Discocactus ferricola

Archiu:Discocactus ferricola.jpg

Discocactus ferricola (Discocactus ferricola)

Discocactus ferricola és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Discocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de l'est de Bolívia fins al centre-oest de Brasil (concretament en l'estat de Mate Grosso del Sur) i el seu cicle generacional és de 10 anys.

Descripció

Discocactus ferricola és una espècie de cactus menut que creix de forma solitària, encara que en ocasions pot formar grups per mig de brots laterals i plántulas. Els brots medixen de 8 a 9 cm d'alt i de 7 a 25 cm de diàmetro. La seua forma va de globular plana a globular, tenen la epidermis de color vert pàlit a obscur i les seues raïls són ramificadas.

Presenta d'11 a 15 costelles ben definides dispostes en espiral i dividides en tubèrculs en forma globular a romboide. Sobre ells s'assenten de 3 a 6 areolas ovalades per costella. Apareixen afonades i medixen 1,5 cm de llarc i 0,7 cm d'ample.

Les espines comencen sent groguenques i gradualment canvien a marró rojós o gris en l'edat. Tendixen a curvar-se cap a arrere i solen presentar una sola espina central, a voltes absent, que medix entre 3 i 3,5 cm de llarc. Les espines radials circumdants varien en número de 5 a 9 i medixen entre 1,5 i 5 cm de llarc, en diàmetros que alcancen fins a 1 milímetro.

En l'àpiç de les planta adultes es forma una estructura lanosa cridada cefalio, el qual medix d'1 a 7 cm d'altura i d'1,9 a 6,5 cm de diàmetro. Està compost per llana blanca i en el seu marge presenta algunes cerdes de color gris obscur de fins a 5 cm de llongitut. Esta estructura protegix l'extrem apical més sensible de la planta, tant de les incidències de la fredor nocturna com de les radiacions ultravioletas massa intenses. Ademés, es creu que este cefalio té una funció d'atracció de polinisadors, ya que inclús abans d'aparéixer les flors solen ser molt vistosos.

Les flors són blanques, d'aroma dolç (fragants) i tenen forma tubular. Sorgixen en la vora del cefalio, s'òbrin de nit i són polinizadas per arnes. Medixen uns 5,5 cm de llarc i fins a 3,5 cm de diàmetro, i els botons florals són de color marró verdoso. El seu pericarpelo (ovari) apareix nuet en la base i està cobert de molt poques escamas nuetes en les seues aixelles superiors.

El tubo floral (receptàcul) és prim, medix 2,7 cm de llarc i té escamas de color blanc en l'interior, i en l'exterior de color marró verdoso. Els segments interns del periant medixen uns 1,8 cm de llarc i són de color blanc, i els externs, medixen aproximadament 2,3 cm de llongitut i també són blancs.

Els estams tenen filaments de 0,3 a 0,6 cm de llarc, en anteres color groc d'1 mm. L'estil medix 1,7 cm de llarc i el estigma presenta fins a 4 lòbuls. En el seu interior conté òvuls disposts en fas de 2 a 3, en funículs nuets.

Els fruts són de color blanc a marró clar i tenen forma de maza. Quan estan madurs s'òbrin longitudinalmente i conserven restants florals persistents. Medixen de 3 a 4 cm de llarc i de 0,5 a 0,9 cm d'ample. En el seu interior contenen llavors negres lluentes i de forma globular. Medixen 1,5 mm de diàmetro i tenen una testa en tubèrculs curts en forma de peçó.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des de l'est de Bolívia fins al centre-oest de Brasil (concretament en l'estat de Mate Grosso del Sur) i creix principalment en el bioma tropical estacionalmente sec.

Habita en afloraments plans de pedra calcàrea rics en minerals de ferro i manganeso, a elevació de 100 a 250 metros sobre el nivell de l'mar.

Taxonomia

Discocactus ferricola va ser descrita pels botànics neerlandesos Albert Frederik Hendrik Buining i A.J. Brederoo i publicada per primera volta en la revista científica Kakteen und andere Sukkulenten 26: 2 en 1975.

Etimologia

• Discocactus: nom genèric format a partir de les paraules gregues diskos (que significa 'disc', en el sentit de 'pla') i kaktós (que significa 'penca' o 'planta espinosa'), fent referència al caràcter discoidal i aplanado de la majoria de les seues espècies.
• ferricola: epítet específic que deriva de les paraules llatines ferrum (que significa 'ferro') i cŏla (que significa 'habitant'), fent referència a la seua presència en sols rics en ferro.

Estat de conservació

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “En Perill d'Extinció (EN)”.

Les principals amenaces que sofrix l'espècie es deuen a la deterioració de l'hàbitat per efecte de la recolecció illegal, la ganaderia, l'urbanisació i la mineria de pedra calcàrea (especialment en Bolívia).

Usos

Es cultiva principalment com planta ornamental pel seu valor estètic. La seua propagació es realisa, en la majoria dels casos, per mig de llavors. No obstant, és una espècie notòriament difícil de cultivar, especialment quan es manté en les seues pròpies raïls, ya que presenta una alta sensibilitat a les gelades. Es recomana mantindre-la a temperatures superiors als 15 °C, encara que pot tolerar fins a 8 °C si es troba empeltada.

Esta espècie requerix exposició a ple sol, encara que pot beneficiar-se d'ombra parcial durant les hores més caloroses del dia. Les plántulas jóvens s'empelten en freqüència sobre portainjertos més resistents, pel seu llent creiximent i a l'elevada susceptibilitat a la pudrición radicular. Encara que no tolera periodos prolongats de sequia absoluta, l'excés de rec també resulta perjudicial, ya que el seu sistema radicular és dèbil i ineficaç per a absorbir aigua en sols saturats.

Ademés, Discocactus ferricola sol mostrar sensibilitat al transplant i pot requerir un periodo prolongat per a adaptar-se i establir-se adequadament en un nou substrat.