Els ditiocarbamatos o ditiouretanos són els éster i sales dels àcits ditiocarbámicos. Químicament són carbamatos en els que abdós àtoms d'oxigen han segut substituïts per àtoms de sofre.

Estructura química dels ditiocarbamatos.

Aplicacions

Els ditiocarbamatos s'usen com fungicides o nematicidas agrícoles[1] com quelantes i com acelerantes en la vulcanisació del caucho.[2] Un d'ells, el disulfiram, s'usa en medicina humana com aversivo en el tractament de l'alcoholisme crònic pel efecte antabus que causa si es consumix alcohol, pero no és l'únic que ho provoca.[3]

Els bisditiocarbamatos de etileno (EBDC), en forma de complexos en manganeso (maneb), zinc (zineb, ziram) o una combinació de manganeso i zinc (mancozeb) s'han utilisat com a fungicides en l'agricultura des de la década de 1940.

La llista que seguix mostra els noms i usos de varis ditiocarbamatos:

  • Dazomet: s'utilisa com a agent fitosanitario.
  • Disulfiram: s'usa per a tractar l'alcoholisme i com a accelerador de vulcanisació.
  • Ditiocarb: és un quelante.
  • Ferbam: s'usa com a fungicida.
  • Mancozeb: fungicida.
  • Maneb: s'utilisa com a fungicida.
  • Metam o metam sodi: s'utilisa com a fungicida, herbicida i nematicida.
  • Metilmetiram: s'utilisa com a fungicida.
  • Metiram:s'utilisa com a fungicida.
  • Nabam: s'utilisa com a herbicida, algicida i fungicida.
  • Propineb: s'utilisa com a fungicida.
  • Tiram: s'utilisa com a fungicida i accelerador de vulcanisació.
  • Zineb: s'utilisa com a fungicida.
  • Ziram: s'utilisa com a fungicida i accelerador de vulcanisació.

Toxicitat

Els ditiocarbamatos que s'utilisen com fungicides poden causar intoxicacions tant agudes com a cròniques. L'exposició aguda causa rinitis, conjuntivitis, faringitis, dermatitis de contacte i atres signes d'irritament local. Un atre perill és el


Referències

  1. ↑ Engels, Hans-Wilhelm; Weidenhaupt, Herrmann-Josef; Abele, Manfred; Pieroth, Manfred(2000-06-15).«Rubber, 4. Chemicals and Additives».Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry.Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA.Consultat el 2021-02-07.
  2. ↑ Craig, P. J.(1998-12).[http://dx.doi.org/10.1002/(sici)1099-0739(199812)12:12<880::aid-aoc755>3.0.co;2-c «Book review: Chemistry of the elements, 2nd edn N.N. Greenwood and A. Earnshaw Butterworth -Heinemann, Oxford, 1997. 340 pages, �35.00 (paperback) ISBN 0-7506-3365-4»].Applied Organometallic Chemistry.12(12): 880–880.ISSN 0268-2605.doi:<880::aid-aoc755>3.0.co;2-c 10.1002/(sici)1099-0739(199812)12:12<880::aid-aoc755>3.0.co;2-c.Consultat el 2021-02-07.
  3. ↑ Calabrese; Astolfi (giner de 1969). Toxicologia, Buenos Aires, Argentina: Kapelusz, p. 236.