, el qual va realisar varis viages de colecció, especialment per la Patagonia argentina, sent una de les primeres coleccions del herbario. Posteriorment, en 1897, Nicolás Alboff, queda a càrrec de la Secció de Botànica, enriquint el herbario en les seues primeres coleccions en les províncies de Buenos Aires (Serra de la Finestra), Terra del Fòc, Corrents, Missions i països limítrofs com Paraguay. En 1924, Augusto Scala assumix com a cap de la Secció, el qual per mig de tant a la seua activitat com a colector i a l'adquisició d'eixemplars de coleccionistes tals com Saturnino Venturi, va aumentar la colecció del herbario en prop de 4000 eixemplars. Atres coleccions destacades d'eixa época són les coleccions de Carlos Berg, Carlos Ameghino, Otto Kuntze, Carlos Bruch i R. A. Philippi. En 1933, Lorenzo R. Parodi, assumix el càrrec de cap del Departament Científic de Plantes Vasculars, dividint-ho en seccions a càrrec d'Amèrica del Pilar Rodrigo, Genoveva Dawson i Delia Abbiatti; este periodo va ser molt important, ya que totes les plantes del herbario varen ser montats en cartulines i ordenats per famílies segons el sistema filogenético d'Adolf Engler. El periodo que comprén des de 1946 a 1975, Ángel Lulio Cabrera, discípul de L.R. Parodi, assumix com a nou cap del Departament; este periodo va constituir una época d'or, ya que es varen assentar les bases per a molts proyectes d'investigació, com la realisació de la Flora de la Província de Bons i la Flora de la Província de Jujuy. Per un atre costat, pels numerosos viages realisats pel Dr. Cabrera a diferents punts del país i països limítrofs, la colecció del herbario es va enriquir notablement, elevant el número de espècimen a casi mig milló. cal destacar, que Cabrera va dirigir diversos discípuls que han aportat a la colecció del herbario i a la seua calitat científica com Humberto A. Fabris (també director del Museu de l'Argent, entre 1972-1973). Entre 1975 i 1977, Aída Pontiroli, es fa càrrec de la jefatura de el DPV, i després, en el periodo que comprén de 1977-1991, Elías Ramón de la Sota, la substituïx, donant un enorme prestigi internacional al herbario i un aument cuali i quantitatiu en les coleccions de Pteridofitas.

És de destacar els varis investigadors i tècnics que varen donar pas per la DPV com, Ana Manganaro, Maria M. Job, Frida C. Gaspar de Escalante, Elisa Hirschhorn, Helga Schwabe, Fernando Zuloaga, Roberto Kiesling, Elsa M. Zardini, CaroIa R. Volponi, Delia Añón Suárez, Maria Cristina Orsi i Jorge L Frangi. Com a tècnics es varen destacar en el seu pas pel herbario Pedro Boffa, Albino Chicchi, Hugo Gebhard, Maria Teresa Cabrera, José M. Marchionni, Nelly Vittet i Osvaldo Bottino.