Dissertació
La dissertació[1] (també cridada a voltes prova de composició en el bachillerat dels països francòfons) és un eixercici d'argumentació normalisat. Organisada generalment en tres parts (una introducció, un desenroll i una conclusió), sol respondre a una pregunta o a un plantejament previ. Eixemple: "¿Considera que l'educació ha de ser obligatòria fins als 16 anys?". En resposta, el disertante elabora un text argumentativo normalisat.
A voltes, no coincidixen els térmens exactes en alguns països. En els països anglosaxons, dissertació designa exclusivament una tesis universitària. En França, no obstant, la dissertació és un eixercici escolar que naix d'una hipòtesis per a aplegar fins a una teoria, podent contindre definicions.[2]
També pot ser una presentació de tipo oral per una persona, en respal de mijos gràfics, visuals o d'amplificament de la veu. És comú en l'ensenyança universitària, inclosos els estudis de postgrau, encara que també s'aplica en l'ensenyança secundària o en l'ensenyança tècnica. Aixina mateix, es pot utilisar en fins merament informatius, aixina com mètoto de autoformacó per als estudiants (puix en anticipació se'ls pot demanar realisar una investigació prèvia sobre la temàtica que s'abordarà).[3]
A voltes, sol criticar-se este sistema d'entrega d'informació, per entendre's que impon un esquema rígit i poc motivador per a l'alumnat.
Característiques generals
En una dissertació, el disertante deu tindre molt en conte: a) Les accions que implica el desenroll i expressar un orde d'idees coherent, cuidant de totes les condicions en les que es produïx el mensage: maneig de la veu, expressió corporal i respals visuals. b) Les accions que implica atendre als receptors i estar al tant del seu adequat víncul i comprensió del tema.
Les característiques d'una dissertació deuen ser:
- Expon de manera congruent una perspectiva sobre un tema d'interés per als receptors.
- Sustenta l'exposició per mig d'una estructura llògic-argumentativa d'idees.
- Té un to més natural que el discurs, no deu llegir-se sino presentar-se en una estructura decorreguda, comentada.
- Pot plantejar interrogants i reflexions, més que respostes i solucions. ¿Qué aporta una dissertació?
Consistix bàsicament en un eixercici de raonament, en el qual s'involucra als receptors en una reflexió d'un tema que és considerat rellevant.
Per a això, la dissertació conta en una estructura bàsica que consta de:
- Entrada. Es tracta de la posada en comuna de l'emissor en els receptors i el tema, deu captar l'atenció, despertar curiositat i empatia.
- Exposició. Es tracta de presentar a l'audiència la perspectiva o enfocament de la reflexió que es farà sobre el tema.
- Desenroll. S'elabora una seqüència llògica d'idees i eixemples que permet anar guiant a l'audiència cap a la nostra llínea de reflexió. Es recomana en esta part dirigir-se a l'audiència en segona persona, aixina com plantejar-los preguntes.
- Aspectes centrals. Abans de donar per terminada la dissertació és aconsellable recalcar els principals aspectes o aportacions tractades en el desenroll, per a fer-les més contundents.
- Conclusió final. Consistix en una reflexió o plantejament breu en el que es resumix l'idea central de la dissertació.
Models de dissertació
El terme «dissertació» no evoca el mateix eixercici en tots els països. En el món anglosaxó dissertation designa una tesis universitària o tesina de 50 a 150 pàgines que conclou el treball d'un o varis anys universitaris. La dissertació té la reputació de ser un eixercici formal, moltes voltes descrit com "artificial" i reconegut normalment per el seu «cartesianisme».
Les universitats nortamericanes o britàniques no practiquen la dissertació en el sentit que ho fan les universitats franceses. En l'educació anglosaxona la dissertació és suplantada per resums de llectures, notes crítiques, debats o ensajos lliteraris (normalment denominats papers).
La dissertació en França
L'orige de la dissertació es troba en la disputatio o disputa medieval (debat retòric oral).[4] La dissertació no apareix fins a el XVII, moment en el que reemplaça en les universitats franceses a l'antiga disputatio o debat oral de tesis.
La dissertació lliterària ve a substituir al discurs i pren la forma d'eixercici escolar a partir de 1885, quan una reforma educativa suprimix l'ensenyança de la retòrica (reforma de Gustave Lanson). No obstant, la dissertació filosòfica ya era usada en els instituts i liceus des de 1864. A partir de 1885 s'estén a les disciplines conexas.
El gènero de la dissertació s'impon en el sistema educatiu francés cap a 1955 i permaneix des de llavors com un element essencial en l'àmbit de les humanitats (incloent l'examen de bachillerat, les classes preparatòries A/L i B/L, accés a les Escoles Normals Superiors i concursos de CAPES o agregació).[5]
Objectius
En França, la dissertació és un eixercici escolar que pretén desenrollar les capacitats reflexives de l'alumnat a través d'un procés d'anàlisis d'un tema propost de la següent forma:
- d'una qüestió general o d'una cita (en la secció de Lletres o Filosofia)
- d'una noció per a analisar en el temps i en l'espai (en Història i en Geografia)
- de mecanismes per a explicar i comentar (en Economia)
- d'una simple frase o d'una paraula en la que el candidat deu realisar una exposició estructurada i ilustrada d'esquemes a partir d'un problema detectat per ell mateixa (en Biologia, Geologia o Ciències de la vida, de la terra i de l'Univers).
Referències
- ↑
- ↑ Philippe Champy et Christiane Etévé, Dictionnaire encyclopédique de l'éducation et de la formation, Retz, 2011, p. 328.
- ↑ Miguel Ángel Gómez Mendoza (2012). «La disertación en la enseñanza de la filosofía: definición, procedimientos y escritura». Cuestiones de Filosofía.
- ↑ https://www.expertmemoire.com/3-eixemples-de-plan-detaille-pour-un-memoire/
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 23 de diciembre de 2018. Consultat el 26 de diciembre de 2018.
Vore també
Bibliografia
- Gómez Mendoza, Miguel Ángel: La dissertació en l'ensenyança de la filosofia: definició, procediments i escritura. Qüestions de Filosofia, (10).